Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida
L’excavació duta a terme a la finca núm. 25 del carrer Ripoll i Capellans 10-16 confirmà, gràcies a la seqüència estratigràfica, les sitges, les estructures i els materials ceràmics i numismàtics trobats, una important i acusada transformació de tota la zona des d’època romana als nostres dies. La ocupació a partir dels segles IX i X es va fer lentament i utilitzant el traçat de l’aqüeducte com a referent.
D’època romana, la intervenció arqueològica va permetre documentar un dels pilars de l’aqüeducte fins a nivell de fonamentació. Dins de la finca de Ripoll 25 es conservava un altre dels pilars i als pisos superiors, un dels arcs a les golfes de la primera planta, del qual s’observà en secció l’specus del mateix.
Dels segles IX i X s’exhumaren varies sitges que suposaven la transformació dels paisatge en tota la zona, vertebrat, probablement amb petites construccions de pedres.
D’altra banda es pogué documentar, a tocar del pilar de l’aqüeducte una important estructura de combustió; probablement un dels forns a que fa referència la documentació a partir del s. XI. L’estructura, de quasi 1 m. de diàmetre, conservava una base circular de pedres amb un folre de grans fragments de teula cobert per argiles formant un conus. Sembla ser que l’estructura fou amortitzada durant el tercer quart del segle XIII.
Tota la sèrie d’arcs de mig punt distribuïts per la planta baixa de l’edifici, construïts amb dovelles de pedra de Montjuïc, es relacionà amb l’estructura de combustió i, un cop amortitzada aquesta, perduraren i foren aprofitats per l’existència d’un Hostal o Alberg d’en Garcia, antic Hostal del Lleó, primer, i per la seu dels Estudis Generals (Scoles maiors o Pedagogium) a partir del 1431.
Sembla que a partir de finals del segle XVII o inicis del XVIII l’edifici patí una sèrie de reformes que donaren una nova configuració i compartimentació a l’edifici.
Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 01/01/1865
Carrer dels Capellans
El nom prové, segons sembla, de l'any 1666, quan els clergues regulars teatins de sant Gaietà aixecaren el seu convent a l'indret, fet que donà lloc a una gran afluència de capellans al carrer.
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons
Permalink Http://cartaarqueologica.bcn.cat/440
+ 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona