Descripció:

Els resultats del control arqueològic de l’obra del Projecte de millora de drenatge a l’avinguda Diagonal, entre el carrer Girona i el passeig de Sant Joan han estat positius, documentant especialment dues zones d’estructures construïdes. La primera zona està relacionada amb un complex productor adscrit al s.XIX, format per un grup de 12 cups soterrats destinats a l’emmagatzematge i posterior tractament de producció de vi. I un segon espai relacionat amb un sistema de circulació i aprofitament d’aigües destinades al reg o emmagatzematge de l’aigua relacionades amb una producció agrícola, també del segle XVIII-XIX.
El complex vinícola està format per dos àmbits geminats, delimitats per dos murs obrats amb morter de calç blanc de matriu sorrenca, amb la presència d’alguna pedra i maons massissos i que presenten dins la seva construcció una conducció central realitzada amb canalons ceràmics de vidrat intern de color marró, els quals conduirien els líquids en direcció als cups des d’un espai superior. A la vegada, cadascun dels 2 àmbits, estan subdividits per un conjunt de 6 cups de planta rectangular (2,95 x 1,30 m), delimitats per envans de 20 cm d’amplada i construïts amb maons massissos i morter i, d’una alçada conservada de 2m aproximadament.
Els cups estan revestits per un nombrós conjunt de rajoles quadrangulars de 20x20cm col·locades de manera ortogonal i sense juntes. La gran majoria de les rajoles es troben esmaltades i presenten gran quantitat de defectes de producció i trencaments durant la cuita al forn un cop vidrades, amb gran quantitat de motius diferenciats realitzats a mà (se n’han identificat 84). Totes elles s’emmarquen al segle XIX i estan disposades de forma irregular a nivell visual, remarcant-ne la funcionalitat principal com a aïllant i no estètica.
La totalitat dels cups es trobaven reblerts amb argiles o sorres netes, que cobrien la solera de rajols ceràmics o toves regulars de 40x40cm, amb una lleugera inclinació funcional i presentant una petita obertura o rebaix rectangular a l’angle sud dels cups, possiblement destinat al desguàs o decantació dels residus dels líquids continguts als cups.
El complex s’estén a banda i banda de la rasa oberta durant el projecte d’obres i se’n desconeix l’extensió total de nord a sud, amb una amplada conservada dins la rasa de 6m aproximadament. D’est a oest presenta una llargada total de 13,5m, amb una lleu orientació esbiaixada (respecte l’avinguda Diagonal), la qual concorda amb la dels edificis propers, possiblement adaptant-se al relleu i als torrents documentats al llarg de la intervenció dins la planimetria antiga.
A l’altra zona es documenta una canalització principal i altres estructures possiblement relacionades en aquest punt amb un espai preindustrial o sínia, destinat a l’emmagatzematge i redistribució de l’aigua, ubicat exactament a mig camí entre els antics Torrents dels Caputxins (oest) i Torrent del Pecat (est). Es conserven diversos canals que podrien correspondre a les estructures referenciades en el plànol de Lever-nivelé de la place de Barcelona (1823-1827) , les quals mostren un “aqüeducte” que desemboca en un parell de basses, amb una “noria” que efectuaria el moviment mecànic aprofitant l’energia hidràulica del curs de l’aigua recollida. La seva construcció podria establir-se en un moment proper a finals del s.XVII.
Podria correspondre a una masia, enderrocada durant les tasques d’urbanització de la zona de cara al Pla Cerdà.