Descripció:

L’objectiu de la intervenció a la casa Manuel de Figuerola va ser el de completar l’estudi històric de l’edifici amb una primera informació sobre la situació i estat de conservació de les restes patrimonials ubicades a la finca, com a pas previ a la redacció del projecte de rehabilitació del local de planta baixa per a ús de centre per a la difusió de la cultura jueva. Aquest estudi venia motivat no únicament pel fet que la finca es troba a l’interior del recinte de la ciutat romana de Barcino, si no també perquè part de la muralla romana passa pel subsòl d’aquest indret i dues torres de la mateixa -les núm 30 i 31- formen part de la finca. Així, la intervenció va consistir en l’obertura d’un seguit de sondejos informatius en llocs clau de la finca -segons criteri del Servei d’arqueologia de Barcelona recollit en el Projecte d’intervenció Arqueològica i amb el vistiplau del propietari de la finca- a fi efecte d’obtenir la major quantitat de dades possible. Més concretament, inicialment es va acordar l’obertura de dues rases en el subsòl (una d’elles obrint perpendicularment l’indret on presumiblement passaria la muralla i l’altra entre els pilars de fosa), així com una cala de 1,5 x 1,5 metres a l’àrea entre el paviment tècnic i el carrer. També es va contemplar la obertura de fins a quatre cales parietals (tres a la planta baixa i una quarta a la planta. Aquesta última cala parietal no va ser possible dur-la a terme degut a la impossibilitat d’accedir a la planta inferior. També es va efectuar un estudi del parament de 4 trams de paret (les corresponents a les parets de les torres romanes els passos de ronda que donen a la finca). Malgrat la pràctica absència de material moble durant l’excavació, es va poder establir a grans trets 5 fases constructives:
FASE 1.- ÈPOCA ROMANA (s.III dC). D’època romana baix-imperial serien les torres núm. 30 i 31. Malgrat que el seu estudi ha estat molt superficial i que la seva descripció es va fer sense dur a terme cap neteja ni cap altre actuació sobre els diferents paraments que les composen. A grans trets es va constatar la pervivència de diferents trams d’ambdues torres, així com del què podria ser la secció del nucli de la muralla del s.III dC. La part inferior de la cortina exterior de les torres es trobava representada per les restes d’ opus quadratum documentat en els trams parietals 5 i 7. A partir de la cota on caldria situar el pas de ronda, el parament de les torres presentava una factura en opus vittatum , del qual, en es van trobar evidències en els 4 trams parietals estudiats. Va ser més discutible -sense una neteja parietal prèvia a un estudi en detall- el grau de pervivència de les diferents obertures -finestres i portes al nivell del pas de ronda-que semblaven intuir-se fossilitzats entre els diferents paraments. Un cas semblant passava amb el seccionament del nucli de la muralla, que semblava intuir-se en diversos llocs (pedres sense una cara vista disposades aleatòriament dins d’un nucli de morter apareixen seccionades en el què sembla un intent de tallar a plom el nucli d’una estructura). En aquest cas, però, la presència de diversos revestiments disposats al davant -en un intent de regularitzar la paret- no va permetre documentar adequadament aquest seccionament, però es va considerar la seva pertinença a aquest període, tant per la seva factura -bassament massís extremadament dur de pedres sense treballar lligades amb morter de calç- com per la seva situació -sobre la hipotètica línia de pas de la muralla- creiem que les estructures UE 113 i UE 115 formarien part de la muralla romana del s.III dC.
FASE 2.- CASAL GÒTIC (s.XIV)
L’edifici conserva un pati amb galeria d'arcs de mig punt sobre columnes toscanes, però la intervenció arqueològica va documentar a les cales parietals 1 i 2 a la paret mitgera dues arcades de pedra qu malgrat no poder datar directament, la seva amortització amb tapia de terra va permetre dotar d’un terminus ante quem aproximat per aquestes obertures del s.XVI. És també es va atribuir a aquesta fase -tant per factura com per la cota i les relacions estratigràfiques que presentava- el paviment de lloses de pedra localitzat a la cala 3.
FASE 3.- REFORMES DEL s.XIV
A aquesta fase correspondria el tapiat i amortització de les arcades documentades en la fase anterior.
FASE 4.- EDIFICI DE 1871
Correspondria al moment de construcció de l’edifici actual, i es conserven les columnes de fosa de la planta baixa així com -evidentment - les traves que les uneixen. Aquest fet va permetre situar per estratigrafia els paviments de lloses de pedra UE 105, 106 i 204 en aquesta fase (ja que està col.locat al damunt de les fonamentacions de les columnes), malgrat que el seu aspecte podria fer pensar en una factura anterior.
FASE 5.- REFORMES POSTERIORS AL 1871
Finalment, formant part d’una fase posterior a la pròpia edificació de l'immoble s’ha
documentat -tant a la cala 2 com a la cala 3- la construcció d’un gran col.lector d’aigües fecals que travessava la finca vers el carrer de Lledó. Sabem que aquesta obra no formava part de la construcció primigènia de l’edifici de 1871 perquè la seva rasa amortitza el paviment de lloses de pedra de l’etapa precedent.
D’una factura encara més moderna seria també un conjunt de canalitzacions i un conjunt de lloses de formigó.