Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida
Els treballs arqueològics realitzats van consistir en el control de l’obertura de 10 pous de fonamentació units per riostes; un fossat d’ascensor i la nova rampa d’accés a l’ascensor. L’edifici presentava una planta rectangular disposat de NW a SE dividit en dues crugies amb un passadís central que comunica a ambdós espais. Aquests treballs de supervisió arqueològica van permetre documentar tota una sèrie d’elements patrimonials que es poden agrupar en tres fases cronològiques diferenciades. Una primera anterior al segle XVIII; una segona vinculada amb la construcció de l’edifici entorn el segle XVIII; i una tercera relacionada amb l’edifici actual del segle XIX. Per a la interpretació de les dues fases contemporànies va ser molt valuosa la informació proporcionada per l’estudi històric portat a terme per Montserrat Villaverde, on es recopila les citacions de les diverses fonts documentals relacionades amb aquest edifici.
.- Primera fase. Ante quem s. XVIII. D’aquest període corresponen els individus UE 06 i 10 inhumats a la mateixa fossa UE 05. Es tractava d’un individu de sexe femení d’entre 18 i 20 anys d’edat i un individu adult de sexe masculí. Els estrats que cobrien la fossa presentaven material ceràmic amb una cronologia molt àmplia vers l’època romana no obstant, l’escassedat del material, el fet de trobar-se excavada a l’estrat natural i que el subsòl es troba alterat per les construccions contemporànies, no va permetre afirmar que es tractès d’un enterrament romà.
.- Segona fase. Edifici durant el s. XVIII. En relació a l’edifici del s.XVIIl, es va trobar que l’espai que avui dia ocupa els baixos de l’edifici presentava una distribució diferent. Actualment, hi havia dos grans àmbits o crugies separats per una paret mitjanera, que ocupen tota la planta baixa a excepció del passadís d’accés a l’escala. Però la documentació de un mur i de dos pous de planta circular va fer replantejar la distribució. D’aquesta manera a la documentació del 1723 pertanyent a la Real Audiència que va subhastar l’edifici, el descriu com una casa amb un portal al carrer de la Mercè i una botiga situada al costat de llevant de la mateixa casa. La documentació pertanyent a l’any 1747 indicava que el propietari de la casa descrita a la documentació anterior comprà la casa situada a ponent de la seva, creant-se una única propietat que ja no tornarà a dividir-se (Villaverde, 2019). Aquesta diferencia d’usos que apareixia a la documentació podria estar relacionada amb els pous que es troben a llevant i que coincidirien amb l’espai denominat “botiga”. Pel què fa al mur, la factura que presentava era diferent a la de la resta de factures dels murs de l’edifici actual així mateix, el material ceràmic identificat al rebliment de la rasa de construcció va proporcionar una cronologia post quem als segles XVII i XVIII, de manera que es va identificar com un element erigit en un moment entre els segles XVII i XVIII i que, per la ubicació on es trobava podria tractar-se de la riosta d’un arc situat al mur que delimita la finca amb la veïns del núm. 25.
.- Tercera fase. Edifici durant el segle XIX. L’edifici existent al llarg del s. XVIII va ser sotmès a una reforma completa durant el s. XIX. Aquest s’enderrocà pràcticament en la seva totalitat i es bastí l’actual immoble. Relacionat amb aquest moment es va documentar el paviment de pedra original que es trobava des de l’entrada principal fins a l’inici de les escales així com altres paviments. Per altra banda, també es va documentar una fossa sèptica que ocupava gran part del passadís d’accés a les escales UE 46. Sobre aquesta fossa sèptica, situat sota l’escala, es va documentar una estructura, que possiblement era un petit dipòsit o un safareig. Tots aquests elements van quedar coberts per una reforma del s. XX.
This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Unported License
Permalink Http://cartaarqueologica.bcn.cat/4392
+ 3000 archaeological geolocated and typified interventions.
Whatever found in Barcelona of archaeological interest.