Descripció:

La intervenció arqueològica efectuada a l’interior i als entorns del mercat de Sant Antoni, basat en l’obertura de cinc sondejos, va permetre recuperar informació fragmentada sobre certs aspectes morfològics del baluard i el seu sistema defensiu, així com de les tècniques constructives emprades.
En primer lloc, cal dir que un cop analitzada la seqüència estratigràfica es constatà la presència de restes arqueològiques anteriors a la construcció del sistema defensiu del segle XVII. Es tracta d’una estructura, la cronologia de la qual es desconeix, que aparegué al sondeig 200, per sota del mur interpretat com la contraescarpa. Sembla que, per la informació recollida durant el treball de camp, aquest mur delimitaria un àmbit del qual no es pogué precisar la funcionalitat i les característiques, segurament perpendicular a la via que sortia de la ciutat cap al sud i que en època romana es deia Via Augusta, i que actualment correspon als carrers de Sant Antoni Abat, Hospital i la seva continuació cap al sud, per l’avinguda Mistral.
En segon lloc, es va documentar un conjunt d’estructures relacionades amb la construcció del baluard de Sant Antoni al segle XVII. Al sondeig 400, situat a l’interior del mercat, aparegué un tram del mur exterior de la cara nord (o costat que convergeix per formar el vèrtex extrem del pentàgon) construïda amb morter de calç blanc de bona qualitat i carreuons de pedra de Montjuïc. Presentava un parament força acurat, amb una alçada excavada d’aproximadament d’un metre, i un cos intern de pedra i morter barrejat.
D’altra banda, en aquest mateix sondeig també es documentà el terraplè o farciment de terra que omplia les cares i flancs del baluard, compost per un nivell d’argiles de color vermell molt compactes amb nòduls de calç.
Aquest nivell també aparegué a les rases efectuades a la part exterior del mercat, concretament als sondejos 100, 300 i 500. Aquesta tècnica, un terraplè revestit amb un mur de pedra, permetia una absorció més eficient dels projectils de canó que no pas un mur construït integrament amb pedra.
Pel que fa als elements que configuraven el sistema defensiu, a la rasa 200 es van documentar restes de la contraescarpa i part del fossat del baluard. En el primer cas, s’excavà un mur sense fonaments de 0,74 m. d’amplada i 0,66 m. d’alçada màxima conservada, fet de morter de calç i sorra de color blanquinós.
En el segon cas, només es documentà el nivell de circulació inferior del fossat. Damunt aquest es diposità el nivell d’argiles grises clares amb partícules de carbó que correspondria amb els farciments de colgament interns del fossat del baluard.
Finalment, el baluard i el fossat deixaren de funcionar durant la segona meitat del segle XIX, concretament entorn el 1856, moment en el qual s’enderroquen les muralles.