Descripció:

La intervenció arqueològica duta a terme a la plaça de Sarrià, ocupava 7 immobles que van ser enderrocats l’any 2010, ubicats al número 2-3-4 de dita plaça, va permetre establir 3 grans moments de l’evolució urbanística del sector. El primer d’ells es situa al segles XVII-XVIII, el qual es trobava molt afectat per les ocupacions posteriors. Les estructures es conservaven a nivell de fonamentació i es van detectar alguns estrats d’anivellació relacionats amb la seva construcció, que contenien materials ceràmics de blava catalana, i els més moderns presentaven decoració blava d’influència francesa
Tan sols hi ha alguna estructura amb desenvolupament subterrani i vertical, especialment alguna pastera. Els murs documentats presentaven una orientació clarament esbiaixada respecte al parcel·lari contemporani i la seva factura era de pedra de mida diversa alternant amb maons lligats amb morter de calç de color taronja. També es va documentar un pou d’aigua. Durant les tasques d’eliminació d’estructures arqueològiques es va poder evidenciar una mina d’aigua constituïda per dos murs laterals i una volta de maons. El terra és constituït pel terreny natural. La seva ubicació no coincideix amb el traçat de les mines conegudes en el sector. Segurament es tractava d’una branca secundària d’alguna d’elles.
El segon moment d’ocupació es situa a finals del segle XVIII- principis del segle XIX. El parcel·lari presentava unes lleugeres diferències amb l’actual. Cal destacar la documentació de les restes d’un cup de vi cilíndric del qual tan sols es conservava la solera i una cubella rectangular situada a cotes més baixes, bastida amb maons. També correspon a aquesta època un dipòsit de planta triangular.
Per últim, el tercer moment s’ubicava a mitjans del segle XIX- segle XX, al qual corresponen la major part de les restes. La majoria de les finques veuran creixa el seu volum arquitectònic tan en alçada com en planta. Aquest increment edificatori s’observava en la major part de les finques excavades, a través de nombroses pasteres: retalls de planta quadrada o rectangular, amb una fondària mitjana d’1 metre, les quals presentaven abundants restes de calç a la base i les parets. Quan van deixar de tenir la funció per a la que van ser concebudes, es reomplien amb terres i materials constructius diversos. El material ceràmic observat a camp va permetre situar aquesta amortització definitiva al segle XIX. Val a dir que aquestes pasteres s’ubicaven a la part posterior de les finques que afronten a la plaça, just abans dels patis que allotjaven la xarxa de clavegueram. La seva presència va implicar la desaparició d’una gran part de l’estratigrafia de cronologia anterior. Cal destacar la presència d’un soterrani de considerables dimensions que, segons la documentació, havia funcionat d’inici com a espai de producció i distribució de carbó. Pel que sabem, abans de la demolició definitiva dels edificis que afrontaven al Passeig de la Bonanova amb motiu de l’eixamplament dels carrils de circulació, aquest espai havia estat un habitatge i també un magatzem postal. També es va observar una estricta planificació i estandardització de la xarxa de clavegueram. Resulta d’especial interès la ubicació de les fosses sèptiques a la part posterior de les finques que afrontaven a la plaça. Presentaven diferents tipologies (tot semblava indicar que a major complexitat constructiva, més recents són). La perillositat, algunes baixaven a més de 3 metres de fondària (especialment les fosses simples-retalls globulars amb un registre d’obra quadrat o amb cúpula, ha impedit observar si algunes d’elles havien funcionat també en algun moment com a punts de captació d’aigua.
També destaca la presència de dos cups de vi adossats, idèntics en mides i tècnica constructiva. Tenien considerables dimensions, 3,5 metres de fondària, de planta rectangular i secció cúbica. En la seva darrera fase de funcionament, tots dos tenien un registre quadrat integrat a un sostre de volta catalana de maons en sardinell. Les parets i el fons són revestits de rajol vidriat de color marró verdós. La base té pendent cap a un dels costats i centrat, on s’hi allotja una cubella (allà on s’acumulaven els residus del raïm) configurada per un gibrell vidriat marró. El registre s’ubicava a sobre de la cubella. Presentaven una capacitat de 15.000 litres cadascun, fa pensar que la producció no era destinada únicament a l’autoconsum. La seva construcció podria ser d’abans de la filꞏloxera, de mitjans del segle XIX.
La finca 4 havia format part en els darrers anys del jardí de tradició romàntica de Torre Mitjans. Disposava de pou i d’un espai soterrat. La finca 5 presentava una recurrència funcional, mitjançant la conservació molt parcial d’un altre cup de planta rectangular amb restes de la pavimentació de rajols vidriats de color marró. Es conservaven a nivell de fonamentació altres espais de planta quadrada que podrien haver format part del conjunt vitivinícola. Malauradament fou arrasat per les edificacions del segle XX, aquí ja bastides de formigó.