Descripció:

Les tasques de control preventiu realitzades al passeig Colom s/n de Barcelona ens van permetre obtenir noves dades sobre l’evolució del front litoral de la ciutat en època moderna i contemporània. Majoritàriament les restes documentades es van relacionar amb les reformes urbanístiques que va patir el passeig Colom des de la seva obertura a finals del segle XIX. Els treballs van consistir en la realització de 6 cales informatives al llarg del passeig Colom per tal de localitzar la galeria de serveis i obtenir un coneixement fidedigne del subsol i ajustar d’aquesta manera el projecte final a les necessitats de l’obra. L’obertura d’aquestes 6 cales informatives van afectar els dos primers carrils del lateral del passeig Colom més pròxim a la ronda Litoral. En un segon moment es va procedir a l’obertura d’una rasa atalussada en paral·lel a la galeria de serveis al llarg del passeig Colom.
Es va documentar el paviment actual de la calçada i les aportacions de terres vinculades al terraplenament del carrer, així com La construcció de la galeria de serveis a tocar de la Ronda Litoral als anys 80 i l’obertura d’una gran rasa per poder portar a terme totes les tasques van afectar de manera substancial el subsol existent, com seria les restes de la pavimentació de llambordes i diversos nivells relacionats amb la seva preparació i terraplenament del sòl.D’aquest moment també seria la canalització d’hidrocarburs en desús.
L’altre moment documentat estaria relacionat amb les reformes urbanístiques dutes a terme per l’alcalde Rius i Taulet entre el 1878 i 1881, amb l’enderrocament del recinte emmurallat en aquest sector de la ciutat fou enderrocat i va donar pas al passeig Colom que fou inaugurat l’any 1888 amb motiu de l’Exposició Universal de Barcelona. En relació amb aquest moment serien les restes de la preparació d’algun nivell de circulació no conservat o part d’un anivellament que suposem s’estendria per tota la zona ocupada anteriorment per la muralla i el seu espai més immediat. Possiblement per terraplenar la zona es van fer servir les terres més pròximes a l’antiga zona ocupada per la muralla i d’aquí la gran quantitat de materials ceràmics del segle XVI. Aquests sediments aportats
provindrien segurament del terraplè de la muralla del segle XVI.
Els treballs realitzats en la present intervenció no ens han permès documentar el baluard de Sant Francesc pròpiament dit, però sí elements relacionats amb el seu entorn més immediat. L’acumulació de grans blocs de pedra de Montjuïc sense escairar, abocats en grup formarien part d’una escullera situada front del recinte emmurallat per tal de protegir-lo davant les onades o el corrent marí. Aquestes es trobarien recolzades al parament del baluard i la muralla en el seu tram de mar de manera que tot indicaria que la cortina defensiva es trobaria a molt poca distància de la zona intervinguda.
Desconeixem, però, si aquesta estructura fou aixecada en el mateix moment de la construcció de la muralla en el mateix segle XVI o ja en moments posteriors al veure les incidències el mar sobre el mur defensiu