Carta Arqueològica de Barcelona

Intervenció: Passeig de Colom S/N

 

Situació geogràfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Ciutat Vella
Adreces:
Passeig de Colom S/N
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 0,00000 | UTM Y: 0,00000

Descripció, imatges i notes històriques

Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida

Descripció:

Les tasques de control preventiu realitzades al passeig Colom s/n de Barcelona ens van permetre obtenir noves dades sobre l’evolució del front litoral de la ciutat en època moderna i contemporània. Majoritàriament les restes documentades es van relacionar amb les reformes urbanístiques que va patir el passeig Colom des de la seva obertura a finals del segle XIX. Els treballs van consistir en la realització de 6 cales informatives al llarg del passeig Colom per tal de localitzar la galeria de serveis i obtenir un coneixement fidedigne del subsol i ajustar d’aquesta manera el projecte final a les necessitats de l’obra. L’obertura d’aquestes 6 cales informatives van afectar els dos primers carrils del lateral del passeig Colom més pròxim a la ronda Litoral. En un segon moment es va procedir a l’obertura d’una rasa atalussada en paral·lel a la galeria de serveis al llarg del passeig Colom.
Es va documentar el paviment actual de la calçada i les aportacions de terres vinculades al terraplenament del carrer, així com La construcció de la galeria de serveis a tocar de la Ronda Litoral als anys 80 i l’obertura d’una gran rasa per poder portar a terme totes les tasques van afectar de manera substancial el subsol existent, com seria les restes de la pavimentació de llambordes i diversos nivells relacionats amb la seva preparació i terraplenament del sòl.D’aquest moment també seria la canalització d’hidrocarburs en desús.
L’altre moment documentat estaria relacionat amb les reformes urbanístiques dutes a terme per l’alcalde Rius i Taulet entre el 1878 i 1881, amb l’enderrocament del recinte emmurallat en aquest sector de la ciutat fou enderrocat i va donar pas al passeig Colom que fou inaugurat l’any 1888 amb motiu de l’Exposició Universal de Barcelona. En relació amb aquest moment serien les restes de la preparació d’algun nivell de circulació no conservat o part d’un anivellament que suposem s’estendria per tota la zona ocupada anteriorment per la muralla i el seu espai més immediat. Possiblement per terraplenar la zona es van fer servir les terres més pròximes a l’antiga zona ocupada per la muralla i d’aquí la gran quantitat de materials ceràmics del segle XVI. Aquests sediments aportats
provindrien segurament del terraplè de la muralla del segle XVI.
Els treballs realitzats en la present intervenció no ens han permès documentar el baluard de Sant Francesc pròpiament dit, però sí elements relacionats amb el seu entorn més immediat. L’acumulació de grans blocs de pedra de Montjuïc sense escairar, abocats en grup formarien part d’una escullera situada front del recinte emmurallat per tal de protegir-lo davant les onades o el corrent marí. Aquestes es trobarien recolzades al parament del baluard i la muralla en el seu tram de mar de manera que tot indicaria que la cortina defensiva es trobaria a molt poca distància de la zona intervinguda.
Desconeixem, però, si aquesta estructura fou aixecada en el mateix moment de la construcció de la muralla en el mateix segle XVI o ja en moments posteriors al veure les incidències el mar sobre el mur defensiu


Notícies històriques:

  • Tipus: Notícies / documents | Data: 1553 i 1563

    Construcció de la muralla de mar

    Carles V, hoste del barri durant les seves estades a Barcelona, qui va fer construir la muralla de mar

  • Tipus: Notícies / documents | Data: 1694

    Baluard de Sant Francesc

    S'acabà el baluard de Sant Francesc,

  • Tipus: Notícies / documents | Data: 1888

    Passeig Colom

    Inaguració del Passeig Colom un cop enderrocades les muralles de mar

  • Tipus: Notícies / documents | Data: 1439

    Primer dic del port davant del convent de Santa Clara


cronologia i tipologia de les troballes

Patrimoni Immoble / Obra pública i civil / Espai de circulació

Cronologia inicial:
Urbà / Contemporani / 1860 - 1917 d.C.
Cronologia final:
Contemporani (Metropolità) / 1917 - 1953 d.C.

Patrimoni Immoble / Obra pública i civil / Escullera / port

Cronologia inicial:
Urbà / Modern / 1472 - 1836 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Contemporani / 1836 - 1917 d.C.

Informació tècnica i legal

Estat de conservació:

Estat:
Bo

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Cobert

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Incoat BCIN
Classificació:
Monument històric
Data Declaració:
05-05-1949
Núm. BOE:
BOE 05/05/1949
Núm. Registre Estatal:
BCIN: 4207-MH
Comentari:
Decret de Protecció de castells espanyols
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Nivell A
Data aprovació:
Protecció Ajuntament

Actuacions:

Data:
15 de març al 23 d'abril de 2021
Tipus:
Excavació
Tipus admin..:
Preventiva
Director / Autor:
Vanesa Triay OIives
Motivació:
Projecte d’impermeabilització de la galeria de servei situada sota el mateix passeig Olom.
Promotor/propietari:
Barcelona d'Infraestructures Municipals, SA (BIMSA)

Documentació

Documentació:

Llicència de Creative CommonsAquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons

Bibliografia:

  • ALBERCH , R. (dir) , 1999. Els barris de Barcelona, vol. II: Sants-Montjuïc, Les Corts, Sant Gervasi. Barcelona. Enciclopèdia Catalana
  • AMADES, J., 1989. Històries i llegendes de Barcelona. Vol. II. Ed. 62. Barcelona.
  • CUBELES, A.; PUIG VERDAGUER, F., 2003. “La Drassana i la gestació de la façana marítima de Barcelona”. Drassana, 11. Barcelona. pp. 50-61.
  • CUBELES, A.; PUIG VERDAGUER, F., 2004. “Les fortificacions de Barcelona”, Abajo las murallas!!!. 150 anys de l’enderroc de les muralles de Barcelona, MHCB, Barcelona, pp.48-71
  • GEA, M.; SANTANACH, L. ; SOBERÓN, M.; PUIG, F., 2010. “Noves dades arqueològiques sobre les fortificacions de Barcelona” A Tribuna d’Arqueologia 2008-2009. Generalitat de Catalunya, 2010. P. 147-171.
  • SOBERÓN RODRÍGUEZ I., 2014."El sector central de la Muralla de Mar de Barcelona. Cambios y permanencias (siglos XVI-XIX)" Jornadas de Patrimonio Defensivo de Época Moderna. Madrid, p. 93-104
  • SOBERÓN RODRÍGUEZ, M., 2012. “Que en ell stara segura la Maior Nau del mon” Tràfic i evolució del port de Barcelona al segle XV.” Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, (QUARHIS), Època II, núm. 8, Museu d’Història de Barcelona, p. 54-78
  • SOBERÓN RODRÍGUEZ, M., 2017. “Baluard de Migdia”, Anuari d’arqueologia i patrimoni de Barcelona 2015, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona, pp. 34-37.
  • SOBERÓN, M., 2010."El port Baixmedieval de la ciutat de Barcelona: una visió des de l’arqueologia. Escullera de 1477 i la troballa d’un vaixell tinglat”. Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Època II, 6. Museu d’Història de Barcelona. Institut de Cultura. Barcelona. pp. 134-163.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona

Llicència de Creative Commonsa
Carta Arqueològica és un producte realitzat pel Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona Per a més informació podeu contactar amb docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona