Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida
Descripció:
La intervenció arqueològica realitzada al número 17-19 del carrer d’en Gignàs vingué motivada per la realització de diverses cales al subsòl sense control arqueològic. Aquestes van ser encarregades amb la finalitat de conèixer com era la fonamentació de l’edifici, per l’arquitecte encarregat del projecte de reforç estructural del mateix. Amb l’objectiu de subsanar aquesta circumstància, i valorar les pèrdues que s’hagueren pogut ocasionar, es realitzaran dos sondejos més amb control arqueològic. En aquests es va documentar dues fases constructives, una d’època romana i una altra d’època contemporània. Dins la fase d’època romana es van diferenciar diversos moments. Així, el moment més antic es correspondria amb el fragment del paviment d’opus signinum del sondeig 2 i el tram de mur de petits carreus que seguia la tècnica de l’opus vittatum amb el que seria el seu corresponent nivell de circulació. Aquest paviment d’opus signinum formaria part del fons d’algun dipòsit, al qual se li havia aplicat damunt una capa de morter, utilitzada versemblantment per impermeabilitzar. Tenint en compte el material ceràmic trobat a l’estrat d’amortització del paviment i la probable coetaneïtat amb el mur d’opus vittatum, es va situar aquesta estructura cap al segle I-II d. C. Aquest paviment hauria estat amortitzat entre la segona meitat del segle II i el segle IV d.C. Sobre aquest paviment es va observar una sèrie de retalls, i amortitzacions posteriors, així com una sèrie d’aportacions de terres per anivellar el terreny. Aquestes accions es van realitzar al llarg d’un arc cronològic que va abastar el segles IV i V d.C, atenent al material ceràmic localitzat. La següent fase constructiva al sondeig 2 (per a la construcció de la qual es van rebaixar els nivells romans), corresponia a època contemporània. Es va documentar: una claveguera que discorria paral•lela a la paret del local, un dipòsit, restes d’un paviment i una altra claveguera, construïda sobre del dipòsit anteriorment esmentat. La construcció de totes aquestes estructures podria datar-se als segles XIX-XX i pertanyerien a l’actual edifici, que es va construir a mitjans del segle XIX. En el sondeig 1, dins de la fase romana es va documentar un tram d’un mur que també seguia la tècnica constructiva d’opus vittatum. Tenint en compte la tipologia constructiva (ja que l’estrat tallat pel mur no va donar material arqueològic datable), es va poder situar aquesta estructura cap al segle I-II d. C. Així mateix, l’amortització parcial del mur s’hauria realitzat entre els segles IV i V d.C. Es va documentar una estructura de combustió que es trobava tallada per la fonamentació de la paret del local. Aquesta es va datar al segle V d.C. A partir d’aquest moment es van trobar diversos estrats d'amortització diferenciats tots ells amb material que es va datar entre els segles V i VII d.C. Per últim, en aquest sondeig no es van trobar estructures pertanyents a l’edifici del segle XIX. Del segle XX eren la placa de formigó, utilitzada en una de les reformes, i el paviment actual.
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons
+ 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
