Carta Arqueològica de Barcelona

Intervenció: carrer de l' Arc de Sant Ramon del Call 6

 

Situació geogràfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Ciutat Vella
Adreces:
carrer de l' Arc de Sant Ramon del Call 6
carrer de Marlet 2
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 0,00000 | UTM Y: 0,00000

Descripció, imatges i notes històriques

Resultats: Negatius. Estratigrafia no exhaurida

Descripció:

Amb motiu de les obres de realització d’un fossat destinat a la instal·lació d’un ascensor al carrer de Sant Ramon del Call, 6, es documenta la presència de dos elements constructius obrats amb maons lligats amb morter de calç i lliscat a la cara interna, corresponents a les parets d’una fossa sèptica amb la seva volta, adscrita al segle XX que funcionava amb l’edifici actual, prèvia a la connexió amb el clavegueram.


cronologia i tipologia de les troballes

Patrimoni Immoble / Sistema hidràulic / Fossa sèptica

Cronologia inicial:
Urbà / Contemporani / 1836 - 1860 d.C.
Cronologia final:
Contemporani (Metropolità) / 1917 - Actualitat

Informació tècnica i legal

Estat de conservació:

Estat:
Parcialment eliminat / Amb control arqueològic

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Protecció Física

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Protecció Legal
Classificació:
Zona arqueològica
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Protecció legal Ajuntament
Data aprovació:
Protecció Ajuntament

Actuacions:

Data:
Del 22 d'octubre al 17 de gener de 2020
Tipus:
Sondeig
Tipus admin..:
Preventiva
Director / Autor:
Dídac Pàmies Gual, ANTEQUEM SL.
Motivació:
Realització d'un fossat d'ascensor.
Promotor/propietari:
Privat

Documentació

Documentació:

Llicència de Creative CommonsAquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons

Bibliografia:

  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., "La Barcelona tardoantiga: urbanisme, societat i comerç als segles V-VII". XI Congrés d'Història de Barcelona, La ciutat en xarxa (Barcelona, 2009), Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona. [Data de consulta: 24/11/2010] http://www.bcn.cat/arxiu/arxiuhistoric/catala/activitats/congres/11congres/resums11.html
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2013. "Barcino, de colònia augustea a sede regia en època visigoda, medina islàmica i ciutat comtal: una urbs en transformació" QUARHIS, 9. Pàg. 16-118. Ajuntament de Barcelona.
  • NICOLAU, A.; CUBELES, A. (dir.)., 2004. Abajo las murallas!!! : 150 anys de l'enderroc de les muralles de Barcelona, Institut de Cultura - Museu d'Història de la Ciutat, Barcelona.
  • PUIG VERDAGUER, F.; RODÀ, I., 2007. "Las murallas de Barcino. Nuevas aportaciones al conocimiento de la evolución de sus sistemas de fortificación", Murallas de ciudades romanas en el occidente del Imperio (Lugo, 2005), pp. 597-630.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona

Llicència de Creative Commonsa
Carta Arqueològica és un producte realitzat pel Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona Per a més informació podeu contactar amb docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona