Carta Arqueològica de Barcelona

Intervención: La Sagrera

 

Situación geográfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Sant Martí
Sant Martí
Adreces:
Ronda de Sant Martí
carrer de Josep Soldevila
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 0,00000 | UTM Y: 0,00000

Descripción, imágenes y notas históricas

Nombre singular: La Sagrera

Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida

Descripció:

Amb motiu de les realització dels nous accessos de l’estació de la Sagrera, en dues àrees diferenciades. La primera entre el carrer d’Espronceda i el carrer de Jaume Brossa, i, limitada al nord pels límits amb la zona de construcció de l’estació de la Sagrera; a l’est per la Ronda de Sant Martí; al sud pel carrer Espronceda i a l’oest pel carrer del Clot. Una segona àrea correspondria limitada al nord per la zona de pupil·latge dels vehicles de TMB; a l’est pel carrer de Jaume Brossa i la Ronda de Sant Martí; al sud pel carrer del Pont del Treball Digne i a l’oest pel carrer de Josep Soldevila i el carrer de Pare Manyanet.
Dins els sectors diferenciats durant les tasques de prospecció, al sector 2 les actuacions es centren en la protecció de dos trams de mur que canalitzaven la Riera d’Horta per les bandes N i S, trobant-se disposat d’O a E el traçat de la riera. Ambdós elements han estat coberts amb geotèxtil i arena per tal de preservar els seus valors culturals.
Al sector 4 es documenta una estructura construïda que correspon al mur perimetral de ponent de l’antiga trinxera ferroviària. El mur delimita dos terrasses a diferent nivell. Conjuntament es documenta una claveguera, ambdós emmarcats entorn la primera meitat del segle XX.
Així mateix es documenta el tram final d’una sitja, de la qual se’n desconeix la cronologia davant la manca de material moble tant a la seva amortització com als estrats que retalla, així com la seva situació aïllada i sense relació amb cap altre element.

Cronología y tipología de los hallazgos

Patrimoni Immoble / Àrea funeraria / Necròpolis / Inhumació / Fossa

Cronologia inicial:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.

Patrimoni Immoble / Àrea productiva / Agrícola / Sitja

Cronologia inicial:
Desconeguda
Cronologia final:
Desconeguda

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Masia

Cronologia inicial:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.
Cronologia final:
Contemporani (Metropolità) / 1917 - Actualitat

Información técnica y legal

Estat de conservació:

Estat:
Parcialment eliminat / Amb control arqueològic

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Cobert

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Protecció Legal
Classificació:
Zona arqueològica
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Protecció legal Ajuntament
Data aprovació:
Protecció Ajuntament

Actuacions:

Data:
Del 9 de maig de 2018 al 30 d'abril de 2021.
Tipus:
Prospecció
Tipus admin..:
Preventiva
Director / Autor:
Motivació:
Projecte de construcció dels accessos de l’estació de la Sagrera de la LAV Madrid-Saragossa- Barcelona-Frontera francesa. Tram: La Sagrera – Nus de la Trinitat
Promotor/propietari:
UTE Accesos a la Estación e la Sagrera

Documentación

Documentación:

Llicència de Creative CommonsEste obra está bajo una Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-SinDerivadas 3.0 Unported

Bibliografia:

  • ALCUBIERRE GÓMEZ, D., 2012. “ LAV accessos a l'estació de Sagrera”, Anuari d’arqueologia i patrimoni de Barcelona 2011, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona, pp. 76-79.
  • ANTEQUERA DEVESA, F., 2012. “ LAV estructura de l'estació de Sagrera”, Anuari d’arqueologia i patrimoni de Barcelona 2011, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona, pp. 80-84.
  • ARROYO BORRAZ, S., 2011. “ LAV sector de Sant Andreu”, Anuari d’arqueologia i patrimoni de Barcelona 2010, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona, pp. 45-52
  • ARROYO BORRAZ, S., 2012. “ LAV sector de Sant Andreu”, Anuari d’arqueologia i patrimoni de Barcelona 2011, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona, pp. 88-95.
  • ARROYO BORRAZ, S., 2012. “ LAV sector de Sant Andreu”, Anuari d’arqueologia i patrimoni de Barcelona 2012, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona, pp. 109-113
  • CLAPÉS CORBERA, J., 1896. Sant Andreu del Palomar, Barcelona.
  • PETIT, J., 2014. Sant Andreu de Palomar, de Francesc de Tamarit al Decret de Nova Planta (1640-1716). Barcelona: Ajuntament de Barcelona

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 puntos de interés arqueológico geolocalizados y tipificados.
Todo aquello de interés arqueológico hallado en Barcelona.

Este obra está bajo una
Carta Arqueològica es un producto realizado por el Servei d'Arqueologia del Institut de Cultura de Barcelona Para más información podéis contactar con docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona