Descripció:

La intervenció ha consistit en la realització de prospeccions amb georadar a la plaça Sant Jaume i als carrers adjacents. L’estudi s’emmarca en el conjunt d’accions promogudes pel Servei d’Arqueologia de Barcelona per ampliar el coneixement del nucli antic de la ciutat i concretament obtenir dades sobre la topografia de la Bàrcino romana.
Les prospeccions s’han realitzat en els espais accessibles que configuren els carrers al nord de la plaça de Sant Jaume. Aquesta àrea incloïa els carrers de Jaume I, de Sant Honorat, de Sant Sever i del Bisbe, la baixada de Santa
Clara i els carrers de la Pietat, de Freneria i de la Llibreteria, a més d’un tram del carrer del Paradís.
Després de la recollida d’informació proporcionada pel Servei d’Arqueologia, el plantejament de la prospecció es va centrar a establir una metodologia adaptada a les complexes condicions del subsol del centre històric de Barcelona. Efectivament, els estudis previs posen en evidència l’abundància de conduccions en nivells superficials a tota l’àrea d’estudi, tant actius com inactius.

D’acord amb aquestes informacions, es va establir que la metodologia de prospecció s’havia de basar en una resolució (lectures per metre quadrat) alta per poder definir objectes constructius complexos, i en una penetració que almenys assolís una cota d’1,50 m sota superfície amb qualitat suficient. Cal remarcar, però, que la penetració en profunditat dels sistemes de georadar depèn en bona part de les condicions geològiques locals i de la freqüència del sistema aplicat i, per tant, aquest paràmetre no depèn únicament de l’aparell utilitzat per fer les mesures. Els problemes de definició en les dades obtingudes amb el primer sistema de georadar aplicat (Impulse Radar Raptor de 400 MHz), especialment als àmbits de més interès a la plaça de Sant Jaume i al carrer de la Pietat, van recomanar una segona
exploració que es va efectuar amb el sistema IDS Fast Wave de 600 MHz, amb una resolució més baixa.

Els resultats obtinguts s’han treballat amb els elements construïts coneguts gràcies a plànol antics, procedents de l’Arxiu d’Història de la Ciutat i que reflecteixen la zona del 1820 en endavant.

S'han descrit el següents punts d'interès arqueològic a les àrees estudiades:
Plaça de Sant Jaume: Malgrat les alteracions que suposen les diferents modificacions d'aquest espai i les múltiples conduccions que hi conflueixen, es considera que hi ha un focus d'interès, donat que no s'ha establert una relació entre les anomalies detectades i elements constructius coneguts o conduccions.
Davant de l'Ajuntament, també es detecten anomalies que semblen espais propicis per la conservació de seqüències estratigràfiques perllongades.
A l’àrea dels carrers de la Pietat-dels Comtes i a ambdós costats de l'absis de la Catedral mostren elements d'interès, atribuïts a possibles estructures
constructives. En aquest cas, l'interès rau en ser un dels punts més elevats de la ciutat antiga, oferint dades per a la comprensió de la topografia antiga de la ciutat.
Una tercera àrea d'interès s'ubica en part de l'extensió del Carrer Sant Honorat, que en els trams centrals, s'han descrit també àrees amb resposta diferenciada, on es detecten possibles restes constructives.
Per contra, les dades obtingudes al carrer Llibreteria, sovint atribuït al traçat del Decumanus de la ciutat romana, no ha ofert cap indici clar de la presència de restes constructives, encara que cal atribuir aquest fet a la gran densitat de conduccions detectades en l'àrea explorada.