Descripció:

Es tracta d’una intervenció arqueològica duta a terme en el context de col·laboració entre El Born Centre de Cultura i Memòria i la Universitat de Barcelona per a la realització de pràctiques de l’alumnat del grau d’Arqueologia de la UB. L’excavació respon al tercer any d’implementació del programa esmentat, centrada en els àmbits número 21 i 22 de la Casa Santmartí.
La casa Santmartí és un espai excavat amb anterioritat que ha evidenciat estructures i fases des de la primera meitat del segle XIV fins al moment de la seva destrucció.
Durant aquesta fase s’actuà a l’àmbit 21, situat a la meitat oest de la casa Santmartí. Té una superfície interior d’aproximadament 24 m2 i una planta de tendència trapezoidal, i presentava un paviment de pedra bastit amb blocs de mida mitjana i petita col·locats de manera planera. L’accés a l’àmbit es feia directament des de l’àmbit número 22 sense cap porta ni pas diferenciat. La funció de l’espai, des de la darrera reforma de la casa (entre el 1630 i el 1660) i fins a l’enderroc de l’edifici, era la d’estabulació d’animals (l’últim propietari Pere Sanmartí era llogater de mules). Adossats als murs de tancament nord i sud, i ocupant tota la llargària, es van documentar dues estructures bastides amb pedres irregulars i material ceràmic que possiblement feien la funció de menjadores.
L’àmbit presentava una claveguera feta amb parets i base de rajola i coberta de pedra (a la mateixa cota que el paviment de la darrera fase d’ús). La intervenció es va aturar quan va aparèixer un paviment de pedra, segurament de finals del segle XVI.
L’àmbit número 22 se situa a la meitat est de la casa Santmartí. Tenia una superfície interior d’aproximadament 13 m2. La funció de l’àmbit número 22 era la de distribuïdor cap a l’interior de la casa.
L’excavació de l’àmbit va prosseguir amb l’extracció de diferents estrats d’anivellament datats del segle xvii i la documentació d’un dipòsit de petites dimensions, fet amb rajoles i situat a la part sud-est de l’àmbit. L’excavació del nivell d’amortització del dipòsit, de finals del segle XVI, va permetre descobrir un mur de pedra que separava la casa Santmartí de la casa Martorell, situada al sud.
Gràcies a la documentació sabem que en origen ambdues cases eren una unitat i que al segle XV es van separar, com a resultat de la construcció del mur que es va localitzar en el procés d’excavació. L’arqueologia ha permès veure una nova fase (que no hem pogut trobar a la documentació escrita) en què, cap a finals del segle XVI, les dues cases es tornen a unificar. Ja al segle xvii les cases se separen definitivament.
Finalment, es va documentar un retall circular de grans dimensions a la part central de l’àmbit, que tallava un nou dipòsit de planta quadrada fet amb pedres, amb la cara vista treballada, i material ceràmic. Tant el retall circular com el nivell que amortitzava l’estructura es van datar dins de la segona meitat del segle XVI.