Descripció:

El control arqueològic es va fer amb motiu de la reurbanització del carrer de la Florida al barri de la Prosperitat per la possibilitat que hi havia de localitzar algun dels accessos de dos refugis antiaeris excavats durant la Guerra Civil espanyola.
A causa de les diverses onades migratòries iniciades als anys vint del segle XX, el barri es va anar desenvolupant de manera anàrquica amb un petit grup de cases, que limitaven amb les vies del tren del traçat que després fou l’avinguda Meridiana i el mas de Can Dragó, amb una població aproximada l’any 1930 de 6.000 habitants.
En una de les rases, es va trobar l’accés sud del refugi número 758, segons la llista elaborada el juliol del 1938.
L’accés presenta tres trams d’escales amb dos replans que separen aquests trams. El primer tram d’escales té una amplada d’1 m i una alçària de 2,18 m, i la seva longitud conservada és de 7,73 m. Les parets laterals són de maons disposats en pla i a trencajunt, lligats amb ciment, amb unes mides de 30 × 15 × 5 cm (l’amplada va ser observada a la part superior de l’accés, allà on estava tallat).
En el punt de contacte entre la paret i la volta es va col·locar una mena d’imposta formada per una filada de maó disposat en pla i que seguia el mateix pendent de l’escala. La volta catalana, amb dues filades de gruix, està feta amb filades successives de maons posats de pla sense trencar el junt, amb una llum pràcticament igual a la del corredor.
Els graons fan 1 m d’amplada per 0,21 d’alçària i 0,26 m d’estesa. Estan formats per una base de maons disposats de cantell i un acabat consistent en una capa de maons posats de llarg, i tots estan lligats amb ciment.
A partir del segon tram les parets no estan fetes d’obra sinó que només estan retallant el tortorà.
Hem observat en aquest tram dos claus de ferro col·locats a la volta que devien servir per aguantar el cablejat elèctric del refugi. Abans del tercer replà hi ha un gir de 90º i comença la galeria pròpiament dita, que s’estén 65,63 m.
Es distingeixen 3 trams i la peculiaritat és que el tram central (molt més estret i baix) serviria per unir les galeries de dos accessos diferents. El tercer tram devia ser aquell que es va excavar des de l’accés nord, no localitzat en el carrer durant les obres d’urbanització, i que presentava pitjor estat de conservació; és per aquest motiu que la Unitat de Subsol dels Mossos d’Esquadra va desaconsellar que hi accedís l’equip de treball i es va oferir a fer l’escàner 3D del tram fins que va acabar quan es va localitzar la tapiada de l’accés nord, feta poc
després d’haver acabat la guerra.
Dins de l’estrat de clausura del refugi es van localitzar diversos objectes relacionats amb l'ús del refugi i, per tant, interpretat com un estrat format en el temps que va estar en servei fins a la seva clausura, el juliol del 1939. També es van localitzar objectes escampats per la galeria i al replà que hi donava accés.
Es va distingir diversos grups d’objectes en funció del seu ús. El primer d’aquests grups estaria format per restes de vaixella, gots, cassoles, llaunes, bols, tasses, morters, etc., dels que es van recuperar aquells que estaven en millor estat de conservació i un, com a mínim, de cada variant.
El segon grup estaria format per estris que podrien ser utilitzats pel manteniment del refugi. Destaquem del conjunt una llauna de grans dimensions, convertida en caixa d'eines en posar-li un mànec de fusta transversal, a manera d’agafador, galledes, volanderes, claus i fil elèctric de coure, que no sabem si era part de la instal·lació desmuntada un cop clausurat o bé recanvi per una avaria.
El tercer grup estaria format per objectes d'ús personal com orinals, sivelles, sabates de dona, una lavativa de goma, un pot de tinta, un pot de medicament i una polsera de bronze.
El quart grup és un conjunt d'objectes de caràcter militar, que sobten pel fet de trobar-los dins d'un refugi, ja que no s'han localitzat a la ciutat altres exemples de refugi on apareguin aquesta mena de restes. Així tenim les restes metàl·liques d'un fusell, unes cent baines de bala de fusell de diversos calibres i set bales de fusell, tres insígnies de l'Exèrcit Popular de Catalunya i un casc militar de fabricació italiana, model M-33. Aquest casc va ser utilitzat per l'exèrcit nacional en els cossos de l'aire i en artilleria, i els soldats italians del Corpo Truppe Volontarie (CTV) que lluitaren en el bàndol nacional. Era molt freqüent la reutilització de l'armament capturat a l'enemic per tots dos bàndols, sense que puguem estar-ne segurs del tot, pensem que la victòria republicana a la batalla de Guadalajara va suposar la rendició de diverses unitats italianes amb la captura del seu equip i la posterior redistribució en les unitats republicanes. No es coneix paral·lels de cap refugi de Barcelona o dels voltants amb restes d'equipament militar.
L'equip d'arqueologia encarregat de les tasques va indicar que, possiblement, la sèrie d'objectes militars podrien haver estat abandonats abans de l'ocupació de Barcelona per un o diversos soldats. A més, s'ha de pensar que aquest refugi estava situat en un dels extrems de la ciutat, i molt a prop de la Caserna d'Artilleria de Sant Andreu, això ens fa pensar en la possibilitat de l'abandonament de l'equipament just abans de l'exili.