Carta Arqueològica de Barcelona

Intervenció: Rambla de Prim

 

Situació geogràfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Sant Martí
Sant Andreu
Adreces:
Rambla de Prim
Ronda de Sant Martí
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 0,00000 | UTM Y: 0,00000

Descripció, imatges i notes històriques

Resultats: Positius. Estratigrafia exhaurida

Descripció:

Les excavacions dutes a terme a la necròpolis de la Sagrera, que s’emmarca dins la guerra dels Segadors i concretament quan la ciutat de Barcelona va ser assetjada per les tropes castellanes entre el juliol del 1651 i l’octubre del 1652, han posat al descobert un espai de 643 m2 ocupat per un conjunt de 85 fosses, majoritàriament comunes, amb un total de 576 individus inhumats. Les fosses es poden agrupar segons el nombre d’individus enterrats. D’aquesta manera n’hem establert quatre grups: d’entre un i quatre individus (47 fosses), d’entre cinc i nou individus (26 fosses), d’entre 10 i 20 individus (vuit fosses) i de més de 20 individus (quatre fosses).
Des del punt de vista espacial, creiem que l’inici de la necròpolis es devia trobar vers el sudoest de l’àrea i anà creixent cap al nord-est, ja que les fosses situades més a ponent són de pocs individus (entre un i quatre) i presenten una disposició més organitzada, mentre que a mesura que ens desplacem vers el nord-est les fosses van augmentant de capacitat (entre cinc i nou individus) fins a l’extrem de llevant, on
es localitzen les fosses amb un nombre més alt d’individus inhumats.
Segons es desprèn de l’estudi antropològic d’una part dels individus, estem davant d’un grup un pèl peculiar, ja que està format per 118 homes, 7 dones i 15 individus infantils. Així mateix, el tipus de patologies òssies detectades es poden atribuir, d’una banda, al sobreesforç que comportà la sobrecàrrega a
la columna, i no pas a lesions degeneratives produïdes per l’edat o la maduresa (patologia osteoarticular), i, de l’altra, a una malnutrició (osteoporosis hiperostòtiques).
L’enterrament en fosses comunes ens indica l’existència d’un període de mortaldat generalitzada provocada per algun tipus concret de malaltia que afectà un col·lectiu determinat en un període de temps curt que requerí la necessitat d’enterrar de manera ràpida.
El material moble extret de les fosses (més enllà de les restes òssies) ha estat molt escàs. Els fragments ceràmics ens proporcionen una cronologia vers els segles XVI i XVII (ceràmica blava catalana i reflex metàl·lic). Cal destacar la documentació d’elements pertanyents a la indumentària, com ara gafets i botons a la zona toràcica, esperons en dos individus, un conjunt de monedes i un pedrenyal en tres dels individus, i diversos rosaris tant metàl·lics com d’os en un altre individu. Aquí cal destacar la recuperació d’una moneda d’or als seus peus, que molt probablement devia estar amagada a la bota. Es tracta d’una moneda de 2 escuts de Felip II, probablement encunyada per la seca de Toledo a les acaballes del segle XVI, que està molt seccionada i, per tant, redueix el seu valor fins a 1 escut. El període de circulació és molt llarg i pot arribar fins al segle XVIII, ja no com a valor nominal sinó com a valor en or.
Així doncs, amb els resultats preliminars obtinguts i la consulta de diferents fonts documentals, plantegem la hipòtesi que es tracti de soldats pertanyents a l’exèrcit de Felip IV, que assetjaren la ciutat de Barcelona entre el juliol del 1651 i l’octubre del 1652, dins del marc de la guerra dels Segadors, i que van morir a causa del brot de pesta que afectà el campament de Sant Martí de Provençals.


cronologia i tipologia de les troballes

Patrimoni Immoble / Àrea funeraria / Necròpolis / Inhumació / Fossa

Cronologia inicial:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.

Informació tècnica i legal

Estat de conservació:

Estat:
Eliminat / Amb control arqueològic

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Protecció Física

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Protecció Legal
Classificació:
Clases
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Protecció legal Ajuntament
Data aprovació:
Protecció Ajuntament

Actuacions:

Data:
Abril-octubre de 2018
Tipus:
Excavació
Tipus admin..:
Preventiva
Director / Autor:
Dídac Pàmies Gual, Antequem sl
Motivació:
Projecte de construcció dels accessos de l’estació de la línia d’alta velocitat del tram de la Sagrera, com també el tram inicial del col·lector Rambla Prim
Promotor/propietari:
UTE Accesos Estación de la Sagrera

Documentació

Bibliografia:

  • , 1649-1652. Dietari de l'Antich Consell Barceloní. Vol. XV.
  • BERTRAN J.L. , 1990. «Sociedad y peste en la Barcelona de 1651». Manuscrits, 8. Universitat Autònoma de Barcelona.
  • CAMPS SURROCA, M.; CAMPS CLEMENTE, M., 1985. La pesta de meitat del segle XVII a Catalunya. Lleida: Universitat de Barcelona.
  • FORN, F., 2015. «La lluita contra la pesta a l’Edat Moderna. L’epidèmia de 1650». A: Epidèmies i remeis al Maresme. Vol. VIII. Malgrat de Mar: Ajuntament de Malgrat de Mar.
  • MESEGUER, P., 2012. El setge de Barcelona de 1651-1652. La ciutat comtal entre dues corones. Universitat Autònoma de Barcelona. [Tesi doctoral].
  • PÀMIES GUAL, D., 2020. "Rambla de Prim-Ronda de Sant Martí. Accessos a l'estació de la Sagrera. " Anuari d'arqueologia i patrimoni de Barcelona 2018. Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona, pp. 171-175.
  • PARETS, M., 1888-1893. «De los muchos sucesos dignos de memoria que han ocurrido en Barcelona y otros lugares de Cataluña. Crónica escrita entre los años de 1626-1660». A: Memorial Histórico Español. Vol. XX-XXV. Edició a cura de Celestino Pujol i Camps.
  • PARETS, M., 1989. Dietari d’un any de pesta: Barcelona 1651. Vic: Eumo.
  • SIMON, A., 2007.Ecos catalans i hispànics de la caiguda de Barcelona el 1652. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona

Llicència de Creative Commonsa
Carta Arqueològica és un producte realitzat pel Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona Per a més informació podeu contactar amb docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona