Descripció:

La intervenció s’efectua en una de les finques que envolten la plaça del Monestir de Santa Maria de Pedralbes. Aquestes parcel·les, juntament amb la mateixa plaça, es trobaven dins del recinte emmurallat del monestir, tot i situar-se fora de la clausura pròpiament dita.
En aquesta part del monestir hi havia els habitatges dels capellans, els dels jornalers, magatzems i tallers i altres dependències relatives a la vida econòmica de la comunitat.
No fou fins a finals del segle xix i principis del segle xx, que la comunitat començà a vendre’s progressivament alguns d’aquests immobles i, al voltant dels anys trenta i quaranta del segle xx,
junt amb l’obertura dels portals i la urbanització de l’entorn, es configurà el nucli del que avui coneixem com a barri de Pedralbes.
L’immoble objecte de la intervenció arqueològica ha patit reformes importants, sobretot a partir del 1884, quan s’autoritzà l’escriptura de compravenda atorgada per l’abadessa i la comunitat del monestir de Santa Maria de Pedralbes. La reforma més important de l’edifici la va dur a terme el 1957 el propietari del moment, el qual modificà sobretot la distribució interior i les obertures de la façana.
Per aquest motiu, durant la intervenció arqueològica es va fer tant una lectura historicoestructural,
mitjançant cales parietals, com l’excavació de diversos sondeigs arqueològics en punts estratègics de l’edifici. Finalment, es va acabar fent el control continuat de l’enderroc interior de l’edifici, que va permetre localitzar i documentar nombroses estructures d’interès relacionades amb l’evolució de l’edifici
A l’interior de l’edifici hi havia l’accés a una fresquera, que, excavada al subsol de l’edifici tenia 14 m de longitud. L’accés estava format per uns esglaons molt rudimentaris, i una galeria molt estreta però alta que conduïa a una sala més ampla, de planta més o menys circular d’uns 2 m de diàmetre, que tenia un
banc excavat al mateix estrat geològic, seguint el perímetre de la cambra; també es localitzà la base d’una possible columna central com a element de suport de la coberta o cúpula. D’aquesta cambra en sorgia una altra galeria inacabada i abandonada.
A l’exterior sud de l’edifici es van localitzar nombroses estructures relacionades amb l’activitat productiva pròpia de l’explotació agrícola de l’entorn: diverses bases de premsa i nombrosos dipòsits d’èpoques i fases diferents.
I finalment esmentar que la façana est de l’edifici actual es fonamenta sobre un mur de contenció, que possiblement tingué el seu origen en un mur de feixa per a salvar el desnivell del terreny o bé com a mur de contenció de terres per canalitzar una possible riera provinent de la muntanya