Carta Arqueològica de Barcelona

Pend: view_geo_situation

Pend: prop_145:: Zona urbana
Pend: prop_146:: Horta-Guinardó

Pend: prop_95:: Carrer de Cartagena 374-402; Avinguda de la Mare de Déu de Montserrat 114-134; Torrent de Melis 1-25; Doctor Pla i Armengol, Jardins del

Pend: prop_151:: UTM X: 0,00000 | UTM Y: 0,00000

Pend: view_description_notes

Pend: prop_28: Mas Ravetllat

Pend: prop_33: Positius. Estratigrafia no exhaurida

Pend: prop_34:

L’àmbit d’actuació fou a l’interior dels Jardins del Doctor Pla i Armengol, i carrer de l’entorn. Els treballs van consistir en el seguiment arqueològic preventiu de 117 cales, 106 rases i 35 rebaixos sectorials de terres.
L’any 1927, el doctor Pla va comprar la finca dels antics Seminaris, en va enderrocar l’edifici que hi havia i en va construir un de nou seguint el projecte arquitectònic de l’arquitecte Adolf Florensa, amb l’objectiu
d’ubicar-hi uns nous laboratoris de l’Institut Ravetllat-Pla i la residència familiar.
Les obres d’aquest nou edifici van durar fins al 1930 i el resultat fou un edifici de grans dimensions, envoltat d’una gran extensió de terreny amb zona de conreu i jardins i comprèn cavallerisses on va arribar a haver-hi més d’un centenar de cavalls per a la recerca i l’elaboració
de dos productes contra la tuberculosi: l’hemoantitoxina i el sèrum Ravetllat-Pla, coneguts popularment com a sang de cavall.
Des de l’any 2015 l’Ajuntament de Barcelona és el propietari de la finca, i l’edifici està gestionat per la Fundació Privada Doctor Pla —creada per la filla del metge—, amb la pretensió de convertir-lo en un museu de moble antic.
Durant els treballs de control arqueològic es van documentar diverses estructures, algunes relacionades amb l’edifici actual del Mas Ravetllat,
d’altres amb edificacions anteriors, possiblement amb l’edifici dels Seminaris i amb masos preexistents, com el de Can Planàs. La majoria de les troballes documentades es van localitzar a l’interior del recinte format pels jardins, sobretot a la meitat nord i a prop de l’edifici actual del Mas Ravetllat.
Alguns dels murs documentats s’associen a estrats amb materials del segle XV.

Pend: view_type_crono

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Masia

Pend: prop_163:: Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.
Pend: prop_164:: Contemporani (Metropolità) / 1953 - Actualitat

Pend: view_techinfo_legal

Pend: prop_37:

Pend: prop_124:: Bo

Pend: prop_49:

Pend: prop_50:

Pend: prop_51:: Protecció Física

Pend: prop_55:

Pend: prop_56:

Pend: prop_57:: Protecció Legal
Pend: prop_58:: Clases

Pend: prop_139:

Pend: prop_140:: Protecció legal Ajuntament
Pend: prop_141:: Protecció Ajuntament

Pend: prop_87:

Pend: prop_114:: Del 7 de maig de 2018 al 31 de maig de 2019.
Pend: prop_115:: Excavació
Pend: prop_116.:: Preventiva
Pend: prop_117:: Alba Tenza Ferrer, Abans, sl
Pend: prop_118:: Reforma dels jardins
Pend: prop_119:: BIMSA

Pend: view_attach_documentation

Pend: Prop_bibliography:

CORBERA, J., 2016. «La llarga història de l’Institut RavetllatPla ». El Pou, 6 (desembre del 2016), p. 53-63.
DIVERSOS AUTORS, 2009. Masies de Barcelona. Barcelona: Angle-Ajuntament de Barcelona
TENZA FERRER, A., 2020. "Mas Ravetllat". Anuari d'Arqueologia 2018. Servei d'Arqueologia de Barcelona. ICUB. Ajuntament de Barcelona, pp. 103-106.