Pend: prop_34:

Els treballs d’enderroc de l’edifici dels antics Jutjats Municipals de Barcelona han implicat la realització d’una intervenció arqueològica en els diversos espais del gran solar (5.336 m2).
A l’interior de l’espai afectat pels soterranis de l’edifici judicial (uns 1.000 m2) s’ha documentat una seqüència estratigràfica iniciada als segles IX-X, moment de funcionament de la necròpolis apareguda.
S’han localitzat, també, algunes estructures corresponents a l’urbanisme de l’antic barri de la Ribera (segles XIII-XIV i el segle XVIII) i el seu nivell d’arrasament per a la construcció de la Ciutadella borbònica a partir del 1716.
A la resta del solar, els rebaixos han estat més escassos, podent documentar només les estructures de l’antic Palau de Belles Arts de l’Exposició Universal del 1888.
La necròpolis alt medieval excavada ha posat al descobert 123 enterraments. Tres d’aquests enterraments eren en cista; uns altres 84 tenien una coberta de lloses de pedra i fossa simple; 32 eren inhumacions practicades en fossa simple sense coberta lítica; tres eren tombes amb coberta que combinava les lloses de pedra amb fragments
reaprofitats de tègula, i, finalment, dos únics enterraments estaven fets exclusivament amb coberta de tègula reaprofitada. S’han documentat 30 tombes practicades amb fosses antropomorfes.
La totalitat de les tombes estan excavades al mateix substrat geològic argilós, amb orientació nord-oest – sud-est. Pel que fa a l’esmentada varietat de tipologies d’inhumació (on s’alternen tombes amb coberta de lloses, d’altres sense coberta lítica i tres casos de cista), l’obtenció de datacions radiocarbòniques de cadascuna d’aquestes variables permet constatar que coexisteixen cronològicament dins l’espai de la necròpolis. A tall d’hipòtesi, les variants tipològiques podrien respondre no pas a motius relacionats amb la seva datació, sinó a aspectes de caràcter estrictament socioeconòmic.
Així mateix, aquestes tipologies tampoc no mostren cap mena de distribució espacial que les agrupi. No es localitza cap cas de tomba tallada per una altra, ni tampoc cap cas de reaprofitament. En canvi, s’aprecia, l’existència de passadissos interiors disposats entre les filades de tombes, fet que intensifica la sensació de planificació general del conjunt.
És molt important destacar que, podríem trobar-nos en una zona planificada d’enterrament de cronologia altmedieval, sensiblement allunyada del recinte emmurallat de la ciutat, la qual no se superposa a la preexistent àrea funerària tardoromana estesa pel nord-est de l’antic suburbium, sinó que podria mostrar una continuïtat cap a llevant d’aquest espai, al sud i l’est del rec Comtal i a ponent de la riera d’en Malla, i encara en les proximitats de l’eix viari que suposa la fossilització del ramal de la via Augusta pel que avui és el carrer dels Carders.
La següent fase ocupacional és de cronologia baixmedieval, moment en què es desenvolupà la trama urbana d’aquesta zona a llevant del quarter de Mar. En concret, en aquesta fase hi situem les restes d’algunes estructures i un grup de sitges i de rases de vinya.
Aquests elements cal vincular-los amb l’hort dels Tiradors, un espai amb domini de parcel·les destinades a l’horta, però també amb presència industrial dels gremis dels paraires, els guanters o els candelers, així com diversos molins per moldre tabac.
Aquest barri, quedà totalment arrasat entre 1715 i 1718 creant l’esplanada per a construir la Ciutadella. En aquest estrat s’han recuperat diversos projectils d’artilleria.
Cal destacar un element aïllat, posterior a la construcció de la Ciutadella i es tracta d’un pou amortitzat amb material de la segona meitat del segle XIX.
I l’últim moment d’ocupació queda reflectit amb el sistema de fonamentació del Palau de Belles Arts, basat en un sistema de pilastres enllaçades per arcs de descàrrega, dels quals partien els murs de separació entre la nau central i les dues naus laterals del palau. A la zona més propera al passeig de Pujades hi van aparèixer els únics nivells de circulació originals de l’edifici. Es tracta de part de l’escalinata d’accés al vestíbul del palau, davant la nau central. A banda i banda, als vèrtexs del solar i a la part frontal de les naus laterals, s’hi identifiquen les dues torres que flanquejaven la façana. Dins l’espai de les torres en destaquen les restes de paviments de diferents materials, des de gres ceràmic de la fàbrica Nolla, en ús l’any 1888, fins a peces de mosaic hidràulic llis —quadrangulars i hexagonals—, com també gres policromat de l’anomenat incrustat al foc.