Descripció:

Es presenten els resultats de la intervenció arqueològica preventiva portada a terme a la finca de la Ronda de Sant Antoni, 84 / carrer de Joaquín Costa, 63 en el decurs del projecte de l'obra constructiva de la rehabilitació integral d'edifici destinat a hotel a la finca. L'obra incloïa la construcció de dues plantes soterrani que eren inexistents.
La finca formaria part d’una de les àrees d’ampliació de la ciutat en època medieval, en concret del barri del Raval. Es trobaria a tocar de la muralla medieval de la Ronda de Sant Antoni, per la seva part interna. D'aquesta manera, es començaria l'any 1368 a construir la muralla dita del Raval.
A l'àrea intervinguda arqueològicament es localitzava part del priorat de Santa Maria de Natzaret, depenent de Santa Maria de Poblet, que es va fundar el 1311 i va desaparèixer el 1660. El mateix lloc el va ocupar posteriorment (entre 1674 i 1909) la comunitat de monges del mateix orde, de Valldonzella. Aquest monestir va patir els efectes de la Guerra dels Segadors, fou destruït el 1652 i la comunitat va passar el 1674 a residir a l’antic priorat de Santa Maria de Natzaret. Del conjunt de les dependències d’aquests dos complexes conventuals tan sols se’n preserva el portal de l’entrada al recinte, a l’actual carrer de la Verge amb el carrer de Torres i Amat.
L’estructura arqueològica documentada més antiga en aquest espai, correspon a un mur de carreus que travessaria oest-est la finca actual. La cronologia d'aquesta estructura estaria relacionada amb la construcció primerenca del priorat a l'inici del segle XIV, i estaria en ús fins a finals del segle XVI, amb l'ocupació de la comunitat de Valldonzella.
Possiblement, el parament formaria part d'un aterrassament de l'àmbit amb una doble funció de protecció i defensa dels sediments aportats per la riera que passà per l'actual Ronda de Sant Antoni. A la vegada, també podria estar relacionada amb una estructura subterrània vinculada amb l'aigua, d'alguna possible explotació agropecuària existent, tipus masia d'època medieval que seria aprofitada pel priorat de Santa Maria de Natzaret. Coneixem per la documentació històrica de l'existència del Mas Moneder en aquest àmbit, que va ser comprat per construir el priorat.

Justament, abans a l'establiment de les monges de Valldonzella al priorat de Natzaret el 1660, el 5 de novembre de 1653 s'intentà buscar un indret de la ciutat de Barcelona pels casos d'infecció registrats. Per aquesta raó, coneixem que a partir del dia 6, s’instal·la la morberia en el monestir que perdurà fins el maig de 1654, quan va ser extingit el contagi.
La intervenció arqueològica ha confirmat que al sector nord-est de la finca hi ha un espai que va ser utilitzat com a necròpolis durant els anys 1653 i 1654. Correspon a un espai molt acotat, que possiblement s'estenia a la finca adjacent, format per una gran quantitat de fosses d'inhumació excavades als llims en un àmbit molt acotat del solar intervingut. Corresponen a poc més de 20 estructures negatives. Aquestes estructures excavades es troben retallades entre sí, amb un conjunt d'individus d'una mica de més de 30 cossos en connexió anatòmica, que han estat afectats per la reobertura de noves fosses o per encabir nous cossos dins de les mateixes obertures ja practicades. L'estudi antropològic confirmà que hi ha un total de 66 dels quals corresponen a individus que es trobaven en estructures colꞏlectives amb els ossos remoguts i en total desarticulació anatòmica, mentre que 82 dels individus procedien de tombes en fossa simple,
També, es documentà part d'un gran dipòsit amb gran quantitat de ceràmica i que presentava una quantitat considerable de restes humanes sense connexió anatòmica. Algunes estructures muràries de l'edifici de finals del segle XIX va afectar algunes sepultures.

Durant la intervenció arqueològica s'ha localitzat un conjunt d'estructures muràries vinculades al convent de Valldonzella. Principalment, corresponen al límit meridional. La datació atribuïda és de la segona meitat del segle XVII, i estaria en ús fins a la dècada de 1870. En aquest àmbit del sud de la finca, es trobaria part de la zona enjardinada o de pati del convent. Altrament, es va estudiar part d'una claveguera amb una datació de la segona meitat del segle XVII i una amortització de finals del segle XVIII i inicis del segle XIX.