Situació geogràfica
- Context:
- Zona urbana
- Districte:
- Horta-Guinardó
- Adreces:
- Carrer de Chapí 46-64
- Carrer de Feliu i Codina 1-25
- Coordenades UTM fus 31N ED50:
- UTM X: 0,00000 | UTM Y: 0,00000
Descripció, imatges i notes històriques
Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida
Descripció:
Majoritàriament les restes documentades en la present intervenció arqueològica s’haurien de relacionar amb les reformes urbanístiques que va patir el carrer en els darrers anys. Es van documentar paviments i aportacions de terres vinculades al terraplenament del carrer i a les instal·lacions de serveis (llum, gas i aigua).
A banda de les restes fruit de l’ocupació contemporània, aquesta l’excavació també ens va permetre la documentació de diverses restes relacionades amb la fase anterior a l’obertura del carrer Chapí datada en el primer quart del segle XX. Tant l’estrat UE206 com l’estructura murària UE209 s’haurien de relacionar directament amb la masia de Can Mariner situada a pocs metres al sud de les restes en qüestió.
Les restes documentades en la present intervenció, en concret el mur UE209, formarien part d’alguna estructura relacionada amb la masia de Can Mariner. La manca de ceràmica associada a l’estructura no permetria acotar la seva cronologia, però per la seva tipologia constructiva (tipus de morter i manca de maons en la seva construcció) l’adscriuríem 'latu senso' a la fase més primerenca del mas ja a finals d’època medieval / inici moderna. L’estrat UE206 estaria vinculat a èpoques més tardanes de la masia en relació amb la fase constructiva de la segona meitat del segle XVII.
L’ocupació d’aquesta zona d’Horta, però, es remuntaria a època romana. Els treballs d’adequació de la masia de Can Mariner en biblioteca pública l’any 2006 va deixar al descobert una vil·la romana datada entre els segles I-VI juntament amb evidències més puntuals de presència antròpica també en època altmedieval. Constatant-se així una ocupació del territori continuada de 2000 anys.
En la present intervenció tot i que no s’han documentat restes relacionades amb la vil·la pròpiament dita, la presència de ceràmica romana en l’estrat UE206 posa de manifest que ens trobaríem en zones pròximes a la construcció romana o a la seva àrea d’influència amb una clara pervivència de ceràmica residual al llarg dels segles degut a les remocions que ha patit el subsòl pròxim a la masia al llarg dels segles.
Notícies històriques:
-
Tipus:
Notícies / documents
| Data:
1200
Les primeres referències documentals del mas Mariner són del segle XIII. Segons consta en un document de l’any 1200, Pere d’Horta juntament amb el seu fill Bernat d’Horta i altres familiars concediren a Bernat Ferrer el mas anomenat Fàbrica, posteriorment conegut com a mas Ferrer i després Mariner.
cronologia i tipologia de les troballes
Patrimoni Immoble / Hàbitat / Masia
- Cronologia inicial:
- Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.
- Cronologia final:
- Urbà / Contemporani / 1860 - 1917 d.C.
Patrimoni Immoble / Material descontextualitzat
- Cronologia inicial:
- Urbà / Roma imperi / 10 a.C. - 299 d.C.
- Cronologia final:
- Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 399 d.C.
Informació tècnica i legal
Estat de conservació:
- Estat:
- Conservació
Protecció:
Proteccions existents:
- Protecció Fisica:
- Protecció Física
Proteccions legals:
Protecció Generalitat de Catalunya:
- Categoria:
- Protecció Legal
- Classificació:
- Clases
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
- Nivell de protecció:
- Protecció legal Ajuntament
- Data aprovació:
- Protecció Ajuntament
Actuacions:
- Data:
- Del 20 de maig al 21 de juny de 2019 i del 5 d'octubre al 22 de novembre del 2019.
- Tipus:
- Tipus d'actuació
- Tipus admin..:
- Preventiva
- Director / Autor:
- Vanesa Triay Olives
- Motivació:
- La urbanització dels carrers de Chapí 46-64 i Feliu i Codina 1-25
- Promotor/propietari:
- BIMSA Barcelona d'Infraestructures Municipals
Documentació
Bibliografia:
- AMADES, J., 1989. Històries i llegendes de Barcelona. Vol. II. Ed. 62. Barcelona.
- BELTRÁN DE HEREDIA, J.; MIRÓ ALAIX, N., 2010. “El comerç de cerámica a Barcelona als segles XVI-XVII: Itàlia, França, Portugal, els tallers del Rin i Xína”. Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Època II, 6. Museu d’Història de Barcelona. Institut de Cultura. Barcelona. Pàg. 14-91.
- CIRICI, A, 1985. Barcelona Pam a Pam. Ed. Teide, Barcelona.
- DÍAZ QUIJANO, D., 2003. Història d’Horta 3: Les masies d’Horta. Ed. El Tinter. Barcelona. Pàg. 115-121.
- MIRÓ, C. i RAMOS, J., 2013. “Un exemple d’explotació de la carta arqueològica de Barcelona: Les vilꞏles i els petits assentaments agrícoles. Una primera radiografia del territorium”. Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Època II, 9. Museu d’Història de Barcelona. Institut de Cultura. Barcelona. Pàg. 138-155.
- SERRA, J., 2010. “Can Fargas”. Anuari d’Arqueologia i Patrimoni de Barcelona 2009. Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona. Barcelona. Pàg. 56-59.
Permalink Http://cartaarqueologica.bcn.cat/4244
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons
+ 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
