Carta Arqueològica de Barcelona

Intervención: Rec Comtal

 

Situación geográfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Sant Martí
Adreces:
119B-151; 132-180; 85-151; 80-180 Meridiana Avinguda
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 0,00000 | UTM Y: 0,00000

Descripción, imágenes y notas históricas

Nombre singular: Rec Comtal

Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida

Descripció:

La intervenció arqueològica durant les tasques de remodelació de l’avinguda Meridiana entre els carrers de Mallorca i de la Independència tenia com a objectiu localitzar les possibles restes del que va ser el Rec Comtal, construït al segle X, ja que el projecte de reforma comprenia una part del traçat de l’antic rec Comtal, el qual, segons les últimes interpretacions, mantenia un traçat similar a l’aqüeducte de Bàrcino, construcció romana del segle i dC. La intervenció es va fer en un indret urbanitzat al segle XIX, durant el procés de construcció de l’Eixample dins del projecte del Pla Cerdà. Aquest projecte es basava en una gran xarxa de carrers perpendiculars i travessers, de manera uniforme, excepte dos grans vials que el devien travessar, superposades als quals es devien conformar les actuals avingudes Diagonal i Meridiana. El lloc de la intervenció es van localitzar dos segments de les restes estructurals pertanyents al rec Comtal i, per tant, un tram del traçat del mateix rec, al seu pas per la cruïlla de l’avinguda amb el carrer de Mallorca, i en un segon punt a prop de la mateixa avinguda al carrer de València, concretament davant del núm. 135‐137. La primera dada rellevant que se’n deriva de la intervenció arqueològica és la constatació de la variació de la fisonomia de la sèquia al llarg el temps, així com de la seva reutilització i adequació en diferents punts, atenent a la diversificació o canvis en el seu ús primigeni. L’estructura documentada al primer punt localitzat, correspon a una canalització contemporània del Rec Comtal, coincidint exactament amb el traçat existent a la documentació (plànols realitzats per Vicenç Martorell el 1930). La resta d’estructures localitzades, pertanyen a elements de serveis urbans d’època contemporània, formats per un grup d’embornals (3), els quals estarien relacionats amb un antic circuit o xarxa de canalitzacions d’aigües residuals, del qual se’n desconeix el traçat, i es trobarien a molta profunditat, donada les dimensions dels pous de desguàs documentats en aquest embornals, els quals assoleixen una profunditat mínima de 4 m respecte de la cota on s’han localitzat els embornals. També es va documentar restes muraries d’un edifici enderrocat amb l’obertura de l’avinguda Meridiana.

Notícies històriques:

  • Tipus: Notícies / documents | Data: Principis de la segona meitat del segle X

    Inici de la construcció del Rec Comtal

    Construcció del rec comtal per part del Comte Mir


Cronología y tipología de los hallazgos

Patrimoni Immoble / Sistema hidràulic / Rec

Cronologia inicial:
Urbà / Contemporani / 1836 - 1917 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Contemporani / 1836 - 1917 d.C.

Patrimoni Immoble / Sistema hidràulic / Canalització

Cronologia inicial:
Urbà / Contemporani / 1836 - 1917 d.C.
Cronologia final:
Contemporani (Metropolità) / 1917 - 1953 d.C.

Información técnica y legal

Estat de conservació:

Estat:
Conservació

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Protecció Física

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Protecció Legal
Classificació:
Clases
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Protecció legal Ajuntament
Data aprovació:
Protecció Ajuntament

Actuacions:

Data:
Juliol a Desembre de 2018
Tipus:
Excavació
Tipus admin..:
Preventiva
Director / Autor:
Míriam Esqué Ballesta
Motivació:
Obres de reforma de l’avinguda Meridiana entre el carrer d’Aragó i el carrer de Mallorca (ÀMBIT1), entre el carrer de la Independència i el carrer d’Aragó (ÀMBIT2)
Promotor/propietari:
BIMSA, Ajuntament de Barcelona

Documentación

Documentación:

Llicència de Creative CommonsEste obra está bajo una Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-SinDerivadas 3.0 Unported

Bibliografia:

  • CONILLERA, P. , 1991. Descobrir el medi urbà. 8 L’aigua de Montcada. L’abastament Municipal d’Aigua de Barcelona. Mil anys d’Història. Institut d’Ecologia Urbana de Barcelona.
  • CONILLERA, P.; LLABRÉS, A. 1986., 1986. L’aigua de Barcelona. Barcelona. Ajuntament de Barcelona
  • ESQUÉ BALLESTA, M., 2020. Avinguda Meridiana, 119.B-151, 132-180 / 85-151, 80-180. Anuari d'Arqueologia i Patrimoni. Servei d'Arqueologia de Barcelona. ICUB. Ajuntament de Barcelona. pp. 117-120
  • MARTIN PASCUAL, M., 1998. "El regatge del Rec Comtal a Sant Andreu de Palomar i al Pla de Barcelona, 1844/74-1929", Finestrelles,9. Centre d'Estudis Ignasi Iglesias, pàgines: 77-102
  • MARTIN PASCUAL, M. , 2000. “El Rec Comtal: dos mil anys d’abastament d’aigua a Barcelona” a Alberch, R. (dir.) Els barris de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona i Enciclopèdia Catalana, vol. IV
  • MARTIN PASCUAL, M. , 2002. “El Rec Comtal, una infraestructura mil•lenària d’abastament d’aigua a Barcelona” a Els transvasaments en la història de Catalunya, Fundació Pere García Faria i Departament d’Arquitectura i Enginyeria de la Construcció. Girona: Universitat de Girona
  • MARTIN PASCUAL, M. , 2007. “Abastament d’aigua, desenvolupament urbà i lluita social a Barcelona (1888-1929)”, Revista HMiC, núm. V, 2007. Recerca. Departament d’Història Moderna i Contemporània, Facultat de Lletres, UAB.
  • MARTIN PASCUAL, M. , 1997. “L’abastament d’aigua al Pla de Barcelona des del Rec Comtal i les mines de Montcada, 1822-1879” a Roca i Albert, J. (coord.). La formació del cinturó industrial de Barcelona . Barcelona: Institut Municipal d’Història de Barcelona- Proa
  • MARTIN PASCUAL, M. , 2009. Barcelona: Aigua i ciutat. L’abastament d’aigua entre les dues exposicions (1888-1929).Barcelona: Fundació Agbar i Marcial Pons Ediciones Jurídicas y Sociales, SA.
  • MONTANER MARTORELL, J.M., 1998: La creació del «Servei del Plànol de la Ciutat» a l´Ajuntament de Barcelona(1925), dins CAPEL, Horacio (Coord.): Barcelona‐Montreal: desarrollo urbano comparado, Barcelona.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 puntos de interés arqueológico geolocalizados y tipificados.
Todo aquello de interés arqueológico hallado en Barcelona.

Este obra está bajo una
Carta Arqueològica es un producto realizado por el Servei d'Arqueologia del Institut de Cultura de Barcelona Para más información podéis contactar con docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona