Carta Arqueològica de Barcelona

Intervenció: Mercat de la Boqueria

 

Situació geogràfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Ciutat Vella
Adreces:
Plaça Sant Josep. Parada 680
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 0,00000 | UTM Y: 0,00000

Descripció, imatges i notes històriques

Nom singular: Mercat de la Boqueria

Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida

Descripció:

La intervenció arqueològica a la parada 680 del Mercat de Sant Josep-La Boqueria venia motivada per la interior d’aquest espai que implicava l’excavació al subsòl de dues rases de planta rectangular i d’una trava que les uneix amb l’objectiu de construir dos daus de formigó com a sabates de fonamentació de 1 x 1,2 x 2,2 m unides mitjançant la trava de 0,4 x 4 x 1,8 m. D’aquesta manera es va poder testimoniar evidències materials que comprenien un ventall cronològic que abastava des del s. IV dC fins el s XVIII. Dintre d’aquest marc en destaquen les restes de tres estructures muraries anacròniques però datables, en conjunt, entre finals dels ss XVI i s XVIII. La més antiga podria correspondre a les restes de fonamentació d’algun dels edificis que van formar part del convent de Sant Josep, probablement l’església, les obres de la qual es van iniciar cap a finals de l’any 1589 i es van perllongar fins l’any 1600 aproximadament (NARVÁEZ, 2000, 2: 262). En aquesta direcció apunten tant les evidències materials com la fàbrica, basada en morter de calç i blocs de pedra i maçoneria ben escairades, i la naturalesa de l’estructura, amb una envergadura extraordinàriament volumètrica com per a sostenir una simple paret domèstica. D’altra banda, també va ser possible documentar una intensa seqüència de paviments construïts amb argila i còdols de petites dimensions, amb poca entitat, donada l’escassa extensió que ocupaven. Es tractaria, molt probablement, de reparacions o anivellaments durant un període de temps que tant les relacions amb les altres estructures documentades com el materials ceràmics permeten datar d’entre els s XVI i el s XVII. Finalment, cal esmentar la presència residual de materials romans i alt medievals andalusins, aportats, probablement per avingudes d’aigua, als estrats mes antics, doncs van aparèixer clarament associats dins la mateixa unitat estratigràfica.

Notícies històriques:

  • Tipus: Notícies / documents | Data: 1593

    Construcció del convent dels carmelites descalços de Sant Josep.


cronologia i tipologia de les troballes

Patrimoni Immoble / Edifici de culte o religiós / Església

Cronologia inicial:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Modern / 1714 - 1836 d.C.

Patrimoni Immoble / Estratigrafia

Cronologia inicial:
Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 715 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / 715 - 803 d.C.

Informació tècnica i legal

Estat de conservació:

Estat:
Parcialment eliminat / Amb control arqueològic

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Cobert

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Protecció Legal
Classificació:
Clases
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Protecció legal Ajuntament
Data aprovació:
Protecció Ajuntament

Actuacions:

Data:
Del 10 al 21 de setembre de 2018
Tipus:
Excavació
Tipus admin..:
Preventiva
Director / Autor:
José Miguel Gallego Cañamero. HADES, SL.
Motivació:
Construcció de dues sabates de fonamentació
Promotor/propietari:
Xarcuteries Sama, SL

Documentació

Documentació:

Llicència de Creative CommonsAquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons

Bibliografia:

  • GALLEGO CAÑAMERO, JM., 2020. "Mercat de la Boqueria". Anuari d'Arqueologia 2018. Servei d'Arqueologia de Barcelona. ICUB. Ajuntament de Barcelona, pp. 111-113
  • NARVÁEZ CASES, C. , 2000. "El tracista Fra Josep de la Concepció i l’arquitectura carmelitana a Catalunya». Universitat Autònoma de Barcelona. [Tesi doctoral]
  • NASARRE SOLANS, M., 2011. "Mercat de la Boqueria", Anuari d'arqueologia i patrimoni de Barcelona 2010. Muhba, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona. p. 103.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona

Llicència de Creative Commonsa
Carta Arqueològica és un producte realitzat pel Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona Per a més informació podeu contactar amb docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona