Descripció:

En el marc de les investigacions arqueològiques al Monestir de Sant Pau del Camp de Barcelona i, coincidint amb les obres de restauració dels mosaics d'època contemporània de l'església es va plantejar l’aplicació d’una prospecció geofísica per obtenir una perspectiva general de l’estat del subsòl de l’església.
Les prospeccions realitzades han cobert espais exteriors i interiors del conjunt de Sant Pau. A l'exterior s'ha cobert una extensió de 728m², que ha inclòs l'àrea enjardinada al nord de l'església i els espais accessibles al perímetre oest. A l'interior s'han cobert 328m², corresponent a l'interior de l'església, el claustre i l'antiga Sala Capitular, així com un espai reduït del corredor que porta a la sagristia.
La prospecció georadar s'ha realitzat amb el sistema de georadar IDS RIS HI-MOD, equipat
amb 5 antenes de 600MHz en lectura simultània. Les dades s'han obtingut amb una resolució de 0.02X0.10m, és a dir, obtenint perfils separats 10cm entre ells amb una lectura cada 2cm sobre tota l'extensió a explorar.
A l'interior de l'església, s'ha posat de relleu una complexa estratigrafia, que mostra una diferència de resposta per sota dels nivells de pavimentació entre la nau central i el transepte.
Bona part de la nau central mostra una resposta heterogènia que s'ha identificat amb una capa d'anivellament amb runes, mentre que el context del transepte i els absis mostra una resposta més homogènia, identificada amb sediments més homogenis i conductius. Dins d'aquests contextos s'han descrit anomalies identificades amb possibles elements constructius, com les possibles cimentacions de l'absis central, o amb possibles estructures d'enterrament.
Al claustre també s'han identificat elements relacionats amb construccions o bé enterraments.
La parcialitat i menor qualitat de les dades obtingudes a la Sala Capitular i el corredor d'accés a la Sagristia no han ofert elements clars.
Les dades obtingudes a l'interior dels edificis posen de relleu que les diferents fases constructives han tingut un impacte heterogeni en el subsòl i han propiciat la conservació d'elements discontinus a bona part de les extensions explorades.
La baixa penetració derivada de la composició geològica local no ha permès aprofundir per sota de 1.5m de la superfície, i en conseqüència cal considerar una seqüència estratigràfica més llarga per sota dels elements descrits.
A l'exterior dels edificis, les dades han permès reconèixer diferents elements coneguts per la documentació històrica i arqueològica, com les restes d'una capella d'època moderna o les restes d'un absis excavat a l'àrea arbrada de la parcel•la.