Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida
Intervenció arqueològica va ser motivada per la remodelació integral de l'edifici del carrer de Sant Sever, 10. L'edifici és situat dins del Call Major jueu, on vivien la majoria de jueus de la ciutat fins el pogrom de 1391, fet que es traduí en la destrucció d'una part de les edificacions que contenia i s'alterà la trama urbana del call.
Les obres a l’edifici implicaven un reforçament general de les fonamentacions de l’edifici, amb obertura de diverses rases per col·locar encepats i riostes, i l’excavació del fossat de l’ascensor. Les restes arqueològiques documentades es poden englobar en tres fases cronològiques: època romana, altmedieval i moderna-contemporània. Dins de la primera, algunes de les estructures romanes documentades formarien part d'una mateixa unitat. Al fossat d'ascensor van aparèixer restes d'un paviment d'opus signinum i la seva preparació que no van poder ser datats amb precisió. En un semisoterrani es van documentar dos murs d'època altimperial disposats en angle recte amb un paviment d'opus signinum associat que sembla correspondre a l'anterior, malgrat la discontinuïtat espacial. Foren datades a la primera meitat del segle II-segle VI dC. Al segle II dC l'espai era configurat per un altre mur que funcionava amb el mateix paviment esmentat i un altre a l'altra cara, molt malmès, i s'amortitzà en el mateix moment de les altres estructures, al segle IV dC. Els elements es localitzen al costat nord, fet que permet planteja la hipòtesi que al sud hi havia un espai obert. En època baiximperial les estructures funcionen en un espai obert i a més s'hi excavaren quatre sitges (amortitzades entre els segle s IV-V dC). A principis del segle VI dC, els murs foren reparats i s'hi afegeix un nou tram fins que foren amortitzats definitivament. D'època altmedieval es documentà una sitja amb material ceràmic dels segles IX-XI. De la darrera fase, es va evidenciar estructures anteriors a l'edifici actual, bastides a principis del segle XVII i amortitzades amb la construcció de la finca actual el 1850. D'època més recent s'observen elements que pertanyien a la finca decimonònica però que quedaren en desús. Es tracta de la xarxa de clavegueram, una fossa sèptica amb volta de maons en sardinell i un pou quadrat situat al celobert.
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons
Permalink Http://cartaarqueologica.bcn.cat/4132
+ 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona