Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida
La intervenció arqueològica al núm. 5 del carrer Paradís es va realitzar en tres sectors de la planta baixa de la finca. En el sector 100, ubicat al pati interior, es va practicar una cala per encabir-hi la caixa de l’ascensor. Les seves dimensions eren de 3,50 m. x 2,75 m., amb una fondària de 1,63 m. Al sector 200, que comprenia el vestíbul, als peus de l’escala d’accés a les vivendes, es va realitzar una cala de 0,70 m. x 0,70 m. x 0,70 m. per col•locar l’arqueta de la llum. I, per últim, el sector 300, situat al sud-oest de la finca, on es van realitzar rases per tal de localitzar i comprovar en quin estat es trobava el tub de desguàs. Pel que fa a les restes arqueològiques localitzades es van definir tres fases cronoculturals. Una primera fase que es va ubicar en època romana i que estava representada per dos grans carreus de pedra dels quals es desconeixia la longitud total, un rudus que se li adossava, un mur de pedra seca i uns estrats d’amortització amb material ceràmic d’època Baix Imperial. La situació de la zona intervinguda, molt propera a la Plaça Sant Jaume, va portar a pensar que les restes d’època romana localitzades podrien mantenir alguna relació amb el forum de la ciutat de Barcino o el temple d’August. La segona fase s’ubicava en els segles XVI i XVIII. Així, per una banda es va localitzar les restes d’un dipòsit d’ús desconegut, del qual es conservava la base i part de les quatre parets. Per altra banda, la intervenció arqueològica afectava un paviment relacionat amb l’estructura d’un pou que es troba fora dels límits de la cala on es va portar a terme la intervenció i un mur de pedra que hi podria estar relacionat. El pou, que conservava gairebé intacte el brocal, tenia planta octogonal i estava construït amb carreus de pedra regulars i s’havia respectat en el moment de construcció de la finca al segle XIX, amb certes reformes a la part superior. Per últim, la darrera fase datava del segle XIX, i les restes documentades serien contemporànies a la finca actual. Es tractava de diferents clavegueres i la banqueta de fonamentació de les parets del pati interior de la finca.
Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 01/01/1865
Carrer del Paradís
És el punt més alt del mont Tàber. A terra, davant del Centre Excursionista de Catalunya, hi ha una roda de molí que assenyala aquest fet. De les diverses versions de l'origen del nom escollim les següents: 1) Paradís equival a hort plantat d'arbres, és a dir, a jardí; 2) Paradís és un mot provinent de l'adulteració de pereis o perais, nom que deriva de pera, o pedra, i que vol dir lloc ple de pedres, com devia ser-ho l'indret després de la destrucció del temple romà per Almansor (985), que era situat on és avui el carrer.
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons
Permalink Http://cartaarqueologica.bcn.cat/413
+ 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona