Descripció:

La intervenció arqueològica efectuada a la Muntanya de Montjuïc ha consistit en la prospecció arqueològica de la muntanya, per a localitzar possibles restes, que permetin ampliar el seu coneixement arqueològic i històric. Passem a descriure els diferents elements localitzats i referenciats.
ID 1: Al sud-est respecte l’estadi olímpic, al límit d’un dels marges de la zona enjardinada situada a l’inici del carrer Doctor Font i Quer (al seu punt de contacte amb Passeig Olímpic), s’observen les restes d’un paviment d’opus signinum, en un estat de conservació bastant precari que no permet veure si està associat a algun mur o a alguna altra estructura. Podria tractar-se d’un dipòsit que es relacionaria amb un assentament agrícola d’època romana. (ETRS89: x: 429555, y: 4579321).
ID 2: Als jardins de darrera de l’edifici de l’Institut Cartogràfic de Catalunya en el talús del marge generat en el moment de l’obertura del camí es situen unes restes semblants a les anteriors. També es tracten de dos murs bastits amb pedres lleugerament escairades i lligades amb morter de calç, que presenta una gruix i potència considerables i d’un paviment d’opus signinum, tot molt afectat per les arrels, la vegetació existent i els despreniments de terra del talús. També podria tractar-se d’un dipòsit que es relacionaria amb un assentament agrícola d’època romana. (ETRS89: x: 429404 y: 4580115).
ID 3: A la zona enjardinada, situada a l’alçada del Passeig de Santa Madrona 19-35, al nord del Museu Etnològic de Barcelona, s’han localitzat les restes d’un mur. La seva direcció és NO-SE i mostra una factura constructiva de pedres lleugerament escairades, disposades de manera irregular, i lligades amb abundant morter de calç. A la part inferior observada del mur s’inicia la seva fonamentació, que té més amplada. A l’entorn del mur s’han recuperat en superfície tres fragments de ceràmica oxidada, de possible cronologia romana. (ETRS89: x: 428719 y: 4578642).
ID 4: Castell de Port. Les restes del castell de Port se situen en un petit promontori a la vessant sud-oest de la muntanya de Montjuïc, a l’oest del fossat de la Pedrera. Del conjunt del castell se’n conserven en alçat restes del mur de tancament de la torre de defensa. Aquest mur està bastit amb pedres de mida diversa, lleugerament escairades i lligades amb morter de calç. A l’entorn s’observen diferents acumulacions de pedres i empremtes de tancaments perimetrals, que podrien estar associats a estructures del castell, o edificacions posteriors (barraques) que haurien estat enderrocades en el moment de l’enjardinament de la zona. (ETRS89: x: 428719 y: 4578642).
ID 6: Ermita de Santa Madrona. Està situada a la vessant nord de la muntanya de Montjuïc, en un recinte tancat a l’avinguda dels Montanyans. L’edifici actual s’hauria edificat el 1754, tal i com indica la inscripció de la llinda de la porta d’accés oberta a la façana principal, i va ser restaurat els anys 1907 i 1947. La seva planta és rectangular, de reduïdes dimensions, amb un campanar d’espadanya a la part superior de la façana principal (tancament nord). Al subsòl de l’edifici actual i del seu entorn es situarien les restes de la capella inicial i del convent amb el que va funcionar. La capella s’hauria edificat al segle XV i al seu interior s’hi custodiaven les relíquies de la Santa, que era la segona patrona de la ciutat. (ETRS89: x: 429337, y: 4580014).
ID 9: Ermita de Sant Fruitós. Les restes se situen a la part inferior del nord-est de la muntanya, al punt de contacte entre la carretera de Montjuïc i el camí de la Font Trobada, on s’observen les restes d’un possible tancament amb una fornícula. Aquest tancament estaria aprofitant i retallant la roca de la vessant de la muntanya i es correspondria al seu tancament sud. Els tancaments est i oest no s’observen en alçat, si bé a l’oest del tancament sud s’aprecia un possible arrencament de l’angle sud-oest. Pel que fa al mur nord, al límit del marge que defineix una terrassa inferior s’observen les restes d’un mur de tancament i la seva fonamentació, bastits tots ells amb pedres lligades amb morter de calç i amb reparacions de ciment. Pel que fa a la possible construcció i ús d’aquesta possible església en època medieval, no hi ha indicis clars a nivell constructiu ni s’han recuperat materials en superfície que ens permetin aportar dades clares en relació a aquesta cronologia. (ETRS89: x: 430554, y: 4580302).
ID 11: El Polvorí de Montjuïc i el cos de guàrdia. El se situen. El conjunt està format per dues edificacions, que a una distància d’uns 65m entre elles se situen a la vessant nord-oest de la muntanya de Montjuïc.
L’edifici corresponent al Polvorí té una planta rectangular (orientada NO-SE), amb contraforts exteriors i coberta a doble vessant, amb dues escales d’obra a cada una de les vessants, per accedir a l’eix de la coberta. Està envoltat per una muralla perimetral, amb una garita circular a l’angle oest i l’arrencament d’una altra garita a l’angle est, que hauria estat desmuntada i de la que se n’observa la reparació del seu accés a l’angle de tancament de la muralla. L’accés inicial a l’interior del recinte emmurallat s’efectuaria per una porta situada al sud de la garita oest, que actualment està tapiada. L’entrada actual (del segle XX) al recinte se situa a l’extrem oest del tancament nord-oest del recinte. Les cotes inferiors i centrals dels murs de tancament del Polvorí, així com els angles de tancament i els contraforts exteriors, estan bastits amb carreus de mida mitjana, disposats de manera regular i amb algun maó a les juntes, per a regularitzar les filades. No s’ha pogut accedir a l’interior del recinte emmurallat.
Pel que fa a l’edifici del cos de guàrdia, la seva planta és rectangular (orientada SO-NE), amb coberta a quatre vessants i està també envoltat per una muralla perimetral, de planta quadrada. Aquesta té una garita pentagonal als angles de tancament est i oest i quadrada a l’angle nord; pel que fa a l’angle sud, hauria estat desmuntat en el moment de definir l’accés actual. Tot el perímetre de la muralla i de les garites presenta espitlleres. Els murs presenten reformes amb maons, disposats de manera regular. A la zona exterior hi ha un paviment empedrat. (ETRS89: x: 428330 y:4579484 (accés polvorí); x: 428296 y: 4579538 (accés cos de guàrdia))
ID 12: Polvorí d’Álvarez de Castro. Es situa a la vessant nord-est de la muntanya, a l’interior dels Jardins de Joan Brossa. D’aquesta edificació s’observa el seu tancament est, construït amb pedres de mida mitjana, sense treballar i disposades de manera irregular. A l’extrem sud del mur hi ha dues portes i finestres. El polvorí es va construir entre els anys 1897 i 1899 i tenia com a funció emmagatzemar i abastir l’artilleria de la Bateria de costa amb el mateix nom. (ETRS89: x: 430439, y: 4580037).
ID 13: Polvorí del Morrot. Se situa al sud-est de la part inferior de la muntanya, on aquesta té un desnivell més pronunciat en direcció al port. La planta de l’edifici és rectangular (orientada NO-SE) i a la part superior de la coberta té un cos amb volta de canó. Els seus murs estan bastits amb pedres sense treballar, disposades irregularment i es combinen amb filades regulars de maons. Tot i que no s’ha pogut accedir a l’edifici ni al seu entorn, està documentat un passadís que discorria per l’interior de la muntanya.
La construcció de la bateria es va iniciar el 1861 i tenia com a objectiu la defensa del port. (ETRS89: x: 430435, y: 4579257).
ID 14: Entrada a túnels del Passeig Josep Carner. A la part inferior de la zona nord-est de la muntanya, en un fort desnivell, hi ha un mur de tancament. Aquest presenta un seguit d’obertures, que se situen a dos nivells diferenciats; les superiors són d’arc de volta de mig punt, mentre que les inferiors, d’arc rebaixat. Algunes de les obertures estarien associades a l’accés de diferents galeries i túnels, que comunicarien amb les bateries de «Bona Vista» La construcció de la Bateria es va iniciar el 1861 i tenia com a objectiu la defensa del port.
Molts dels túnels i galeries existents van ser utilitzats com a refugis antiaeris durant la guerra civil espanyola (1936-1939). (ETRS89: x: 430864, y: 4580128).
ID 15: Entrada a túnels del Passeig de Montjuïc. Davant dels números 44-40, hi ha un mur en el desnivell entre el Passeig i el Passatge de la Vinyeta. Aquest mur presenta cinc arcs, bastits amb maons, disposats a plec de llibre dels quals el situat a l’extrem sud-oest té una porta.. El mur està construït amb pedres de mida mitjana, sense treballar i disposades irregularment. Aquest mur estaria associat al tancament i accés a un túnel, que comunicaria amb algun polvorí dels situats a la muntanya que, per la seva ubicació podria comunicar amb el Polvorí d’Àlvarez de Castro. Val a dir que aquesta galeria va ser aprofitada com a refugi antiaeri durant la guerra civil espanyola. (ETRS89: x: 430596, y:4580373).
ID 16: Fàbrica Rivière. Se situa per sota de la Ronda del Litoral, al sud-oest de l’inici del camí del Far. La part conservada del conjunt es correspon a un edifici de planta rectangular. L’origen és del 1860 i s’inicià en la fabricació de teles metàl•liques. (ETRS89: x: 429917; y: 4578763).
ID 17: Refugi antiaeri de la Fàbrica Rivière. A la zona sud-oest de la fàbrica Rivière s’observa una obertura al subsòl, de la qual se n’aprecia la volta de coberta i la seva continuïtat en direcció nord-oest. La cota de la volta se situa a un nivell similar al de circulació, fet que indicaria un fort pendent de l’espai soterrat del que formaria part. Aquest fet, juntament amb les característiques constructives de la volta fa considerar que probablement es correspondria a un accés a l’interior d’un refugi de la guerra civil espanyola. (ETRS89: x: 429862, y: 4578712).
ID18: Coves de la carretera antiga de Montjuïc. A la zona propera al número 7 de la carretera de Montjuïc, s’observa la part superior d’una obertura amb una volta i possiblement estaria associada a un túnel o galeria subterrània. La vegetació existent no en permet veure les dimensions i característiques de l’obertura. El túnel estaria vinculat amb algun polvorí de la muntanya (que per proximitat podria ser el d’Àlvarez de Castro), o bé a un refugi antiaeri de la guerra civil espanyola. (ETRS89: x: 430636, y:4580301).
La prospecció també s’ha dut a terme en indrets on suposadament hi ha restes al subsòl, però no estan visibles i per tant esdevenen hipòtesis de treballs futurs. Aquestes informacions han quedat recollides en els apartats de Notícies històriques. Es tracta de la ID 5: Capella de Santa Maria del Port; ID 7: Ermita de Sant Ferriol; ID 8: Església de Sant Julià; ID 10: Ermita de Sant Bertran