Pend: prop_34:

Intervenció arqueològica duta a terme en el context de l’adequació de l’antic edifici del segle XVI en nous habitatges situat als carrers de la Mercè, 17-19 i de la Plata, 3-5. L’objectiu era obtenir informació de l’estat de conservació dels elements estructurals, amb la realització de cales als murs i de sondeigs al subsòl.
Es documentaren nivells de sorres datats als segles III- IV dC, associats a les dunes de l’antiga línia litoral, i una estructura de formigó de morter i pedres que, per paral·lels amb intervencions properes (carrer de la Plata, 4; carrer Ample) podrien pertànyer a la possible escullera o port romà.
A partir de 1209, amb la donació del rei Pere, es produeix la urbanització del sector marítim. A aquest context s’associen els nivells excavats dels segles XIII i XIV, amb presència de ceràmica grollera, material d’importació de Tunísia i ceràmica decorada en verd i manganès.
Durant el segle XVI hi havia dues edificacions, una de grans dimensions que afrontava als carrers Mercè i de la Plata, i una segona que perllongava vers el carrer Ample. Constaven de planta baixa, dues plantes pis i una galeria coberta, segurament porxada, tot i que sense evidències físiques. Quan a les tècniques constructives, els murs són de carreuó pseudoisòdom a les parets mitgeres i façanes, o carreus amb verdugades. Es documenten arcades al pati de dovelles de pedra de Montjuïc i estreps amb carreus amb l’aresta rebaixada. Els morters són de calç, àrid, argila, que aportaven una coloració vermellosa. Apareixen arcs de pedra de mig punt en parets mestres, per a facilitar la circulació dins i fora de l’edifici i les eventuals segregacions i agregacions de la finca. El volum era edificat al voltant d’un pati central descobert circumdat per crugies rectangulars. Els pisos superiors són bastits amb carreu i verdugada, i també amb tàpia. No hi ha indicis dels sostres i les cobertes.
No hi ha evidències del segle XVII a causa de les reformes del segle XVIII i posteriors. Es tracta de reformes per a refer les destrosses produïdes pels setges de Barcelona durant la guerra dels Segadors; i millores dels nous propietaris a partir del 1751, de les quals hi ha constància documental. S’observen canvis en els sistemes constructius recollits a l’Edicte d’obreria del 1771. S’empra la pedra a les parets principals, els maons de pla per a la resta, els paviments són de rajola, les cobertes tenen teulada excepte al terrat (alguns edificis notables tenen torratxa) i les façanes podien estar arrebossades, pintades al fresc o esgrafiades. L’edifici presenta aquestes característiques, a més cal afegir que els arcs presenten estreps de pedra i apareix el maó en sardinell. L’edifici del carrer de la Mercè ha proporcionat evidències de dos tipus de sostre, un empostissat amb bigues de fusta i taulons i possiblement revestits amb rajoles; i l’altre amb bigues amb arestes motllurades i voltes de rajola.
Durant el segle XX es compartimenta l’edifici entre membres de la mateixa família per a habitatges, es construeixen noves caixes d’escala i es varien algunes cotes del sòl amb nous forjats.