Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida
Descripció:
La intervenció arqueològica a la finca núm. 13 del carrer Boters va consistir en el control de tres rases i en el rebaix de diversos paviments i sòls per tal de portar a terme la rehabilitació de l’edifici. La rasa 1, perpendicular al carrer Boters era la que portava el col.lector dels sanitaris de la finca fins al clavegueram general. Malauradament, la realització d’aquesta rasa no va ser totalment revisada per cap arqueòleg/a, ja que estava rebaixada prèviament a l’actuació arqueològica. Tenia uns 12 m. de llarg amb una amplada d’uns 0,65 m. i una profunditat de 0,60 m., a excepció d’un tram d’1,5 m. tocant a façana, on s’havia assolit els 1,2 m. de fondària. També la rasa 2 es va realitzar prèviament al control arqueològic, tot i que cap estructura va ser afectada ja que la fondària de dita rasa no arribava als 20 cm. La rasa 3 fou realitzada al terç posterior de la finca, també perpendicularment respecte la rasa 1. S’excavà en una longitud màxima de 3,80 m., una amplada de 0,60 m. i una profunditat de 0,43 m. Finalment a la part posterior de la finca es realitzà un lleuger rebaix del nivell actual del sòl, per tal de regularitzar el conjunt de la finca, de 0,15 m. Amb les restes arqueològiques documentades es va poder establir una seqüència cronocultural bastant àmplia. Així, la primera fase correspondria a nivells d’ocupació romana, com mostraven les evidències arqueològiques aparegudes a la rasa 1. Es tractava d’un mur molt arrasat i de la seva rasa de fonamentació que va proporcionar una datació baiximperial. La segona fase es situava entre l’edat mitjana i moderna. La tercera fase correspondria la construcció d’un mur del qual es va poder documentar també la seva fonamentació, així com l’estrat d’anivellament posterior, amb una cronologia moderna. La quarta fase estava representada per una sitja de cronologia moderna. La cinquena fase estava definida pel conjunt de dipòsits i clavegueres dels segle XIX. També a aquesta fase correspondria l’empedrat de l’antic pati interior. La sisena fase estava representada únicament per les restes d’un paviment de finals del segle XIX i que possiblement cobriria les estructures de la fase 5. La darrera fase, la setena, es trobava representada pel paviment actual de la finca i la seva preparació.
This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Unported License
+ 3000 archaeological geolocated and typified interventions.
