Carta Arqueològica de Barcelona

Intervention: Carrer Comerç 27-33; 60-68

 

Geographical location

Context:
Zona urbana
Districte:
Ciutat Vella
Adreces:
Carrer Comerç 27-33; 60-68
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 431808,00000 | UTM Y: 4581793,00000

Description, images and historical notes

Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida

Descripció:

Intervenció motivada per la urbanització del carrer Comerç 27-33 i 60-68, als entorns del Mercat del Born. Les estructures localitzades se situen en l’espai urbà enderrocat l’any 1717 per a la construcció de la Ciutadella borbònica i l’esplanada de seguretat entre aquesta fortificació i la resta de la ciutat. A partir de les restes documentades durant la intervenció es va establir 4 fases cronològiques:
Fase 1: Baixmedieval (finals del segle XII-segle XIV)-1717. La major part de les restes se situa en època baixmedieval. Es tracta dels murs de façana del carrer d’en Cruanyes i el carrer del Pou, bastits amb carreus i algun maó lligats amb morter de cals. El paviment del carrer d’en Cruanyes, datat a finals del segle XIII i segle XIV, era un empedrat de lloses de mesura gran i mitjana disposades seguint l’orientació del carrer. Aquesta dinàmica canvia davant la casa Santamaria, amb un empedrat de pedres més petites i rajoles quadrangulars. El sanejament, lligat a la casa Santamaria, era format per una claveguera i una fossa sèptica. Aquests carrers devien formar part del barri de pescadors al quarter de Mar. El barri presentava una trama urbana formada per catorze carrers estrets i paral·lels i fou construït, segons les fonts històriques, al segle XIII, sobre sorres de platja resultat del progressiu retrocés del mar. Part d’aquests carrers i cases foren documentats a la intervenció de l’antic Mercat del Born (Artigues, Fernández, 2014), concretament un tram del carrer de na Bella i un altre del carrer d’en Micó.
Pel que fa a les cases, s’identificaren de forma parcial nou àmbits domèstics, quatre situats entre els carrers d’en Cruanyes, les Mal Lligades, del Bonaire i de la Ribera (cases Pi, Llobaterres, Perxer i Basora) i cinc entre els carrers d’en Cruanyes, el Pou, del Bonaire i de la Ribera (cases Cruilley, Santamaria, Roig, Montagut i Brell). Les mitgeres seguien l’orientació sud-oest - nord-est, alguns dels quals presentaven un revestiment de morter. També s’evidenciaren elements de subdivisió interna, un forat d’arbre i un dipòsit. Els paviments són preferentment de rajoles rectangulars, disposades a la mescla, amb excepcions d’enrajolats de caixó (casa Santamaria) o fets de pedres (casa Cruilley). La major part de les cases disposaven d’accés des del carrer d’en Cruanyes. Tan sols es va documentar una claveguera a la casa Santamaria i restes de diversos baixants ceràmics vidriats.
Sanpere (1890, 1911) establí les mesures totals de la planta baixa d’aquestes cases: 36 m² de Santamaria, Roig, Montagut i Brell; 42 m² de Perxer, Basora i Cruilley; 84 m² Llobaterres; i 90 m² la casa Pi. Les dades concorden amb els resultats obtinguts en intervencions anteriors. El model de casa predominant en aquest barri al segle XVIII era de reduïdes dimensions (Garcia, Guàrdia, 1986).
Les reduïdes dimensions de l’espai excavat impedeixen inferir la seva funcionalitat. Atenent a les intervencions anteriors, segurament es tractava de cases d’espai únic, amb la planta baixa de funció polivalent (habitatge, activitats productives). Sanpere proporcionà informació relativa a l’ofici del propietari de quatre de les cases documentades, fuster (Pi), mercader (Llobaterres), forner (Cruilley) i mariner (Brell).
A finals del segle XVII es constata una reforma en l’accés a la casa Santamaria des del carrer d’en Cruanyes. Relacionada amb aquesta modificació s’hi va construir un desguàs al mur de façana. El fenomen fou datat a través de ceràmica blanca i blava catalana de la ditada i d’una medalla de sant Pere d’Alcántara i santa Magdalena de Pazzi, canonitzats el 1669.
Entre 1714 i 1717 es documentà un recreixement del carrer d’en Cruanyes i una reforma de la claveguera del carrer, a més d’una petita rampa d’accés a la casa Santamaria i del recreixement del paviment de rajoles de la casa Perxer. El material relacionat amb aquest moment fou ceràmica blanca i blava catalana de la ditada, de la corbata, de Poblet i importacions italianes. Es tracta de reparacions precàries d’estructures malmeses durant la guerra.
Fase 2: 1717 i 1800. Entre aquests anys es produí l’enderrocament de tot el conjunt, expressat arqueològicament a través d’un estrat amb abundant material constructiu i ceràmica blava catalana de la ditada, de la botifarra i de Poblet i importacions italianes, a més de dos maravedís de Carles II. Per damunt d’aquest enderroc es va documentar una sèrie de pavimentacions superposades, definits per nivells d’argila, sorra i material construtiu, molt compactes amb alguna capa de morter intermèdia. Aquests podrien correspondre a la pavimentació de l’esplanada de seguretat entre la Ciutadella borbònica i la ciutat.
Fase 3: 1800-1869. Un dels paviments recuperats damunt de l’enderroc es relaciona amb el passeig en que es converteix la Ciutadella un cop perd la seva funció militar.
Fase 4. 1869-segle XXI. A partir de 1869 s’urbanitzà aquest sector per a la construcció de nous habitatges i el Mercat del Born. A aquest moment correspon un anivellament amb materials de finals del segle XIX, ceràmica vidriada de color marró i groc de la Bisbal o Mataró i una moneda de 10 cèntims de la Primera República espanyola. Aquest nivell es veurà afectat per diverses clavegueres i serveis posteriors i amb l’anivellament del carrer Comerç amb el paviment de llambordes, que finalment serà cobert amb el paviment d’asfalt actual.


Chronology and typology of the findings

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Casa

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / Predomini del Consell de Cent / 1285 - 1472 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.

Patrimoni Immoble / Obra pública i civil / Carrer

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / Predomini del Consell de Cent / 1285 - 1472 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.

Patrimoni Immoble / Estructures defensives i militars / Ciutadella

Cronologia inicial:
Urbà / Modern / 1714 - 1836 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Contemporani / 1836 - 1860 d.C.

Patrimoni Immoble / Obra pública i civil / Espai de circulació

Cronologia inicial:
Urbà / Contemporani / 1860 - 1917 d.C.
Cronologia final:
Contemporani (Metropolità) / 1917 - Actualitat

Patrimoni Immoble / Obra pública i civil / Carrer

Cronologia inicial:
Contemporani (Metropolità) / 1917 - Actualitat
Cronologia final:
Contemporani (Metropolità) / 1953 - Actualitat

Technical and legal

Estat de conservació:

Estat:
Eliminat / Amb control arqueològic

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Cobert

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Protecció Legal
Classificació:
Clases
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Protecció legal Ajuntament
Data aprovació:
Protecció Ajuntament

Actuacions:

Data:
8 de juny al 31 d'agost de 2017
Tipus:
Excavació
Tipus admin..:
Preventiva
Director / Autor:
Sergio Arroyo i Emiliano Hinojo. GLOBAL MEDITERRÂNEA GEOMÂTICS, SL.
Motivació:
Urbanització del carrer i col·locació de nous serveis
Promotor/propietari:
BIMSA / Ajuntament de Barcelona

Documentation

Documentation:

Llicència de Creative CommonsThis work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Unported License

Bibliography:

  • ARROYO, S.; HINOJO, E. , 2019. "Carrer del Comerç, 27-33 i 60-68" Anuari d'arqueologia i patrimoni de Barcelona 2017. Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona, pp. 52-58
  • ARTIGUES, P.Ll,, FERNÁNDEZ, A. , 2014. “El jaciment arqueològic de l’antic mercat del Born. La seva darrera fase d’ús (1700-1717)”, Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, (QUARHIS), Època II, núm. 10, Museu d’Història de Barcelona, p. 30-55
  • BROTONS, R. , 2008. La ciutat captiva (Barcelona 1714-1860). Barcelona: Albertí Editor
  • GARCIA ESPUCHE, A., 2014 "El Born i el coneixement històric". Quaderns d'Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona (QUARHIS), 10, pp. 16-28
  • SANPERE I MIQUEL, S., 1890. Topografia antigua de Barcelona. La rodalia de Corbera. Barcelona.
  • SANPERE I MIQUEL, S., 1890. Topografia antigua de Barcelona. La rodalia de Corbera. Barcelona.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 archaeological geolocated and typified interventions.
Whatever found in Barcelona of archaeological interest.

Creative Commons License
Carta Arqueològica is a product made by the Servei d'Arqueologia of Institut de Cultura de Barcelona To get further information, you can contact the docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona