Pend: prop_34:

Amb motiu de la construcció d’un edifici d’habitatges al carrer de Berenguer de Palou, 52-62, es va intervenir en una extensió de2.835 m2, i quasi la totalitat del terreny estava afectada per construccions contemporànies, ja que des del 1947 el solar contenia la fàbrica Almacenes Sagrera i des d’una dècada abans ja estava ocupat per cellers i magatzems. Així doncs, moltes de les estructures documentades estaven afectades per fonamentacions de formigó i estructures subterrànies de maó. Aquesta estratigrafia contemporània afectava fins al nivell geològic, sobretot a la meitat nord del solar, on en algun punt es documentava una fina capa de llims just cobrint el tortorà, el qual es troba a una cota d’entre 20,50 i 19,80 msnm. A la meitat sud de la finca, el nivell geològic es documenta a una cota d’entre 19,30 i 18,20 msnm, marcant un clar pendent vers el sud, on es va documentar, cobrint el tortorà, un estrat d’argiles vermelles que en algun punt assolia una potència de fins a 1 m, amb algun fragment de ceràmica romana molt rodada. En l’obertura en extensió del solar es van documentar un total de 14 estructures d’emmagatzematge soterrades datades del Neolític antic, dues sitges de l’època ibèrica-romana,16 retalls de l’època romana, tres estructures de l’època contemporània i set retalls d’època indeterminada.
Les estructures neolítiques es concentren a la meitat nord del solar i estan excavades al nivell d’argiles ataronjades amb nòduls calcaris, d’origen quaternari (tortorà). La datació radiomètrica ha permès datar el jaciment del Neolític antic cardial (5650-5050 cal ANE). Són estructures de dimensions considerables, totes de planta circular i seccions variables.
Les restes recuperades sembla que responen a un espai de freqüentació i ocupació curt en el temps, i l’homogeneïtat del conjunt de material arqueològic fa pensar en l’existència d’una petita comunitat que es va establir no gaire lluny de les estructures d’emmagatzematge recuperades.
De l’època ibèrica datem l’amortització d’una de les sitges documentades, ja que, tot i documentar material ceràmic que podríem situar a l’època neolítica, algun fragment és clarament posterior a aquesta cronologia.
De l’època romana es documenten una sitja i 16 retalls excavats en el terreny geològic Els retalls es concentren a la meitat sud del solar i són rases de planta allargada i secció quadrangular o còncava, vuit dels quals amb orientació nord-oest – sud-est, i es relacionen amb possibles rases de vinya, ja que semblen agrupades i paral·leles, però, donat el seu estat de conservació (algunes amb escassos centímetres de potència), es fa difícil fer-ne una interpretació.
De l’època contemporània en destaca un forn de dimensions considerables. És de planta quadrangular de grans dimensions, construït en maó ceràmic massís i compost per dues estructures quadrangulars contigües: cambra de treball o avantcambra i cambra de combustió, separades per un passadís que conserva l’arrencada d’una arcada. L’estructura conservada retalla el substrat geològic, el tortorà. No es conserva la zona d’accés, ja que part del gran retall de l’avantcambra traspassa els límits de l’excavació de l’obra en qüestió. La cambra de cocció conserva la graella, la qual queda sustentada per sis arcs. L’estructura conserva una longitud total de 15m; la cambra de cocció té una potència conservada de 4,15 m i una amplada de 4m i l’avantcambra conserva una potència de 2,45 m i una amplada de 7 m.