Descripció:

Amb motiu de la construcció dels nous accessos a l’estació de metro de Jaume I, al carrer de l'Argenteria, 15-17 i la Plaça de l'Àngel, es va iniciar una intervenció arqueològica que va consistir en la realització de diverses cales i la instal·lació de xarxes de serveis. Davant dels resultats obtinguts es va generar una excavació en extensió de la zona afectada.
Les evidències arqueològiques més antigues que s’han documentat durant la intervenció són les d’època romana. Les més rellevants d’aquest període estarien localitzades a la zona de la plaça de l’Àngel, concretament cal destacar que s’ha localitzar el fossat de la muralla de la ciutat romana de Barcino. També s’ha de fer esment a la documentació a l’altra banda de la Via Laietana de diferents nivells amb ceràmica romana o d’un parell d’estructures positives.
L’estructura negativa que es va excavar a la intervenció de la plaça l’Àngel va permetre la documentació d’un retall d’uns 3,65 metres de longitud amb 3 metres d’amplada i una alçada conservada de 1,59 metres, que presentava una secció en “V” i correspondria al fossat associat a la muralla perimetral de la ciutat romana de Barcino. Concretament, el fossat descobert, estaria situat al costat de la porta septentrional al nord-est de la muralla, la qual, malgrat no s’ha pogut documentar arqueològicament, estaria situada a l’actual carrer Llibreteria.
La idea d’estructura defensiva vindria determinada per la seva pròpia morfologia; la seva secció en “V”, a mode de les “fossae fastigatae” dels campaments militars romans, i no en doble fossat de perfil en U com si que es va documentar en el jaciment del carrers Avinyó,16 / Llerona 12-1441. Per tots aquests motius pensem que el fossat podria tenir una doble funció: defensiva vinculada a les muralles i sanitària vinculada a la xarxa de clavegueram. Pels materials inhumats, podem afirmar que el cobriment del fossar es va realitzar en un mateix moment i se situaria més en època baix imperial, al voltants del segle VI dne.
D’època tardo antiga i/o alt medieval només es va registrar una estructura positiva, un mur amb sediments associats dels segles IX i X i moltes estructures negatives: retalls amb una funció indeterminada, un parell de pous i sitges. D’època més avançada en destaca una sitja obrada amb material que aporta una cronologia dels segles XII i XIII.
Aquest fet ens lliga amb el següent període històric, la baixa edat mitjana. D’aquest moment es van identificar uns murs d’una gran entitat i potència que estarien vinculats a un edifici de grans dimensions que articularia la part urbana en aquest punt de la ciutat. Pensem que el gran mur que anava de nord-oest a sud-est actuaria com a façana d’un habitatge la qual donaria al carrer de la Mar. A la banda sud-oest d’aquests murs s’ha documentat diversos nivells d’ús i paviments de terra piconada que reforçarien la tesi de que aquesta àrea seria la banda interior d’un habitatge, mentre que la part nord-est, correspondria a la zona de carrer.
És interessant veure com aquest urbanisme medieval s’ha mantingut, ja que gràcies a la superposició dels Quarterons de Garriga i Roca, hem pogut comprovar que a mitjans del segle XIX encara es mantenen les línies cadastrals de les edificacions medievals.
Ja d’època moderna es documenten murs que responen a noves edificacions, sempre seguint la trama medieval, fins que l’any 1908 amb l’obertura de la Via Laietana es destrueixen bona part d’aquests edificis quedant terraplenada part de la runa resultant.