Resultats: Positius. Estratigrafia exhaurida
Les tasques de control preventiu realitzades a la parcel•la Berenguer de Palou 50-52 ens van permetre obtenir noves dades sobre l’evolució històrica que va patir aquest sector de la ciutat des d’època prehistòrica fins a l’actualitat.
La intervenció arqueològica es va acotar als rebaixos necessaris pels treballs de l’obra, en una superfície d’uns 800 m2 i una seqüència estratigràfica de 9 metres de potència, dels quals en els 4 primers es va documentar ocupació humana de distintes èpoques.
Així doncs, es van poder documentar diverses fases d’ocupació en aquesta zona datades entre el Bronze final i l’actualitat. En la seva majoria s’haurien de relacionar amb els terraplenaments i remocions que va patir la parcel•la en qüestió en aquestes èpoques més recents. D’aquesta època contemporània també seria el col•lector que es va desviar i que va motivar la present intervenció. Cal destacar que el traçat de l’antic Rec Comtal es corresponia amb el traçat de l’actual col•lector existent en servei. Els treballs de rebaix del subsòl portats a terme ens van permetre constatar que el rec Comtal s’hauria arrasat en el moment de la construcció del col•lector contemporani el qual, degut a la seva gran envergadura destruí tant les restes de la sèquia comtal com de l’estratigrafia més pròxima.
Ja d’inicis del segle XX serien els murs relacionats amb l’extrem més occidental del Pont del Treball així com les aportacions de terres usades per pujar el nivell de circulació i terraplenar la zona situada entre el Pont del Treball i el carrer de Berenguer de Palou.
Els treballs realitzats també ens van permetre localitzar algunes restes relacionades amb l’ocupació d’aquest espai en època moderna. En aquest cas no es van documentar estructures associades a aquest període, únicament un nivell amb alguns fragments ceràmics que ens van permetre adscriure’l a un context cronològic segona meitat del segle XVII-XVIII.
Finalment en les cotes inferiors del rebaix es van documentar restes d’una ocupació en el Bronze final amb la presència d’un estrat, reflex de processos de sedimentació antiga, i una sitja. La troballa d’una sitja del Bronze final en el Pla de Barcelona, fins i tot amb l’important grau d’arrasament que presentava, tenia la seva rellevància atès la manca de restes d’aquesta cronologia relacionades amb estructures. De fet, podríem dir que es tracta de la primera associació clara d’una estructura amb materials inequívocs d’aquest període dins una intervenció arqueològica actual. Les decoracions incises i acanalades documentades en els fragments ceràmics apunten indubtablement a aquesta cronologia, i les impressions en la vora, així com les impressions ovalades en el cos, els motius de triangles i ziga-zagues, les formes carenades, etc., són trets presents en exemplars de Can Roqueta, Bòbila Madurell, Genó o Carretelà.
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons
Permalink Http://cartaarqueologica.bcn.cat/4045
+ 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona