Descripció:

Dins el projecte de rehabilitació integral de l’edifici de l’Antic Borsí, localitzat a la plaça de la Verònica, 2 / carrer d’Avinyó, 23, es va portar a terme un pla de cales per a la diagnosi estructural de l’edifici, així com de diversos sondejos arqueològics informatius. En total es van obrir 13 cales al subsòl orientades a determinar les característiques de la fonamentació existent, així com dos sondejos arqueològics (un al soterrani i un segon a l’exterior de l’edifici en l’antiga baixada de l’Ecce Homo) i es van realitzar un seguit de cales parietals en el mur mitger de la finca per tal de localitzar la muralla romana baix imperial. El resultat positiu d’aquestes va comportar que es repiqués tot el mur divisori per tal de documentar el parament romà en tota la seva totalitat.
L’edifici que ens ocupa, també conegut com a Casino Mercantil, va ser construït entre 1881 i 1883 pel mestre d'obres Tiberi Sabater i Carné. Des de 1890 fins a 1936, va actuar com a borsí, tot i que l'entitat perdé importància arran de la fundació el 1915 de la Borsa Oficial de Barcelona. L'any 1940, en reprendre's la vida financera passada la guerra, no fou autoritzada la reobertura del Borsí, motiu pel qual l'edifici acollí des d'aquella data l'Escola de Belles Arts i, a partir dels anys seixanta, l'Escola d'Arts Aplicades i Oficis de la Llotja
La majoria de les restes documentades en la present intervenció estan relacionades amb la finca de l’Antic Borsí. Aquests treballs ens han permès determinar que aquesta finca presenta una gran homogeneïtat en la seva tipologia constructiva, fet que ens permet determinar que fou concebuda des del seu origen com una única entitat. Els murs del Borsí es troben fets amb maons i morter de calç blanca mentre que les seves fonamentacions són de pedres de mitjanes i petites dimensions lligades amb morter de calç blanca . És precisament a causa de la construcció de les fonamentacions que es perd bona part de la seqüència estratigràfica.
A banda de les fonamentacions també s’han documentat paviments (a les estances principals fets amb materials nobles com el marbre i a la resta amb maons i rajoles) i sistema de clavegueram.
Hem pogut determinar alguna reforma a l’edifici que es veu representada per un pilar de cronologia ja del segle XX i per un paviment de rajoles hidràuliques de la primera meitat de segle el qual seria coetani als panells de fusta localitat en el mur occidental del corredor. Possiblement aquesta zona es va trona a pavimentar un cop realitzades les tasques de reforç del pilar esmentat.
Ja de la segona meitat del segle XX serien els paviments de rajoles hidràuliques documentats tant en la sala principal de la planta baixa com en el passadís lateral situat en el sector occidental de la finca.
Anteriors a la construcció del Borsí es documenten les restes molt parcials d’algunes estructures també adscrites a una cronologia del segle XIX, però que ja formarien part de la finca anterior a la construcció del Borsí i pertanyent al marquès de Sentmenat. Es tracten doncs, de les fonamentacions localitzades a la zona del soterrani, el paviment de rajoles de fang localitzat en una de les cales, així com les restes d’algunes clavegueres i un dipòsit. Finalment també es va documentar la part externa d’una estructura, possiblement un gran dipòsit o part d’un mur que delimitaria un espai semisoterrat en una de les estances situades en la zona central de la finca.
Del segle XVIII tindríem l’única presència del basament de pilar mentre que les restes adscrites ja a un context de final del segle XV-XVI serien més nombroses, però sense la presència de cap estructura. En la zona nord-occidental de la finca, molt pròxima a la zona de la muralla romana, es documenten en aquest moment un seguit d’anivellaments de més d’1 metre de potència - usats per aixecar i anivellar el sòl existent degut a la pendent que presenta aquesta zona i l’estrat. En el parament de la muralla romana baiximperial també es documenten un seguit de reparacions realitzades amb morter de calç i sorres amb maons usats per a regularitzar la cara externa degut al seu deteriorament.
D’època medieval les dades també són força escasses. De la fase d’ocupació baixmedieval únicament es documenta un paviment de calç i el rebliment d’un retall indeterminat documentat en el soterrani. Ja d’un moment altmedieval es localitzen diversos estrats que amortitzen l’àmbit excavat en el soterrani i en la planta baixa també es té constància d’aquesta ocupació amb la presència d’un estrat.
A finals del segle III fent servir una gran quantitat de material reutilitzat d’estructures alt imperials, la muralla romana va ser reforçada adossant-hi un segon recinte, constituït per un parament d’opus quadratum bastit amb molta cura, i un farciment d’opus caementicium. Així doncs, els treballs realitzats ens van permetre documentar un tram de 21 metres lineals de la cortina defensiva. Aquesta l’hem de situar entre la torre 48, en concret el parament del lateral occidental i el pany de muralla entre les torres 49 i 50.
De la torre 48 únicament hem pogut treballar en la cara lateral occidental ja que la resta s’endinsa capa a la finca veïna i n’hem documentat un tram de 3 metres de longitud. Pel que respecte a la torre 49 té una longitud lateral de 3,40 metres i el frontal de 5,90, dels quals se n’ha documentat 5,20 metres ja que el tram de la cantonada oriental es troba encara embeguda en els murs actuals de la finca. El pany de muralla entre les torres 48 i 49 té una longitud de 9,80 metres. Aquest sector, però, no s’ha pogut intervenir per raons de seguretat degut a què la zona on es localitza en troba en risc d’ensorrament.
El segon tram de muralla documentat és el localitzat entre la torre 49 i la 50, el tram en qüestió fou amputat entorn al segle XV en el moment d’obrir el carrer de la Baixada de l’Ecce Homo actual (carreró situat en la zona occidental de la finca de l’Antic Borsí). En aquest cas es tracta d’un tram de 4,90 metres de longitud. Cal destacar que en aquest sector la muralla es troba parcialment coberta per una escala que dóna accés als pisos superiors del Borsí.
Aquests treballs també ens han permès determinar que la muralla baix imperial d’aquest sector fou escapçada a una cota entorn als 9,15 metres snm - entre 1,70 i 1,90 metres per sobre de l’actual nivell de circulació -. Per tant el recinte romà es localitza únicament en la zona de la planta baixa. El fet d’establir en tot el tram emmurallat una mateixa cota d’arrasament ens permet determinar que l’estructura romana fou escapçada en un mateix moment en el decurs i s’ha de relacionar directament amb la construcció de la finca veïna del carrer Palau 4 un cop enderrocat el Palau Reial Menor.
En relació a l’ocupació del vallum baiximperial en el decurs de la present intervenció no hem pogut obtenir cap dada rellevant. L’estratigrafia relacionada amb aquesta fase romana es documenta en la seva totalitat en les cales situades en la zona oriental de la finca de l’Antic Borsí en el sector del corredor i la sala semisoterrada i dóna una cronologia d’entre els segles IV i VI.
Cal destacar la presència d’un possible nivell de circulació documentat just per sobre de nivell d’amortització esmentat anteriorment, i per tant acotat a aquest context cronològic. Amb les poques dades de les que disposem, però, no es pot determinar si es tracta d’un nivell de circulació relacionat amb alguna construcció o d’un nivell de circulació associat a la circulació fora del recinte emmurallat.
Les restes d’ocupació més antigues s’han localitzat en la zona del soterrani cobrint directament la crosta calcària. Es tracta d’una seqüència estratigràfica amb pendent cap al carrer d’Avinyó i datada des del mateix moment fundacional de Bàrcino fins a finals del segle I dC. Inicialment aquests estrats es van relacionar amb els diversos abocaments que amortitzaven el fossat primigeni, però posteriors estudis sedimentològics evidencien una clara inexistència d’un medi aquós característic dels fossats.
En la zona de la planta baixa de l’Antic Borsí també s’han documentat evidències d’aquesta ocupació del suburbium en el decurs del segle I dC, tot i que ens aquests casos cal destacar que es tracten de restes puntuals acotades als petits espais rebaixats per les cales de fonamentació.