Carta Arqueològica de Barcelona

Intervención: Carrer Valldonzella 9 - 11

 

Situación geográfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Ciutat Vella
Codi de parcel·la:
49
Codi d'illa:
5192
Adreces:
Carrer Valldonzella 9 - 11
Carrer Montalegre 10
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 430308,00000 | UTM Y: 4581771,00000

Descripción, imágenes y notas históricas

Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida

Descripció:

La intervenció arqueològica duta a terme al solar destinat a la construcció de la Biblioteca de la Facultat de Geografia i Història, va abastar una àrea de 570 m² dels 760 m² aproximadament que definien el predi. La finca quedava delimitada pels carrers Montalegre, Valldonzella, Elisabeths i Tallers destacant l’edifici al sud del convent de Montalegre-Valldonzella. Els treballs es van realitzar en dues etapes. En primer lloc, es van efectuar mecànicament els rebaixos de terra per a una localització concreta de les restes visibles; després d’una valoració del jaciment es va procedir a l’excavació en extensió. Els resultats van proporcionar una seqüència cronocultural que englobava cinc fases. La primera s’ubicava dins del segle XVI, la qual es trobava representat per dues estructures que es van interpretar com a hipogeus d’una complexa i singular morfologia, i per varis pous d’aigua. Pel que fa als hipogeus, l’Hipogeu 1 presentava un conjunt de corredors subterranis, excavats en el subsòl geològic. Caldria remarcar que es va documentar a la capa de morter de la paret est, el grafit en forma de creu, de grans dimensions, que es va relacionar amb simbologia Templària anomenada “croix pattée huit pointes arrondies”. Un segona creu, de tipologia celta, va ser gravada posteriorment, en sec. El segon hipogeu es situava al sector oest de l’àrea d’excavació. Les característiques constructives d’aquesta estructura eren pràcticament similars a l'hipogeu 1, amb la diferència que d’aquest només es va conservar una cambra i no es va localitzar el seu accés. Pel que fa als pous d’aigua, aquests havien estat amortitzats en el mateix moment que les galeries subterrànies. Possiblement eren anteriors al s. XVI, relacionats amb l’activitat agrícola del Raval durant els segles anteriors o bé funcionen en el mateix moment dels hipogeus. Durant el segle XVII, totes aquestes estructures, excepte el corredor 1 de l’hipogeu 1 van ser amortitzades, produint-se una reforma que marcava la següent fase. Es produeixen reformes constructives i amortitzacions en els corredors i cambres de l’hipogeu 1, canviant fins i tot la seva orientació. La tercera fase, finals del segle XVII- inicis del segle XVIII, es va caracteritzar per l’amortització definitiva tant de l’hipogeu 1 com del hipogeu 2, que resultaran inutilitzats a partir d’aquest moment. De la mateixa manera, també en aquest període es va constatar l’amortització d’un dels pous. A la vegada, es va documentar la construcció d’una estructura de planta rectangular, construït amb pedres de mitjanes i grans dimensions, amb maons intercalats, així com, un pou cec. La quarta fase corresponia al segle XIX, i en ella es va amortitzar el pou cec amb un conjunt d’atuells de vidre i plats amb la llegenda Casa de la Caritat. D’aquesta fase serien també els diversos murs – fonamentacions, pilars i fosses sèptiques de diversos habitatges no conservats. La darrera fase documentada es situava a mitjans del s. XX i corresponia únicament a una de les fosses sèptiques, en el farciment del qual va aparèixer runa i materials d’aquest període.

Notícies històriques:

  • Tipus: Notícies / documents | Data: 1587

    S’edifica l’antic Col•legi de Sant Guillem d’Aquitània, al carrer d’Elisabets 12-14.

  • Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 01/01/1865

    Carrer de Montalegre

    El nom prové del monestir de canongesses augustinianes de la Mare de Déu de Montalegre fundat l'any 1362, edifici que passà després a ser de la Casa de la Caritat de Barcelona.

  • Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 12/06/1980

    Carrer de Valldonzella

    Recorda el Reial Monestir de Santa Maria de Valldonzella, de religioses cistercenques, establert a l'antiga Casa de Natzaret des de 1670, i que fou cremat durant la Setmana Tràgica (1909).

  • Tipus: Notícies / documents | Data: 1583

    La finca forma part del conjunt d’edificis del hospici Casa de la Misericòrdia, posat sota els auspicis del Consell Municipal, mantenint aquesta funció fins els anys seixanta del segle XX.


Cronología y tipología de los hallazgos

Patrimoni Immoble / Sistema hidràulic / Pou

Cronologia inicial:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Modern / 1714 - 1836 d.C.

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Casa

Cronologia inicial:
Urbà / Modern / 1714 - 1836 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Contemporani / 1836 - 1917 d.C.

Patrimoni Immoble / Sistema hidràulic / Fossa sèptica

Cronologia inicial:
Urbà / Contemporani / 1836 - 1917 d.C.
Cronologia final:
Contemporani (Metropolità) / 1917 - Actualitat

Información técnica y legal

Estat de conservació:

Estat:
Parcialment eliminat / Amb control arqueològic

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Tapat

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Protecció Legal
Classificació:
Clases
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Protecció Legal
Data aprovació:
Clases

Actuacions:

Data:
24 de març - 27 de juny de 2003
Tipus:
Excavació
Tipus admin..:
Preventiva
Director / Autor:
M. Mar Carretero Nieto - ACTIUM SL
Motivació:
Construcció de la nova facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona
Promotor/propietari:
UNIVERSITAT DE BARCELONA. PLA PLURIANUAL

Documentación

Documentación:

Llicència de Creative CommonsEste obra está bajo una Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-SinDerivadas 3.0 Unported


Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 puntos de interés arqueológico geolocalizados y tipificados.
Todo aquello de interés arqueológico hallado en Barcelona.

Este obra está bajo una
Carta Arqueològica es un producto realizado por el Servei d'Arqueologia del Institut de Cultura de Barcelona Para más información podéis contactar con docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona