Pend: prop_34:

La intervenció arqueològica duta a terme al solar destinat a la construcció de la Biblioteca de la Facultat de Geografia i Història, va abastar una àrea de 570 m² dels 760 m² aproximadament que definien el predi. La finca quedava delimitada pels carrers Montalegre, Valldonzella, Elisabeths i Tallers destacant l’edifici al sud del convent de Montalegre-Valldonzella. Els treballs es van realitzar en dues etapes. En primer lloc, es van efectuar mecànicament els rebaixos de terra per a una localització concreta de les restes visibles; després d’una valoració del jaciment es va procedir a l’excavació en extensió. Els resultats van proporcionar una seqüència cronocultural que englobava cinc fases. La primera s’ubicava dins del segle XVI, la qual es trobava representat per dues estructures que es van interpretar com a hipogeus d’una complexa i singular morfologia, i per varis pous d’aigua. Pel que fa als hipogeus, l’Hipogeu 1 presentava un conjunt de corredors subterranis, excavats en el subsòl geològic. Caldria remarcar que es va documentar a la capa de morter de la paret est, el grafit en forma de creu, de grans dimensions, que es va relacionar amb simbologia Templària anomenada “croix pattée huit pointes arrondies”. Un segona creu, de tipologia celta, va ser gravada posteriorment, en sec. El segon hipogeu es situava al sector oest de l’àrea d’excavació. Les característiques constructives d’aquesta estructura eren pràcticament similars a l'hipogeu 1, amb la diferència que d’aquest només es va conservar una cambra i no es va localitzar el seu accés. Pel que fa als pous d’aigua, aquests havien estat amortitzats en el mateix moment que les galeries subterrànies. Possiblement eren anteriors al s. XVI, relacionats amb l’activitat agrícola del Raval durant els segles anteriors o bé funcionen en el mateix moment dels hipogeus. Durant el segle XVII, totes aquestes estructures, excepte el corredor 1 de l’hipogeu 1 van ser amortitzades, produint-se una reforma que marcava la següent fase. Es produeixen reformes constructives i amortitzacions en els corredors i cambres de l’hipogeu 1, canviant fins i tot la seva orientació. La tercera fase, finals del segle XVII- inicis del segle XVIII, es va caracteritzar per l’amortització definitiva tant de l’hipogeu 1 com del hipogeu 2, que resultaran inutilitzats a partir d’aquest moment. De la mateixa manera, també en aquest període es va constatar l’amortització d’un dels pous. A la vegada, es va documentar la construcció d’una estructura de planta rectangular, construït amb pedres de mitjanes i grans dimensions, amb maons intercalats, així com, un pou cec. La quarta fase corresponia al segle XIX, i en ella es va amortitzar el pou cec amb un conjunt d’atuells de vidre i plats amb la llegenda Casa de la Caritat. D’aquesta fase serien també els diversos murs – fonamentacions, pilars i fosses sèptiques de diversos habitatges no conservats. La darrera fase documentada es situava a mitjans del s. XX i corresponia únicament a una de les fosses sèptiques, en el farciment del qual va aparèixer runa i materials d’aquest període.