Pend: prop_33: Positius. Estratigrafia no exhaurida
La intervenció arqueològica al solar núm. 16 – 16 bis del carrer Reina Amàlia, de 873,50 m², es va realitzar en dues fases. La primera va consistir en la realització de cinc sondejos, tres cales i dues rases, per tal de valorar les restes arqueològiques. Donat els resultats obtinguts que posaren al descobert restes de cronologia moderna, baixmedieval i prehistòrica, es va considerar necessari portar a terme una excavació en extensió a tota la finca amb l’objectiu d’esclarir la potència i magnitud de les restes localitzades. D’aquesta manera es va poder establir una seqüència cronocultural que s’iniciava a la prehistòria, en concret al Neolític Final. Aquest període es trobava representat per cinc estructures formades per acumulacions de pedres de diferents tipus i formes, disposades a l’argila sense cap tipus de material que les unís. Entremig de les acumulacions es va recuperar abundant material ceràmic, fauna, i indústria lítica. La seva interpretació va resultar complexa, ja que es tractava d’unes restes aïllades. Es va assenyalar com a hipòtesis de treball que es podia tractar d’un tipus d’estructura de fixació de vasos grans com les que han estat localitzades als jaciments del Neolític Final de la Prunera (Sant Joan de les Fonts, La Garrotxa) i de la Riera de Masarac (Pont de Molins, Alt Empordà). L’altra fase cronològica es situava a l’època baixmedieval, segles XIV-XV. Aquest solar formaria part d’una zona hortícola durant l’Edat Mitjana, on l’explotació dels recursos naturals amb una finalitat agrícola ocupava la major part de l’espai disponible. Això quedaria documentat pel pou, retalls i les feixes de vinyes que es van localitzar a l’angle sud-est de la finca. Aquesta terrenys de conreu es van relacionar amb les propietats del monestir de Sant Pau. La presència de les restes de la cambra de combustió d’un forn modern per a l’elaboració de vidre al cantó nord-est del solar també va corroborar la notícia històrica que situava en aquesta zona l’establiment de menestrals i obradors especialitzats en el treball del vidre. En època moderna, els documents parlaven de què en aquesta zona destacava la creació d’un hort especial, situat a tocar de la muralla i dedicat al conreu de plantes medicinals i que es coneixia amb el nom de Jardí Botànic. L’alta activitat orgànica documentada de cronologia moderna/contemporània, es va relacionar amb aquest fet. Per últim, l’ocupació contemporània del solar estava representada al subsòl arqueològic per tota una sèrie d’estructures soterrades (clavegueram, fosses sèptiques i fonamentacions) que van sobreviure a l’enderroc de l’edifici que s’hi aixecava. Es tractava d’una casa-fàbrica, típic producte arquitectònic de la industrialització del Raval al segle XIX.
Pend: prop_125: Notícies / documents | Pend: prop_126: 1324
L’establiment de forns al Raval vingué donada per la proclamació d’una ordenança municipal que prohibia construir forns dins la muralla pel perill d’incendi que comportaven.
Pend: resume_project1
Pend: resume_project2
