Resultats: Positius. Estratigrafia exhaurida
Arran de les obres d’ampliació d’un local de la cadena de supermercats Mercadona al número 230-240 del carrer d’Aribau, i que havien de comportar el rebaix i excavació d’una planta semisoterrània ja existent, es va descobrir 2 fosses reblertes d’ossos humans, troballa que va motivar la intervenció arqueològica.
A més de les fosses es van documentar uns retalls circulars, concentrats en uns 200 m2 de l’espai intervingut, d’uns diàmetres que en general oscil•laven entre un i dos metres, i que s’interpreten com a fossar destinats a la plantació d’arbres. de la presència en el passat d’arbres o arbustos, que formarien part d’un espai d’hort, jardí o bosquet, la presència del qual seria anterior a la urbanització de la zona de finals segle XIX.
També es van documentar restes de murs i riostes de l’edifici actual que albergava l’antiga fàbrica de cotxes David, inaugurat l’any 1931, la qual cosa vol dir que les obres de la seva construcció es remunten als últims anys de la dècada dels 20 del segle passat.
Així, les fosses estarien situades entre aquests 2 horitzons cronològics.
La Fossa 1 original va ser construïda amb seguretat, com a mínim, al segle XIX com a a contenidor per a unes restes ja esqueletitzades. La Fossa 2, en forma de rasa, va ser construïda pels obrers que feien els serveis de l’edifici “David”, a finals dels anys 20-començament dels 30 del segle passat per enterrar de nou bona part dels ossos que ells mateixos havien desenterrat al trencar la Fossa 1.
Pel que fa a la datació del moment de la mort dels individus es van fer datacions de C-14 de 5 peces dentals d’individus diferents. Aquests pertanyen a un conjunt més gran de restes esquelètiques que, segons recompte del NMI és de 167individus. Això vol dir que la seva representativitat estadística és baixa, atès que es tracta de menys del 4% del total. No obstant això, l’homogeneïtat global dels resultats proporcionats per les datacions, estem en condicions d’afirmar inequívocament que: primer, estem davant d’un conjunt de restes esquelètiques que abasten una cronologia àmplia, com a mínim pertanyents a individus que van viure des de finals del segle XVI fins al XVIII, i, segon, que es relacionaria amb l’enterrament secundari d’uns cossos exhumats d’algun cementiri de la ciutat, inaugurat al menys al segle XVI i clausurat a la primera dècada del XIX. Davant d’aquestes conclusions estimem com l’opció més versemblant la procedència dels ossos de l’antic cementiri del convent de Santa Maria de Jesús de Gràcia, traslladats entorn dels anys 1823-1825, moment que és destruït definitivament i, reconstruït a la vila de Gràcia, a un quilòmetre de distància de l’antic, i a mig quilòmetre del lloc on van ser enterrats els ossos exhumats i seleccionats per a tal fi, i que van motivar aquesta intervenció arqueològica.
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons
Permalink Http://cartaarqueologica.bcn.cat/3969
+ 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona