Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida
Aquesta intervenció arqueològica es va dividir en dos sectors. El sector 1, situat al carrer del Rec, es trobava delimitat pel Passeig del Born al sud i pel carrer Princesa pel nord. El Sector 2 corresponia a la Placeta de la Puntual i al carrer d’Allada-Vermell, i es trobava delimitat a la banda sud pel carrer de la Princesa i al nord pel carrer dels Carders.
Es van excavar un total de vuit rases, quatre per cada sector, amb dimensions variables. Així, al sector 1 les rases van ser les següents: rasa 1 (17,95 x 1,50 m., amb una fondària que oscil•lava entre els 0,60 m. s.n.m i els 3 m. s.n.m) estava situada a l’extrem sud del carrer del Rec, entre els núm. 32-36, a la zona més propera al Passeig del Born; rasa 2 (4,75 x 1,20 m. amb una cota màxima de fondària de 0,30 m. s.n.m) es va realitzar a la vorera est del carrer del Rec davant dels immobles núm. 45-47, a la zona més propera al Passeig del Born; rasa 3 (9,86 x 1 i 1,62 m. amb una cota màxima de fondària de 0,30 m. s.n.m) es va practicar a la vorera est del carrer del Rec, davant els immobles núm. 25-27 i al costat de la cantonada amb el carrer Fusina; la rasa 4 localitzada a la part més propera al carrer de la Princesa, al mig del carrer, amidava 6,6 m. de llargada i entre 1,44 m. i 3,70 m. d’amplada, amb una fondària màxima de 0.98 m. per sota del nivell del mar, punt en què es va donar per acabat el sondeig per raons de seguretat a causa de les filtracions d’aigua que impedien l’excavació manual.
Al sector 2 també es van practicar quatre rases en diverses zones. La rasa 1 ubicada a l’extrem sud del carrer d’Allada Vermell, al cantó més proper a la placeta de la Puntual i el carrer de la Princesa. Les seves dimensions eren de 9,90 m. de llargada i 4,80 m. d‘amplada. Aquesta rasa, localitzada davant dels actuals edificis núm. 27 i 20, es trobava dins dels antics immobles núm. 28 del carrer Vermell i 33 del carrer dels Assaonadors. La rasa 2 es localitzava entre l’extrem sud, al costat de la Placeta de la Puntual, fins a la meitat nord del carrer d’Allada Vermell, entre els actuals immobles núm. 11 i 27 de la banda oest de la via. Les seves dimensions eren de 66,60 m. de llargada i entre 1,10 i 1,15 m. d’amplada, assolint una cota màxima de fondària de 0,01 m. s.n.m. La rasa 3 estava ubicada al mig del carrer d’Allada Vermell, dins dels antics immobles núm. 12 del carrer Vermell i el núm. 9 del carrer de l’Allada. Les seves dimensions eren de 3,58 m. de llargada i 1,62 m. d’amplada, també presentava un ramal que la connectava amb la Rasa 2 amb una llargada de 4,20 m. i 0,70 m. d’amplada. La seva cota màxima de fondària va ser de 0,31 m. s.n.m. La rasa 4, estava situada al sud del carrer d’Allada Vermell, al costat mes proper de la placeta de la Puntual i del carrer de la Princesa.
Pel que fa als resultats en funció dels sectors, sembla ser que al Sector 1, situat al carrer del Rec, es van poder entreveure diverses fases constructives, però a causa de les característiques de l’excavació les interpretacions eren molt reduïdes. En primer lloc, es va localitzar alguns fragments ceràmics d’època romana d’aspecte rodat sense estar en relació amb cap tipus d’estructura. Aquest material es trobava en estrats de sedimentació lenta compostos d’argiles de tonalitat vermellosa.
Les restes constructives més antigues que es va identificar al llarg de l’excavació corresponien a finals del segle XIII o inicis del segle XIV, concretament a la rasa 4, on es va localitzar un seguit de murs de fonamentació realitzats amb carreuons i altres estructures com clavegueres i canalitzacions.
Posteriorment, d’entre els segles XV i XVI, es va detectar una nova etapa de construcció o de reformes, sobretot a la Rasa 3 i 4, amb estructures que s’abandonaren a partir de finals del segle XVII, essent molt possible, però, que corresponguessin al moment de destrucció del barri.
D’altra banda, del segle XVII, es va documentar una continuada construcció de noves estructures, segurament amb el propòsit de compartimentar grans espais ja existents en cases més petites, com es va documentar a les rases 1 i 4. L’orientació d’alguns d’aquests murs de fonamentació, com en el cas de la rasa 1, corresponia a la que encara es conserva a l’interior de la illa de cases situada a l’oest del carrer. Aquest fet indicaria que malgrat l’enderroc de les edificacions, es va respectar la disposició interna dels edificis que es van construir posteriorment, i només es va modificar l’orientació del mur de façana. A l’any 1716, després de la Guerra de Successió, es va iniciar la destrucció del barri. La línia d’enderroc afectava el carrer del Rec en diversos trams; en canvi, el carrer d’Allada-Vermell en quedà fora. Cal destacar que en cap moment es va poder localitzar cap tipus d’estructura relacionada amb el nou traçat del Rec Comtal, construït al llarg del segle XVIII. Aquest es situaria sota l’actual illa de cases delimitada pels actuals carrer Comerç i del Rec.
Per últim, en els nivells més superficials es documentaren estructures, bàsicament clavegueres o canalitzacions, construïdes al llarg dels segles XIX i XX, algunes de les quals encara es trobaven en ple funcionament.
El Sector 2, situat entre la placeta de la Puntual i el carrer d’Allada-Vermell, presentava algunes diferències significatives respecte al Sector 1. En primer lloc, cal dir que també es van documentar un seguit d’estrats d’argiles de color vermell o marró amb material romà d’aspecte rodat. Aquí també es van trobar estructures que formaven part del barri d’època baix-medieval de finals del XIII i principis del XIV. També se'n van localitzar altres d’època moderna, bàsicament murs de fonamentació, clavegueres i fosses sèptiques. En aquest cas, com a l’anterior, es va constatar un creixement d’aquesta part del barri des dels segles XV-XVI fins al segle XVII però, en aquest cas, la colmatació d’aquestes restes o bé va ser anterior a la destrucció del barri a principis del segle XVIII o bé posterior, ja als segles XIX i XX. Per tant, a diferència del Sector 1, no es va documentar la destrucció dels edificis un cop finalitzada la Guerra de Successió, ja que aquesta zona del barri no es va veure afectada per la construcció de la Ciutadella militar. En aquest cas, es va documentar un procés arquitectònic d’agregació, reconstrucció i divisions entre finques que en un origen formaven part d’altres espais estructurals però sempre sobre la base dels immobles ja existents que arribaren fins a l’actualitat. D’altra banda, com a dada interessant, aquesta intervenció va posar en relleu que la cota del terreny geològic, documentat a uns 0 metres s.n.m. aproximadament contrastava amb la d’altres zones. D’aquesta manera la manca de desnivell entre el carrer del Rec i el d’Allada Vermell contrastà amb el cas del solar del Pou de la Figuera, on s’arriba a una cota de 5.50 m s.n.m.. Aquest fet indicaria la presència d’un turó de formació geològica que actualment no és visible. Els carrers on es va efectuar la intervenció es trobarien dins del vall o àrea més baixa d’aquest turó, que es situaria cap al sud. També cal destacar l’aflorament del nivell freàtic, que gairebé en tots els casos va condicionar els treballs arqueològics. La presència d’aquests nivells d’aigua indicaria que en aquesta zona es situaven els antics aiguamolls localitzats fora de la muralla romana.
Tipus: Notícies / documents | Data: 1179
S'edifica aquest desviament de la Riera de Sant Joan, al carrer de l’Oli, per a conduir-la al Rec Comtal.
Tipus: Notícies / documents | Data: 1853
Obertura del carrer de la Princesa.
Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 12/06/1980
Carrer Rec
En els segles XII i XIII el carrer era un curs d'aigua, per on desguassaven les aigües sobreres del rec Comtal, que donava moviment als molins abans de perdre's al mar.
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons
Permalink Http://cartaarqueologica.bcn.cat/393
+ 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona