Pend: prop_34:

La intervenció arqueològica a què fa referència la present memòria es va dur a terme a l’interior de dues de les cel•les de dia del monestir de Santa Maria de Pedralbes, concretament les anomenades “Cel•la de les Neus o de Santa Maria de les Neus” i la “Cel•la de Santa Marta o de sor Maria d’Aragó.
La intervenció arqueològica s'emmarca en un procés de recerca més general sobre l'evolució constructiva del monestir de Pedralbes i de manera més concreta en la resolució d'una problemàtica derivada d'unes discrepàncies en la datació del moment de construcció de la galeria del primer pis de les ales meridional i occidental del claustre.
Un primer estudi de l’any 2014 (Anàlisi crono-estructural del claustre del monestir de Santa Maria de Pedralbes redactat per Reinald González i Helena Moran de l'empresa Veclus), s'arribava a la conclusió que la galeria del pis superior de l'ala occidental del claustre de Pedralbes es va construir molt a començament del segle XV i que tota l'obra del primer pis estaria conclosa cap al 1422.
Existeix un estudi anterior de la mateixa empresa i redactat en part pel mateix equip, que planteja una proposta d'evolució constructiva de l'ala occidental del monestir, on hi ha el refetor i la Sala de la Reina (Bou 2009). En aquest treball se situa la construcció de la paret oriental del refetor (la que dóna al claustre) en la segona meitat del segle XIV, tot i que la façana occidental d'aquesta mateixa peça si que es considera de la primera fase del monestir (1326-1350).
Posteriorment, en el marc d'uns treballs realitzats en una de les capelles de dia del primer pis de l'ala oest del claustre, es va descobrir una petita franja (compresa entre un dels contraforts del refetor i l'envà de tancament de la capella) que conservava restes de pintura mural. L'estudi d'aquestes pintures, efectuat per l’especialista en pintura mural gòtica Rafael Cornudella, conclou que des del punt de vista estilístic i decoratiu aquestes pintures s'haurien d'haver executat durant la dècada de 1330, estimant-se com a data màxima la de 1340.
Dit això, la intervenció arqueològica pretenia analitzar de manera puntual el subsòl de les capelles per tal de determinar la relació estratigràfica entre les pintures i les pavimentacions de la galeria del claustre i tractar d'obtenir si fos possible algun tipus de datació arqueològica per als paviments. Al mateix temps obtenir una seqüència estratigràfica de les capes sobreposades al parament dels diferents elements arquitectònics del sector per tractar de definir nous indicis sobre la successió constructiva del conjunt i situar millor la cronologia, almenys relativa de les pintures.
Les dades arqueològiques farien compatible l’ús d’aquest espai, encara que fos amb una coberta provisional, abans de la finalització de l’obra del claustre superior sempre i quant es demostri que hi havia construccions sobre la infermeria vella en aquell punt. Això seria compatible amb la proposta del Dr Marià Carbonell que considera que en aquest primer pis de l'ala sud del monestir, sobre la primitiva infermeria, es podrien situar el noviciat i les sales de labor de les monges, entre altres dependències de la comunitat i que segurament tenien sortida al claustre. En aquesta línea el Dr Carbonell proposa una cronologia de segon quart del segle XIV per a la construcció d’aquesta galeria superior del claustre, amb un topall màxim entorn al 1340. Aquesta datació coincideix amb la del Dr Cornudella per a l’anàlisi de les pintures. En aquest cas les pintures estarien relacionades potser amb un altar que ocuparia el tram final de la galeria sud del primer pis del claustre i que donaria servei puntual a aquestes dependències.