Pend: prop_33: Positius. Estratigrafia no exhaurida
Pend: prop_34:
La intervenció es va realitzar en dues fases. En la primera es van practicar diversos sondejos amb resultats positius en els tres sectors que es va dividir el solar. En la segona intervenció, un cop fet els murs pantalla, es va poder practicar l’excavació en extensió, ampliant d’aquesta manera els resultats arqueològics. Així, es va poder establir una seqüència crono-temporal que implicava diferents fases d’ocupació.
En una primera fase, documentada entorn dels segles XII-XIII, la zona presentava una ocupació residual i comportà l’aprofitament del sòl amb la realització de retalls per extreure argiles, pous i zona d’emmagatzematge en forma de sitges. D’aquestes estructures negatives, tan sols una sitja fou amortitzada el segle XV, mentre que la resta de retalls foren amortitzats en una data situada entorn el segle XVIII, donat el tipus de ceràmica.
La segona fase d’ocupació, que es va establir cap a finals segle XIII, es documenta al sector un palau anterior a l’any 1295, segons la datació que es va donar a les pintures murals que es conserven dins d’uns murs de la Biblioteca Balmesiana. D’aquesta fase no es va trobar cap constància arqueològica ni arquitectònica directa, més aviat el que es va detectar són les restes del seu abandonament i posterior reaprofitament en noves estructures.
La tercera fase d’ocupació es podria relacionar amb una política de reformes relacionades amb l'esmentat palau que comportà diverses tasques d’embelliment i que explicarien l’aparició de diversos fragments de rajoles policromes, datades de la segona meitat del segle XVII, i que correspondrien a arrambadors que decorarien algun saló del palau. També destaca l’aparició constant en diversos estrats de fragments de ceràmica de taula del tipus blava catalana, amb una cronologia situada entorn el primer quart i segona meitat del segle XVII i diverses troballes numismàtiques, com Ardits de Felip IV, Diner menut de Vic i Maravedís, trobats als farciments dels retalls. Posteriorment és possible que l’edifici patís una nova reforma que es constata a nivell de diversos estrats de reompliment i anivellament.
La quarta fase corresponia a un moment indeterminat, però anterior a l’any 1864, quan el solar corresponent al número 7 es trobava unit al número 9 (actual edifici propietat de la Fundació Balmesiana) formant un sol edifici, el qual és descrit com a una casa amb botigues i jardí darrera.
La cinquena fase es situa els anys 1926-1928 amb la segregació de la finca i la construcció de la Fundació Balmesiana al número 9 i la fundació de Sant Vicenç de Paül al número 7.
Finalment la sisena fase es corresponia amb l’any 1981 quan l’edifici pateix una profunda remodelació.
Pend: resume_project1
