Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida
La intervenció arqueològica realitzada a la Plaça del Vuit de Març ha estat motivada per a la realització de rases d’instal•lacions i zona enjardinada i va concloure amb resultats positius. Els treballs van poder establir cinc fases diferents. Fase 1. Època romana. Es van documentar restes de poca entitat molt afectades per construccions posteriors. Es tractava de tres murs , un de factura més bona que els altres dos. Es probable que formessin part d’estructures per a delimitar espais. També a aquest període correspon una cubeta i tres possibles rases agrícoles. Fase 2. Època altmedieval. S’ha documentat una sèrie d’elements que confirmen el caràcter rural que continua tenint aquest sector situat fora de la ciutat altmedieval. Es detecten un seguit de restes molt afectades per construccions posteriors localitzades en el sector més occidental. Un dels elements correspon a un mur de pedra seca del qual només es conserva una fiada associat a un rebaix del terreny en el que es documenta un parell de paviments, una llar de foc i una sitja de secció globular. A banda s’han documentat tres llars de foc (com l’anterior), un altre paviment, un parell de cubetes, tres forats de pal i un retall indeterminat. No s’ha pogut establir la relació cronològica entre les restes. Fase 3. Època baixmedieval. Entre final del segle XII i la primera meitat del segle XIII s’ha documentat una sitja de secció globular. A partir de la segona meitat del segle XIII aquest espai ocupat per la Vilanova dels Arcs viu la seva primera urbanització amb la construcció de les primeres edificacions i el traçat de nou carrers. Sembla que també s’hi van establir obradors i tallers artesanals. Tot i que no s’ha pogut precisar la cronologia si que durant la intervenció s’han documentat restes d’aquest urbanisme. S’han documentat dos espais subterranis formats per un retall en el geològic i per la construcció d’una sèrie murs que folraven les parets del rebaix. Fase 4. Època moderna. Durant el segle XVI i principis del XVII es reformen els espais subterranis de la fase precedent un d’ells es redueix a poc més de la meitat. A l’altre a sobre de seu mur nord, es construeix un potent mur amb cares vistes que, a més de fer de límit d’aquest soterrani, podria dividir en dues la finca precedent, aquesta divisió es devia mantenir fins a finals del segle XX. Posteriorment en un període comprès des del segle XVI i principis del segle XVII fins a finals del segle XVIII es dur a terme una reducció del primer soterrani, amb murs més barroers (pedra petita i mitjana sense treballar i material constructiu). Entorn al segle XVII es produeix la construcció de l’antiga església de Sant Gaietà. Fase 5. Època contemporània. Durant la segona meitat del segle XVIII, es produeix l’abandó dels dos espai subterranis anteriors. A partir d’aquí es documenten una sèrie d’estructures com fonamentacions de morter i pedra, fosses sèptiques, envans, clavegueres i paviments de rajoles. No s’ha pogut precisar una cronologia exacte però devien estar en ús fins a finals del segle XX.
Tipus: Noticies | Data: 985
Creació del burg de Barcelona Vilanova dels Arcs
Tipus: Noticies | Data: 1546
Reforma del barri de la Seu que comporta l'enderroc d'algunes cases de carrer i creació d'una esplanada enfront la catedral.
Tipus: Notícies / documents | Data:
Enderroc de les muralles medievals de Barcelona
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons
Permalink Http://cartaarqueologica.bcn.cat/3843
+ 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona