Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida
La intervenció al carrer Montalegre 6-8 va consistir en el seguiment i documentació dels rebaixos de terres necessaris per urbanitzar la zona afectada en la nova Facultat de Geografia, Història i Filosofia de la UB. En total es va excavar una extensió de 175,80 m². Pel que fa a la fondària, va oscil·lar entre 1 i 2,50 m. Com a resultats de la intervenció es van identificar estructures d’una indústria ceramista amb una continuïtat des de la segona meitat del segle XIV fins al segle XVIII. Es tractava d’una zona que va ser emprada durant prop de quatre segles com a zona d’extracció d’argiles. En total es van identificar cinc fases cronològiques.
La primera, situada entre la segona meitat del segle XIV i el segle XVI, és on es concentren les restes de diferents retalls d'extracció d’argiles per a l’elaboració del procés ceràmic. Malauradament, cal dir que dels retalls d’extracció d’època baixmedieval només es van poder datar els rebliments i que es desconeix el moment de la primera utilització, i per tant, quan l’espai va començar a emprar-se per al procés terrissaire. Les instal·lacions d’aquests tallers durant aquestes centúries es manifesta amb la troballa de restes d’estructures de combustió abocades a l’interior dels retalls d’extracció: restes de parets de forns desmuntades (sobretot conjunt de maons en el procés de fundició), diversos abocaments de cendres i carbons, algun material emprat en la separació de les peces dins dels forns, i fragments pertanyents a peces defectuoses. Juntament amb els retalls de diferents morfologies - circulars, allargats i ovalats - es van localitzar dos pous, un rectangular i l’altre circular. Al costat dels pous es van trobar una sèrie de forats de pal, possiblement relacionats amb la subjecció d’alguna estructura per a facilitar l’extracció de les argiles.
Durant la segona fase, a mitjans del segle XVII, es construeix una dependència emplaçada al nord de la zona intervinguda. Es va bastir sobre el farciment d’un dels retalls documentats a la fase anterior i d’un forat de pal. L’estança està formada per un mur, una banqueta i una estructura murària situada al nord. Des del mur sud s’accedia a una zona oberta on es van documentar diferents forats per treure argiles. A finals del segle XVII la dependència ja no estava en ús. A la meitat sud de la zona excavada es va documentar la base de morter d’un mur, amb una cronologia també del segle XVII.
La tercera fase, segles XVII-XVIII, s’inicia un gran canvi. L’excavació va posar en evidència l’abandonament d’aquesta zona com a espai d’extracció d’argiles durant el segle XVIII, però es continuava manifestant-se una important activitat terrissaire a les rodalies, la qual queda molt ben reflectida a partir de la nombrosa quantitat de ceràmica trobada als diversos abocaments que reblien els antics retalls, molta de la qual era defectuosa. Possiblement durant aquest període l’espai es convertí en una zona amb petits conreus d’ús familiar o de petits col·lectius. A nivell documental les primeres notícies d’aquesta activitat corresponen a mitjans del segle XIX quan l’espai s’utilitza com a horts de la Casa de la Misericòrdia, però les evidències arqueològiques indicaven que possiblement durant la centúria anterior ja tindrien aquest ús.
La quarta fase, al segle XIX, es van construir estructures d’aprofitament agrari del sòl: és el cas de la construcció d’una canonada construïda el segle XIX, que portava aigua neta i comunicava amb un pou i la construcció d’una estructura murària, que possiblement correspongués a un mur de separació d’espais d’utilització agrícola, d’orientació i situació coincidents amb una separació de terres documentades com a mínim des de l’any 1859. També es van documentar diferents retalls, possiblement testimoni d’una explotació agrícola familiar o d’un petit col·lectiu com podrien ser els religiosos i les religioses de la Casa de la Misericòrdia i una fosa on van dipositar el cos d’un cànid. Tot i que en aquesta zona es deixa de documentar l’activitat ceramista, la tradició terrissaire del barri continua durant aquests segles, així ho demostren la instal·lació a partir de l’any 1841 de la casa-fàbrica del mestre gerrer Antoni Tarrés i la troballa de part de dos forns de ceràmica, situats a l’est i sud-est, respectivament. Així doncs, a les acaballes de l’edat moderna i inicis de l’edat contemporània es documenta una reducció de l’ús de les zones obertes com a espais utilitzats pels terrissaires davant d'una proliferació de zones d’horts, alguns d’ells propietat de la comunitat religiosa de la Casa de la Misericòrdia.
La cinquena fase, en ple segle XX, comporta un canvi urbanístic amb la construcció d’un edifici del que es van recuperar parcialment el sistema de clavegueram, les bases de sis pilars, restes de paviments, restes d’un petit dipòsit i una estructura indeterminada.
Tipus: Notícies / documents | Data: 1587
S’edifica l’antic Col·legi de Sant Guillem d’Aquitània, al carrer d’Elisabets 12-14.
Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 01/01/1865
Carrer de Montalegre
El nom prové del monestir de canongesses augustinianes de la Mare de Déu de Montalegre fundat l'any 1362, edifici que passà després a ser de la Casa de la Caritat de Barcelona.
Tipus: Notícies / documents | Data: 1583
La finca forma part del conjunt d’edificis del hospici Casa de la Misericòrdia, posat sota els auspicis del Consell Municipal, mantenint aquesta funció fins els anys seixanta del segle XX.
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons
Permalink Http://cartaarqueologica.bcn.cat/384
+ 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona
