Carta Arqueològica de Barcelona

Intervenció: Baluard de Migdia

 

Situació geogràfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Ciutat Vella
Codi de parcel·la:
3
Codi d'illa:
27221
Adreces:
Carrer Marquesa 2-6
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 431932,00000 | UTM Y: 4581604,00000

Descripció, imatges i notes històriques

Nom singular: Baluard de Migdia

Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida

Descripció:

La intervenció arqueològica realitzada al carrer de la Marquesa, 2-6 (Baluard de Migdia), ha estat motivada pel projecte d’urbanització dels voltants del baluard del Migdia i va concloure amb resultats positius. Aquesta zona havia estat motiu de diverses intervencions prèvies de resultat positiu. A la zona intervinguda ja s’havia dut a terme un treballs previs de delimitació d’estructures (ARTIGUES, 2007), però les intervencions a les zones dels voltants van posposar la intervenció d’aquest sector. Els resultats dels treballs han permès documentar l’aparició d’un tercer canal de derivació del Rec Comtal. La intervenció també ha permès millorar els coneixements de la morfologia del fossat com a estructura defensiva. Aquesta intervenció va permetre documentar els diferents canals de derivació del rec Comtal. Aquests canals de derivació captaven les aigües del rec en el tram final, fora muralles, les feien córrer pel fons del fossat. Resseguint la construcció d’aquests canals (anomenades valls o cunetes) es va poder establir l’evolució cronològica del fossat des dels seus moments finals fins al moment de construcció. Establint fins a cinc fases constructives: 1)Els darrers moments del fossat (segle XIX- 1868), 2)La darrera derivació del rec Comtal (1800- c.1820), 3)La segona derivació del rec, la construcció de la contramuralla i l’ampliació del fossat (c.1720- 1760).


cronologia i tipologia de les troballes

Patrimoni Immoble / Estructures defensives i militars / Baluard

Cronologia inicial:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Contemporani / 1860 - 1917 d.C.

Patrimoni Immoble / Estructures defensives i militars / Fossat

Cronologia inicial:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Contemporani / 1860 - 1917 d.C.

Patrimoni Immoble / Estructures defensives i militars / Muralla

Cronologia inicial:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Contemporani / 1860 - 1917 d.C.

Patrimoni Immoble / Sistema hidràulic / Rec

Cronologia inicial:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Contemporani / 1860 - 1917 d.C.

Informació tècnica i legal

Estat de conservació:

Estat:
Bo

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Senyalitzat

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Declarat BCIN / BIC
Classificació:
Monument històric
Data Declaració:
20-04-1949
Núm. BOE:
05-05-1949
Núm. Registre Estatal:
(R.I.) - 51 - 0000417 - 00000
Comentari:
Decret de Protecció de castells espanyols
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Protecció legal Ajuntament
Data aprovació:
Protecció Ajuntament

Actuacions:

Data:
Desembre 2014-maig 2015
Tipus:
Tipus d'actuació
Tipus admin..:
Preventiva
Director / Autor:
Mikel Soberón Rodríguez (Codex sccl)
Motivació:
Urbanització de l'entorn i valorització de les restes patrimonials
Promotor/propietari:
BAGURSA / Ajutament de Barcelona

Documentació

Documentació:

Llicència de Creative CommonsAquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons

Bibliografia:

  • BANKS, Ph., 2003. “El creixement físic de Barcelona. Segles X-XIII”, El procés urbà i la identitat gòtica de Barcelona, Barcelona Quaderns d’Història, 8, Ajuntament de Barcelona, pp. 11-33
  • BELTRÁN DE HEREDIA, J. MIRÓ, N. SOBERÓN, M., 2012. "Les pipes de ceràmica no caolítica trobades a Barcelona. Producció i comerç als segles XVII-XIX". Quaderns d'Arqueologia i Història de Barcelona, 08. pp166-181.
  • BERNAUS, S., 2003. "Els espais arquitectònics de la indústria i el comerç" dins Barcelona Quaderns d'Història, 8. Barcelona.
  • BRUNIQUER E.G., (reimp. 1912-1916). Ceremonial dels Magnifichs Consellers i regiment de la ciutat de Barcelona. 5 volums. Barcelona. Imp. d'Henrich y Cía.
  • CORTADA, Ll., 1998. Estructures territorials, urbanisme i arquitectura poliorcètics a la Catalunya preindustrial. Institut d’Estudis Catalans, vol. II (segles XVIII i XIX). Barcelona. pp. 155-162
  • GALINDO, J.A., 2002. El conocimiento constructivo de los ingenieros militares del siglo XVIII. Un estudio sobre la formalización del saber técnico a través de los tratados de arquitectura militar. Barcelona
  • GARCIA ESPUCHE, A; GUÀRDIA, M. , 1986. Espai i societat a la Barcelona pre-industrial. Curs d’Història de Catalunya, 9. Barcelona Ajuntament de Barcelona. Edicions La Magrana
  • GEA, M.; SANTANACH, L. ; SOBERÓN, M.; PUIG, F., 2010. “Noves dades arqueològiques sobre les fortificacions de Barcelona” A Tribuna d’Arqueologia 2008-2009. Generalitat de Catalunya, 2010. P. 147-171.
  • PERELLÓ FERRER, A.M., 1996. L’arquitectura civil del segle XVII a Barcelona. Barcelona.
  • SOBERÓN RODRÍGUEZ I., 2014."El sector central de la Muralla de Mar de Barcelona. Cambios y permanencias (siglos XVI-XIX)" Jornadas de Patrimonio Defensivo de Época Moderna. Madrid, p. 93-104
  • SOBERÓN RODRÍGUEZ, M., 2017. “Baluard de Migdia”, Anuari d’arqueologia i patrimoni de Barcelona 2015, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona, pp. 34-37.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona

Llicència de Creative Commonsa
Carta Arqueològica és un producte realitzat pel Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona Per a més informació podeu contactar amb docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona