Carta Arqueològica de Barcelona

Intervenció: Ciutadella

 

Situació geogràfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Ciutat Vella
Adreces:
Passeig Picasso 7-21
Ciutadella, Parc de la
Carrer Pujades 10-22
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 431953,00000 | UTM Y: 4582167,00000

Descripció, imatges i notes històriques

Nom singular: Ciutadella

Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida

Descripció:

La intervenció arqueològica comprenia la realització de diverses rases i cales per tal de portar a terme, per part de Parcs i Jardins de Barcelona, la instal·lació d’una nova xarxa de reg (d’uns 6000 metres lineals en rasa), la plantació de 179 arbres (el 90% en ubicacions noves), la plantació d’arbustos i la realització de parterres de gespa amb tractament especial. Pel que fa a l’obra civil, aquesta inclou la substitució del mobiliari urbà (bancs i papereres). Les tasques arqueològiques es van dividir en cinc sectors. El sector 1 i 2 corresponia al passeig Joaquim Renart; el sector 3 es situava al voltant de la plaça d’Armes; el sector 4, que s’ubicava als jardins de Fontserè i Mestre, zona de l’hivernacle i umbracle, així com al passeig dels Til·lers. Per últim, el sector 5 que corresponia a la zona interior del Parc Zoològic. Totes aquestes actuacions van permetre identificar diverses restes arqueològiques que anirien des de l’època medieval fins el segle XX.
Pel que fa a les restes d’època medieval, es va posar al descobert un tram de la muralla que tancava la ciutat de Barcelona pel seu vessant nord-est. Concretament, es va localitzar la cantonada que la muralla formava entre la cortina que baixava des del Portal Nou i la que s’obria en direcció nord-est per tal de deixar dins del recinte, el Convent de Santa Clara. Aquesta cantonada presentava el que semblava una mena de torre que estaria relacionada amb el proper Portal de Sant Daniel, del qual es va localitzar l’arrencada d’una torre poligonal, que el flanquejava pel seu costat nord-est i que apareix a la planimetria de l’època, i un possible cos de guàrdia annex a la porta pel seu costat interior. També, es va poder identificar dos segments de la muralla medieval situats a l’actual Plaça d’Armes, davant del Parlament. Aquestes pertanyien a l’anomenada “Cortina de Ribera”, situada entre el baluard de Santa Clara i el baluard de Llevant.
Pel que fa a les restes d’època moderna, concretament del segle XVIII, correspondrien a la ciutadella borbònica. Així doncs, es creu que s'identificaren diversos trams del mur que limitava el camí cobert que, com és normal en aquest tipus de fortificacions, corria paral·lel als fossats exteriors de la fortalesa. A la vegada, s’haurien documentat dos fragments de la contraescarpa o mur extern que limitava el fossat que circumdava la fortalesa; tres trams dels travessos que se situaven a intervals regulars dins del camí cobert; un fragment de la cortina que unia els baluards “Del Rey” i “Del Príncipe”; restes dels edificis annexos que originalment s’havien situat als costats de la Capella Castrense, una part del mur perimetral que la circumdava, així com un passadís/canalització amortitzada i restes del cementiri que se situava darrera d’aquest edifici (amb una inhumació in situ i moltes restes òssies inconnexes); un tram del passadís a prova de bomba que se situava sota el baluard anomenat “Del Rey”; paviment original de llambordes que circumdava l’antic Palau del Governador (actual Institut Verdaguer) i un conducte de doble canalització, ja amortitzat, que va funcionar amb el mateix edifici; fonamentacions dels quarters per a la tropa i oficialitat que es van situar a dos dels costats de la Plaça d’Armes de la fortalesa; part de les dues cares i el flanc nord/nord-oest del revellí a través del qual s’accedia a la porta principal de la fortalesa mitjançant dos ponts llevadissos; un paviment de llambordes de només 64 centímetres d’amplada limitat per dos murs i un tercer mur que s’adossava a un dels dos últims; un mur que podria correspondre al parament intern de la cortina que unia els baluards “Del Rey” i “De la Reyna” o bé al mur de contenció que servia, alhora, per suportar una de les rampes que donaven accés al baluard “Del Rey” i que es trobava adossat a la pròpia cortina; diverses estructures que, malgrat no aparèixer a les planimetries que es van consultar, seguien exactament la mateixa orientació que els edificis actuals de la Plaça de les Armes i que, per tant, estarien plenament relacionats amb la fortalesa borbònica.
El tercer moment cronològic corresponia a la construcció del propi Parc de la Ciutadella i l’Exposició Universal de 1888. D'aquesta cronologia es va documentar una fonamentació quadrangular que estaria relacionada amb un monument de l’Exposició Universal de 1888; un petit fragment d’un possible paviment de morter de calç que, donada la seva cota i situació, hem considerat que pot estar relacionat amb aquestes construccions; un graó d’una escala de pedra idèntica a les que avui podem trobar al passeig dels Til·lers, situat al passeig de Joaquim Renart; dos murs realitzats amb pedres ben treballades lligades amb morter de calç que formaven cantonada davant de la gran Casacada Monumental, i que, a partir de fotografies de principis del segle XX, es va poder relacionar aquestes restes amb un restaurant que es va situar en aquest indret; una canalització amb parets i la coberta realitzades amb grans carreus ben treballats relacionats amb la construcció del parc o l’Exposició Universal de 1888; diverses estructures de poca entitat (clavegueres majoritàriament); diverses restes de canalitzacions.

Notícies històriques:

  • Tipus: Notícies / documents | Data: 1716

    Inici de la construcció de la Ciutadella.

  • Tipus: Notícies / documents | Data: 1868

    Enderroc de la Ciutadella.

  • Tipus: Actuacions d'investigadors i estudiosos | Data: 1888

    Es decideix col•locar a la zona la Gran Exposició Internacional de 1888. Arran d’això es traslladaran les tropes a les noves casernes del carrer de Wellington.

  • Tipus: Notícies / documents | Data: 1715-1718

    Enderrocament del barri de la Ribera per ordre expressa del rei Felip V.


cronologia i tipologia de les troballes

Patrimoni Immoble / Estructures defensives i militars / Torre

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / Predomini del Consell de Cent / 1285 - 1359 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Modern / 1714 - 1836 d.C.

Patrimoni Immoble / Estructures defensives i militars / Ciutadella

Cronologia inicial:
Urbà / Modern / 1714 - 1836 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Contemporani / 1860 - 1917 d.C.

Patrimoni Immoble / Obra pública i civil / Altres

Cronologia inicial:
Urbà / Contemporani / 1860 - 1917 d.C.
Cronologia final:
Contemporani (Metropolità) / 1917 - Actualitat

Patrimoni Immoble / Estructures defensives i militars / Muralla

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / Predomini del Consell de Cent / 1285 - 1359 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Modern / 1714 - 1836 d.C.

Informació tècnica i legal

Estat de conservació:

Estat:
Bo

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Tapat

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Declarat BCIN / BIC
Classificació:
Monument històric
Data Declaració:
20-04-1949
Núm. BOE:
05-05-1949
Núm. Registre Estatal:
(R.I.) - 51 - 0000417 - 00000
Comentari:
Decret de Protecció de castells espanyols.
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Protecció Legal
Data aprovació:
Clases

Actuacions:

Data:
17 d'octubre de 2005 - 20 de maig de 2006
Tipus:
Excavació
Tipus admin..:
Preventiva
Director / Autor:
Miquel Gea Bullich - ACTIUM, SL
Motivació:
Rases sistemes rec
Promotor/propietari:
Parcs i Jardins / Ajuntament de Barcelona

Documentació

Documentació:

Llicència de Creative CommonsAquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons

Bibliografia:

  • PUJADES CAVALLERIA, J., 2006. "Balanç anual de l’activitat arqueològica a la ciutat", Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Quarhis 02, MHCB, Barcelona, pp. 155-171.
  • GEA, M., 2008. "El portal de Sant Daniel. Darreres troballes arqueològiques al parc de la Ciutadella", Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Quarhis 04, MHCB, Barcelona, pp. 116-136.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona

Llicència de Creative Commonsa
Carta Arqueològica és un producte realitzat pel Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona Per a més informació podeu contactar amb docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona