Carta Arqueològica de Barcelona

Intervenció: Refugi antiaeri número 173 / Refugi antiaeri de Can Robacols

 

Situació geogràfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Sant Martí
Codi de parcel·la:
11
Codi d'illa:
20536
Adreces:
carrer Ripollès 2-98
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 431992,00000 | UTM Y: 4585190,00000

Descripció, imatges i notes històriques

Nom singular: Refugi antiaeri número 173 / Refugi antiaeri de Can Robacols

Resultats: Positius. Estratigrafia exhaurida

Descripció:

Les obres de reurbanització del carrer Ripollès van permetre localitzar el refugi de la Guerra Civil de Can Robacols. L'entrada al refugi estava reblerta de terra i runa gairebé fins al sostre al llarg de tot el tram d'escales i l’accés inferior es trobava tapiat amb una paret de totxos. Aquesta paret es va obrir seguint el protocol establert des del Servei d'Arqueologia de Barcelona i la Unitat de Subsòl dels Mossos d'Esquadra. Un cop es va poder accedir a l'interior del refugi, es va comprovar el seu bon estat, tot i la presència d'un tram amb grans blocs de pedra, runa i fang, però completament transitable fins al final del refugi, on es van localitzar les escales d'un segon accés, també tapiat. El refugi està construït amb la tècnica de galeria en mina. El traçat segueix el carrer del Ripollès fins al carrer del Pistó, i s'enfila per aquest darrer carrer fins a arribar al carrer de Besalú, on devia tenir una segona entrada, avui també tapiada.
El refugi està excavat en estrats formats per argiles i capes de tortorà, i està construït íntegrament amb totxos de 15x30 cm lligats amb ciment. Aquest està format per una galeria de 90 m de llargada, 1,26 m d'amplada i 1,90 m d'alçària, feta amb volta catalana, i que va zigzaguejant i alternant bancs d'obra a dreta i esquerra. Hi ha un total de deu bancs, de diferent llargada cadascun, construïts amb totxo. En el primer tram es van documentar quatre inscripcions als totxos -«PAN», «CNT», «FAI» i «VIVA LA FAI»-, fetes amb ditades damunt d'una capa de morter, o bé amb la punta d'un ganivet o similar, o fins i tot guixades amb llapis. També hi havia dos totxos amb petjades de gos que es devien produir abans de la cocció dels totxos. Així mateix, en tot el recorregut es van recollir llaunes metàl·liques de menjar de diferents mides, una ampolleta de metall, una bala de pistola, dues bales de fusell Màuser i altres elements.
L'entrada del carrer del Ripollès es va localitzar just per sota del nivell de llambordes i de la capa d'asfalt del carrer. L'accés presenta una llargada de 13,50 m i una amplada d'1,30 m i, un cop comença la volta, té una alçària de 2,04 m. L'accés està constituït per l'alternança de replans i esglaons, i al tram final fa un revolt de 90º, comú a tots els refugis, a fi que, davant d'una possible explosió, la metralla i l'ona expansiva no arribessin a l'interior.
També es va localitzar un pou d'accés o de ventilació que es va obrir per a la construcció del refugi i devia tenir l'accés des d'alguna casa juntament amb cinc inicis de ramals de galeries per construir. És a dir, que devia estar projectat per ramificar-se i conformar passadissos, però només es conserven les obertures a les parets que formen únicament una part de la volta construïda amb totxo dins de la paret d'argila. Aquest pou d’accés era una obertura a una paret lateral del refugi i tenia una amplada d'1 m i una alçària d'1,90 m. Es trobava a poc més de 20 m de l'inici de la galeria.
Un cop finalitzada la guerra, es devia utilitzar com a abocador de runa, amb la qual cosa aquest accés també va quedar clausurat. Pel que fa als ramals, un d’ell sí que es va començar a construir i s’ha pogut documentar un tram de 9 m, tot i que no es va finalitzar mai. Al quedar abandonat mentre s’estava construint es van deixar poals al terra de la galeria. Cal destacar que la presència del que podria ser una latrina. Aquesta es troba resguardada per una paret improvisada de totxos sense lligar d'1,22 m d'alçària i 0,59 m d'amplada i constituïda per un tub de metall de 0,63 m de diàmetre encastat al terra. També es van trobar dos armariets d'obra, l'un a l'acabament de les escales, i l'altre a l'inici de la galeria inacabada.
S'ha conservat part de la instal·lació elèctrica, que constava de cables subjectats per aïllants de porcellana, amb punts d'il·luminació -bombetes- més o menys damunt de cada banc


cronologia i tipologia de les troballes

Patrimoni Immoble / Estructures defensives i militars / Refugi antiaeri / De nova construcció / Galeria

Cronologia inicial:
Contemporani (Metropolità) / 1917 - 1953 d.C.
Cronologia final:
Contemporani (Metropolità) / 1917 - 1953 d.C.

Informació tècnica i legal

Estat de conservació:

Estat:
Bo

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Protecció Física

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Protecció Legal
Classificació:
Clases
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Protecció legal Ajuntament
Data aprovació:
Protecció Ajuntament

Actuacions:

Data:
novembre 2014 - maig 2015
Tipus:
Seguiment
Tipus admin..:
Preventiva
Director / Autor:
Lourdes Forcades Vidal, ATICS, SL. Gestió i difusió del patrimoni arqueològic i històric
Motivació:
Reurbanització del carrer
Promotor/propietari:
BIM/SA / Ajuntament de Barcelona

Documentació

Documentació:

Llicència de Creative CommonsAquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons

Bibliografia:

  • FORCADES VIDAL, L., 2016. “Refugi antiaeri número 173”, Anuari d’arqueologia i patrimoni de Barcelona 2014, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona, pp. 185-188.
  • PUJADÓ, J. , 1998. Oblits de rereguarda: els refugis antiaeris a Barcelona, 1936-1939, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona.
  • PUJADÓ, J. , 2006. Contra l’oblit. Els refugis antiaeris poble a poble, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona

Llicència de Creative Commonsa
Carta Arqueològica és un producte realitzat pel Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona Per a més informació podeu contactar amb docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona