Descripció:

La present intervenció arqueològica duta a terme a l’Avinguda Cambó i als carrers dels Mercaders i Freixures ha estat motivada pels rebaixos i rases de passos de serveis (Recollida Pneumàtica de Residus Sòlids Urbans –RPRSU- i col•lector). Val a dir que a l’inici de la rasa del pas del nou col•lector al carrer de Mercaders s’ha constatat l’existència de diversos murs de tancament. Aquest fet ha motivat que s’obrís en extensió tot l’espai afectat, per tal de facilitar tant les tasques d’excavació i documentació arqueològica, com per agilitar els treballs posteriors previstos en el projecte d’obra. Al carrer Freixures, el pas d’un prisma telefònic va motivar que es desestimés la instal•lació de la corresponent conducció.
Durant els treballs realitzats s’han documentat un seguit d’estructures i nivells arqueològics amb una cronologia d’època tardorromana (segle IV), baix-medieval (segles XIII-XV), moderna (segles XVI-XVIII) i contemporània (segles XIX-XX).
El primer moment d’ocupació queda representat per una zona de necròpoli tardorromana. La seva cronologia l’hem determinat tant per la seva ubicació, a l’interior de l’espai que ocuparia aquesta, com per les característiques específiques de les inhumacions i dels materials que les definien. Les restes documentades es corresponen a un total de deu inhumacions, que han estat localitzades a la zona oest de l’Avinguda Cambó i al sud del carrer de Mercaders (a la zona de contacte amb l’Avinguda). Dels enterraments localitzats, quatre eren de tègula a doble vessant i sis en àmfora. Tots ells presentaven la mateixa orientació (NW-SE), que alhora era la mateixa que els localitzats a la plaça Beates i a l’Avinguda Cambó, cosa que corrobora l’organització de l’espai funerari. La zona de necròpolis funcionarà fins al segle VI i, a partir del segle VII-VIII fins al segle X l’espai possiblement serà utilitzat com a zona d’explotació agrícola.
A la present intervenció arqueològica hem localitzat restes de murs de tancament relacionat probablement amb l’antic convent de Santa Caterina i que hem situat cronològicament vers els segles XIII-XV. També s’han documentat alguns murs que podrien formar part de cases originades durant el segle XIV i que perviuen, mantenint l’urbanisme del barri, fins al segle XVII.
Després de la derrota de 1714, molts dels habitants que han d’abandonar les seves cases a causa de la construcció de la Ciutadella borbònica, es traslladen ciutat amunt, just al barri de Sant Pere, provocant la reforma de bona part dels habitatges existents. Les obres de reforma es basen en l’ampliació dels edificis en alçat, la redistribució dels espais interiors i la construcció d’arcs als carrers, que uneixen per la part superior els edificis de banda i banda del mateix (aportant més espai habitable). En aquest moment, l’edifici baix-medieval que hem documentat al carrer de Mercaders va ser substituït per un de nou. D’aquest se n’ha documentat el seu mur de tancament perimetral, així com murs de tancament interior i una estructura de conducció d’aigües residuals.
Amb la desamortització del convent de Santa Caterina, la fesomia de la zona torna a canviar, ja que s’enderroca el convent i es construeix el mercat. Es reformen els habitatges i es construeixen grans col•lectors, documentats en la present intervenció.