Descripció:

La intervenció consisteix en el seguiment de les obres de reforma de l 'espai de la sabana africana dins el Parc Zoològic de la ciutat de Barcelona. Aquest projecte preveu, com a treballs més destacats, la construcció dels nous dormitoris de girafes i lleons, un fossat sec i la realització de nombroses rases de serveis. Fins al moment, la intervenció arqueològica ha permès localitzar i documentar estructures relacionades amb el baluard de Llevant del segle XVI, la ciutadella militar borbònica del segle XVIII i l'Exposició Universal del 1888.
Els treballs han permès establir quatre moments diferents a banda d’evidenciar el bon estat de les restes en aquesta zona de la ciutat. Fase 1.- Punta de l’esperó de Llevant (c.1410). L’estructura identificada com a la punta de l’esperó és una construcció de planta en forma de proa de vaixell orientada vers el sud-est. És bastida amb carreus rectangulars ben escairats a la cara vista i l’interior està reblert amb una massa sòlida de morter de calç i blocs irregulars. L’estructura és totalment solidària amb el llenç de la muralla medieval provinent del convent de Santa Clara, del qual han estat documentats diversos trams els darrer anys. Fase 2.- Construcció del baluard de Llevant i la muralla de Mar (c. 1535). Es va localitzar gran part de la planta baixa del baluard de Llevant construït vers l’any 1535. Es tractava d’un edifici de planta poligonal amb unes dimensions d’uns 1.100m2 format com a mínim per dos nivells diferenciats. El parament exterior presenta, des de la base, una inclinació escarpada de carreus rectangulars d’uns 4m d’alçada i, a partir d’aquí, devia passar a tenir un parament vertical. Fase 3.- Ampliació del baluard de Llevant (c. 1618). L’ampliació del nou baluard de Llevant entorn del 1618 va comportar l’adaptació i la reedificació del mateix bastió existent i l’ampliació de l’espai. En aquest moment es produeix el terraplenament progressiu del sector sud-est de la planta baixa de l’antic bastió de Llevant, junt amb la construcció de fonaments de pilar per aixecar l’alçària del baluard i la construcció d’un escarpa defensiva molt més gran. Fase 4.- Estructures relacionades amb la ciutadella militar borbònica (1716-1720). Després de la guerra de Successió bona part del baluard de Llevant queda destruït, tot i així els fonaments de les estructures no es destruïren del tot. Es va poder documentar un tram de cortina que enllaça amb el baluard de Don Fernando i, alhora, s’adapta als soterranis de l’antic baluard de Llevant. També ha estat possible documentar noves estructures d’aquesta època de les que destaquen la part est de l’edifici de les cavallerisses que s’adossava a lla façana nord de l’antic baluard de Llevant, així com un sistema de conducció d’aigua corrent inèdit adossat al mur perimetral que controlava el polvorí del baluard de San Fernando.
Baluard de Llevant (principis s. XVI-1714)
La troballa més significativa d'aquest període és la localització d'una part de l'interior del baluard de Llevant i, alhora, el bon estat de conservació en què es troben les estructures en qüestió i l'alçària que assoleixen. L'interior del baluard estava format per diverses dependències protegides a prova de bombes d'acord amb els models militars de l'època. Observant la relació estratigràfica entre les construccions s'evidencien, d'una banda, diverses fases constructives dins l'edifici i, de l'altra, l'existència d’estructures possiblement anteriors a la construcció del baluard iniciat entorn de principis del segle XVI. En concret, destaquem una estructura de planta en forma de proa de vaixell totalment sòlida orientada vers el sud-est a la qual s'adossen la resta d'estructures. Aquesta construcció és bastida amb carreus ben escairats a tot el seu perímetre i un rebliment compacte de morter de calç i blocs desbastats a l'interior. Com a hipòtesi, es podria tractar d'una edificació o part d'un conjunt isolat que posteriorment queda abraçat dins el cordó defensiu del segle XVI. Un cop acabada la Guerra de Successió, aquests àmbits es conservaren dempeus, malgrat l'envestida contínua de l'artilleria borbònica a la qual van ser sotmesos. Aquest fet va provocar que els mateixos enginyers militars encarregats de construir la nova plaça militar es plantegessin integrar aquestes estructures dins del nou projecte militar. Així doncs, les dependències interiors del baluard de Llevant quedaren integrades en part sota l'adarb de la cortina i en part sota l'extrem nord del baluard de Don Fernando.
Ciutadella militar borbònica (1716-1869)
L'excavació d'un dels encepats del nou edifici de lleons del zoològic ha permès localitzar la cantonada nord-oest del magatzem dedicat al dipòsit de «VÍveres y pertrechos de guerra», construït a prova de bombes. Aquest edifici allargat de planta rectangular se situava a l'interior de la fortalesa, a la banda sud de la plaça, molt a prop de l'accés al baluard de Don Fernando. Els treballs arqueològics han permès determinar com era aquest edifici i documentar el seu interior fet amb un enllosat de pedra col·locat a trencajunt, i parets revestides amb un enlluït de calç. Comparant les dades topogràfiques obtingudes i el plànol original, es pot deduir que aquest magatzem de queviures tenia unes dimensions totals d'uns 39 m de llargada 3 i 9,75 m d'amplada i que aquest edifici ja estava construït l'any 1743.
L'obertura del nou fossat sec que ha de separar l'espai dels lleons i les girafes ha permès la documentació de l’edifici de les cavallerisses. L'excavació arqueològica en aquest sector ha evidenciat l'endarreriment cronològic de la seva construcció (finals segle XVIII) i, també, ha permès observar que aquest edifici aprofitava murs d'èpoques anteriors a l'ocupació borbònica, relacionades amb les del baluard de Llevant. El tram documentat de l'edifici presenta una planta pseudo-trapezoïdal, i s'estén vers el nord i l'oest. Tot i així, sense conèixer la superfície total que ocupava, s'ha documentat un espai interior d'uns 165 m2. Presenta un nivell de circulació clar format per un nivell de sorres compactades tant a l'interior com a l'exterior de l'edifici.
Els treballs portats a terme fins el moment també han permès la documentació del mur de contenció del talús interior del baluard de Don Fernando. Aquest mur suporta per la banda sud el terraplè del baluard i, alhora, s'endinsa perpendicularment en direcció a la cortina, amb la qual cosa resta espai a l'adarb. L'estructura tenia 10,30 m de llargada i 1,10 m d'amplada i una potència conservada d'1,40 m. La construcció d'aquest mur de contenció s'interpreta, amb les dades de què es disposa actualment, com a part dels canvis realitzats en aquest sector per adaptar les dependències soterrades del baluard de Llevant al nou projecte de ciutadella militar.
Exposició Universal del 1888
L'enderroc del llenç defensiu de la fortalesa militar es va dur a terme a partir de l'any 1869. En canvi, alguns edificis militars de l'interior de la plaça es van mantenir dempeus fins a la construcció de les estructures per a l'Exposició Universal entorn de l'any 1887 i, d'altres, perviuen encara avui dia. Les restes arqueològiques localitzades corresponents a aquest certamen formen part majoritàriament de trams de canalitzacions i fonaments dels pilars de la façana principal del pavelló de la Indústria.