Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida
La intervenció arqueològica vingué motivada pel projecte de renovació de la xarxa elèctrica a la zona de la fauna de la sabana africana. Malgrat la visió parcial i limitada de les restes pel fet d’haver-se documentat mitjançant rebaixos en rasa, hem pogut identificar-ne la majoria d’elles, gràcies a la planimetria històrica conservada, i assignar-les a tres moments cronològics.
En una de les rases hem pogut documentar un tram de la muralla de Barcelona, construïda durant la primera meitat s. XVI, concretament al tram corresponent entre el convent de Santa Clara i el baluard de Llevant, conegut com a Cortina de Ribera.
Es tracta d’una estructura que presenta una amplada de 3 metres, essent bastida mitjançant un parament força acurat amb carreuons de pedra de Montjuïc a banda i banda, i un cos intern de pedra i morter. A la banda occidental de l’estructura (és a dir, intramurs) presenta un estrat de sorres soltes. Aquesta part de muralla va perviure fins que la construcció de la Ciutadella va obligar-ne l’enderroc, juntament amb el del baluard de Llevant, l’any 1716.
El següent moment constructiu és, òbviament a partir de l’any 1716 quan es construeix la Ciutadella borbònica. Dels elements exhumats, en destaca la fonamentació d’un mur que, com ja venim dient, gràcies a la sobreposició de planimetria elaborada durant la present intervenció amb la planimetria antiga conservada es pot identificar amb part de l’edifici que havia de servir d’hospital per als residents de la Ciutadella i que sembla que llur construcció no s’hauria acabat mai, ja que només s’haurien construït els fonaments.
Un altre element destacat de la Ciutadella que han aparegut són alguns murs que formarien part de l’anomenada Puerta del Socorro. Aquesta porta es trobava situada entre els baluards del Princep i de Don Fernando i juntament amb la porta principal, situada davant l’actual avinguda del Marquès d’Argentera, la del Socorro era un dels dos accessos al recinte fortificat que permetia l’accés cap els territori costaners.
I ja per acabar, l’últim moment constructiu formaria part de les primeres estructures construïdes pel projecte del Zoològic, en concret es tracta d’un parell de col•lectors.
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons
Permalink Http://cartaarqueologica.bcn.cat/3740
+ 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona