Carta Arqueològica de Barcelona

Intervenció: Palau Vilana-Perlas / Palau Gualbes

 

Situació geogràfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Ciutat Vella
Adreces:
Carrer Regomir 11-19
Carrer Correu Vell 1
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 0,00000 | UTM Y: 0,00000

Descripció, imatges i notes històriques

Nom singular: Palau Vilana-Perlas / Palau Gualbes

Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida

Descripció:

Els treballs realitzats, subsidiaris de la reforma de les diverses finques que conformen el Palau Gualbes, han consistit en la realització de quatre sondejos situats en diferents zones, tres dels quals coincideixen amb les zones destinades a dur a terme una prospecció geotècnica i un respon a un sondeig de caràcter informatiu per tal de determinar la continuïtat de la piscina corresponent al frigidarium del conjunt termal altimperial localitzat en la finca del carrer del Regomir 7‐9. Tots els treballs s’han efectuat de forma manual.
Els sondeigs han permès identificar la presència de restes estructurals i/o estratigrafia d’època romana en tots ells. La majoria d’aquests elements corresponen al període en que la zona és ocupada per un edifici termal de caire públic situat fora del recinte emmurallat de la ciutat. L’edificació d’aquest conjunt es data a l’entorn de mitjan segle I dC – inicis del segle II dC. Concretament a aquest conjunt correspon un tram del frigidarium que consisteix en una piscina de capçalera semicircular amb tres esglaons d’accés, revestida d’opus signinum (localitzada en la intervenció arqueològica de l’any 2009 en la finca 7‐9 del carrer
Regomir). Els resultats del sondeig 1 permeten suposar que aquesta piscina es disposa en direcció a l’espai que avui dia ocupa la sala d’exposicions ubicada en la planta baixa del Palau dels Gualbes. Les dades aportades pels materials ceràmics recuperats en el procés d’excavació de la piscina corroboren l’entrada en desús d’aquesta estructura entre mitjan del segle III dC – inici del segle IV, fet que cal relacionar directament amb la construcció de la nova muralla d’època baiximperial, adossada al parament exterior de la muralla augustal.
Pel que fa al període medieval, els resultats de la intervenció arqueològica constaten que la reforma estructural de l’edificació al segle XVIII va comportar l’eliminació dels nivells estratigràfics medievals, a causa de la construcció d’un paviment de lloses de pedra. Els únics vestigis d’època medieval identificats en aquesta intervenció arqueològica resten in situ sota el tapiat de l’arcada que comunicava antigament les finques 9 i 11 del carrer Regomir.


cronologia i tipologia de les troballes

Patrimoni Immoble / Higiene i Salut / Termes

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 10 a.C. - 99 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 399 d.C.

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Palau

Cronologia inicial:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Modern / 1714 - 1836 d.C.

Informació tècnica i legal

Estat de conservació:

Estat:
Conservació

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Protecció Física

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Protecció Legal
Classificació:
Clases
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Nivell B
Comentari:
Conjunt especial del sector de les muralles romanes.

Actuacions:

Data:
21 juliol - 15 agost de 2014
Tipus:
Tipus d'actuació
Tipus admin..:
Tipus actuació administrativa
Director / Autor:
Esteve Nadal Roma, Actium Patrimoni Cultural, SL
Motivació:
Sondeigs informatius per a la futura construcció d'un hotel
Promotor/propietari:
Palau de Gualbes, SL

Documentació

Documentació:

Llicència de Creative CommonsAquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons

Bibliografia:

  • NADAL ROMA, E., 2016. “Palau Vilana-Perlas”, Anuari d’arqueologia i patrimoni de Barcelona 2014, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona, pp. 157-158
  • GRANADOS GARCÍA, J. O., 1991. “Estructura urbana de la ciutat romana”, J. Sobrequés (ed.): Història de Barcelona. La ciutat antiga, vol. 1, Enciclopèdia Catalana, Ajuntament de Barcelona, Barcelona, pp. 141-201
  • MIRÓ, C.; PUIG, F., 2000. "Edificios termales públicos y privados en Barcino", Termas Romanas en el Occidente del Imperio: II Coloquio Internacional de Arqueología en Gijón, VTP Editorial, Gijón, pp. 171-178.
  • MIRÓ ALAIX, N., 2005. "Noves dades sobre la muralla romana de Barcino: el pas de ronda conservat al carrer de l’Arc de Sant Ramon del Call", Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Quarhis 01, MHCB, Barcelona, pp. 58-67.
  • MIRÓ ALAIX, C., 2010. “El abastecimiento de agua a la Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino”. A Aquam Perducendam Curavit. Captación, uso y administración del agua en las ciudades de la Bética y el occidente romano. L. Lagóstena; J.L. Cañizar i L. Pons editors. 2010. Pp 147 – 164. Cadiz.
  • MIRÓ, C., 2011. "Els balnea de les domus de Barcino", Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Quarhis 07, MHCB, Barcelona, pp. 68-83.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona

Llicència de Creative Commonsa
Carta Arqueològica és un producte realitzat pel Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona Per a més informació podeu contactar amb docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona