Carta Arqueològica de Barcelona

Intervenció: Carrer Regomir 6

 

Situació geogràfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Ciutat Vella
Codi de parcel·la:
5
Codi d'illa:
1415
Adreces:
Carrer Regomir 6
Carrer Ataülf 9
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 431365,00000 | UTM Y: 4581406,00000

Descripció, imatges i notes històriques

Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida

Descripció:

Amb motiu de la rehabilitació dels baixos i soterrani de la Fundació “La Caixa”, s’efectuà una intervenció arqueològica a la finca dels carrers Regomir, núm. 6 i Ataülf, núm. 9.
L’excavació va permetre documentar estructures i nivells arqueològics que comprenen un ampli arc cronològic, des del s. I dC. fins al s. XIX.
Fase I. Darrer quart del s. I dC. Aparegueren restes estructurals pertanyents a una habitació absidal de funció desconeguda (potser termal), un criptopòrtic i la planta o plantes superiors que degués suportar, de funció també desconeguda (tal vegada com a magatzems), i un espai al nord-est del carrer, potser tabernae o només un espai de circulació o pòrtic, espai que es troba encarat al Decumanus Maximus, en la via d’entrada/sortida de la ciutat cap al mar i cap al possible port de la ciutat.
Segurament després d’un incendi ocorregut durant la primera meitat del s. II dC., s’amortitzà el possible nivell de circulació del criptopòrtic. Al mateix temps, la claveguera que discorria sota el nivell de carrer, que era la continuació del Decumanus Maximus, sembla que s’abandonà.
Fase II. s. IV dC. Es fortificà el Castellum amb la construcció de la muralla i les torres, inclosa la de planta circular, que va amortitzar possiblement la porta monumental geminada dibuixada per Puiggarí, documentada en la present intervenció. Per la banda oposada, la que actualment ocupen les finques de Regomir, núm. 3 i Regomir núm. 7-9, el reforç d’una torre de planta circular de la muralla fundacional va comportar en aquell mateix moment la inutilització del pas de vianants de la porta triforada.
Aquesta intervenció arqueològica proporcionà també informacions sobre les fases posteriors que afecten el sector que ocupa actualment la finca. Malgrat tot, aquestes dades són força escadusseres per a l’època medieval, al final de la qual s’hauria pogut enderrocar part de la muralla, entre la torre circular i la torre rectangular.
Fase IV. Mitjans del s. XVIII. Apareix també documentada a nivell arqueològic per nombroses restes que pertanyen a una habitació i diversos dipòsits i pous.
Fase V. Època contemporània. Es documenta la present edificació de Fontseré acabada el 1857, així com les reformes posteriors (eliminació de basses, nova pavimentació, accés al soterrani des del pati de llums, etc.)

Notícies històriques:

  • Tipus: Notícies / documents | Data: vers el 1032

    El bisbe de Barcelona va fer donació del castrum del Regomir a un tal Eldesind.

  • Tipus: Notícies / documents | Data: 1854-1855

  • Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 01/01/1865

    Carrer del Regomir

    A l'inici del segle XI, el comte Mir emprèn la restauració del vell rec romà per assegurar regatges, moure molins i portar aigües a les portes de la ciutat, abocant el corrent al Merdançà, bo i desviant aquest del vell port i duent el rec a mar pel peu de la muralla fins a la baixada que hom en dirà del Regomir. La versió més creïble és que es tracta d'un cognom de família, tot tenint en compte que els cognoms vénen del nom de lloc. Mateu Regomir fou canceller de la ciutat l'any 1258. El Castrum Regominorum és esmentat l'any 1025.


cronologia i tipologia de les troballes

Patrimoni Immoble / Obra pública i civil / Altres

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 10 a.C. - 99 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Roma imperi / 100 - 199 d. C.

Patrimoni Immoble / Higiene i Salut / Termes

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 10 a.C. - 99 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 399 d.C.

Patrimoni Immoble / Estructures defensives i militars / Castellum

Cronologia inicial:
Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 399 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / 1000 - 1150 d.C.

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Casa

Cronologia inicial:
Urbà / Modern / 1714 - 1836 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Modern / 1714 - 1836 d.C.

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Bloc de pisos

Cronologia inicial:
Urbà / Contemporani / 1860 - 1917 d.C.
Cronologia final:
Contemporani (Metropolità) / 1917 - Actualitat

Informació tècnica i legal

Estat de conservació:

Estat:
Regular

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Tapat

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Declarat BCIN / BIC
Classificació:
Monument històric
Data Declaració:
20-04-1949
Núm. BOE:
05-05-1949
Comentari:
Decret de Protecció de castells espanyols
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Nivell A
Data aprovació:
Clases
Comentari:
Conjunt de la muralla romana.

Actuacions:

Data:
26 de gener - 21 de maig de 2004
Tipus:
Excavació
Tipus admin..:
Preventiva
Director / Autor:
Jordi Hernández-Gasch - ACTIUM
Motivació:
Rehabilitació edifici
Promotor/propietari:
Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona / SUMASA / Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona / SUMASA

Documentació

Documentació:

Llicència de Creative CommonsAquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons

Bibliografia:

  • MIRÓ ALAIX, C., 2005. "Balanç de l’activitat arqueològica a la ciutat (setembre 2003 - desembre 2004)", Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Quarhis 01, MHCB, Barcelona, pp. 135-149.
  • HERNÁNDEZ-GASCH, J., 2006. "The Castellum of Barcino: from its early roman empire origins as a monumental public place to the late antiquity fortress", Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Quarhis 02, MHCB, Barcelona, pp. 74-91.
  • HERNÁNDEZ-GASCH, J., 2006. "El 'castellum' de 'Barcino', espai public monimentalitzat en el segle I dC: les excavacions de Regomir 6", Tribuna d'Arqueologia (2004-2005), Generalitat de Catalunya, Barcelona, pp. 245-270.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., "La Barcelona tardoantiga: urbanisme, societat i comerç als segles V-VII". XI Congrés d'Història de Barcelona, La ciutat en xarxa (Barcelona, 2009), Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona. [Data de consulta: 24/11/2010] http://www.bcn.cat/arxiu/arxiuhistoric/catala/activitats/congres/11congres/resums11.html
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2010. "Barcino, de colonia augustea a sede regia en época visigoda. Las transformaciones urbanas a la luz de las nuevas aportaciones de la arqueología". Arqueología, Patrimonio, y desarrollo urbano. Problemática y soluciones, Girona, pp. 31-49.
  • PUIG VERDAGUER, F., "Barcino: continuïtats i discontinuïtats morfològiques. El procés urbanístic de la colònia entre la seva fundació i l'antiguitat tardana", XI Congrés d'Història de Barcelona. La ciutat en xarxa (Barcelona, 2009), Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona. [Data de consulta: 24/11/2010] http://www.bcn.cat/arxiu/arxiuhistoric/catala/activitats/congres/11congres/resums11.html
  • PUIG VERDAGUER, F.; RODÀ, I., 2010. Les muralles de Barcino. Noves aportacions al coneixement de l'evolució dels seus sistemes de fortificació, Institut de Cultura - MUHBA, Barcelona.
  • PUIG VERDAGUER, F.; RODÀ, I., 2010. Las murallas de Barcino. Nuevas aportaciones al conocimiento de la evolución de sus sistemas de fortificación, Institut de Cultura - MUHBA, Barcelona.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona

Llicència de Creative Commonsa
Carta Arqueològica és un producte realitzat pel Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona Per a més informació podeu contactar amb docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona