Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida
Amb motiu de la rehabilitació dels baixos i soterrani de la Fundació “La Caixa”, s’efectuà una intervenció arqueològica a la finca dels carrers Regomir, núm. 6 i Ataülf, núm. 9.
L’excavació va permetre documentar estructures i nivells arqueològics que comprenen un ampli arc cronològic, des del s. I dC. fins al s. XIX.
Fase I. Darrer quart del s. I dC. Aparegueren restes estructurals pertanyents a una habitació absidal de funció desconeguda (potser termal), un criptopòrtic i la planta o plantes superiors que degués suportar, de funció també desconeguda (tal vegada com a magatzems), i un espai al nord-est del carrer, potser tabernae o només un espai de circulació o pòrtic, espai que es troba encarat al Decumanus Maximus, en la via d’entrada/sortida de la ciutat cap al mar i cap al possible port de la ciutat.
Segurament després d’un incendi ocorregut durant la primera meitat del s. II dC., s’amortitzà el possible nivell de circulació del criptopòrtic. Al mateix temps, la claveguera que discorria sota el nivell de carrer, que era la continuació del Decumanus Maximus, sembla que s’abandonà.
Fase II. s. IV dC. Es fortificà el Castellum amb la construcció de la muralla i les torres, inclosa la de planta circular, que va amortitzar possiblement la porta monumental geminada dibuixada per Puiggarí, documentada en la present intervenció. Per la banda oposada, la que actualment ocupen les finques de Regomir, núm. 3 i Regomir núm. 7-9, el reforç d’una torre de planta circular de la muralla fundacional va comportar en aquell mateix moment la inutilització del pas de vianants de la porta triforada.
Aquesta intervenció arqueològica proporcionà també informacions sobre les fases posteriors que afecten el sector que ocupa actualment la finca. Malgrat tot, aquestes dades són força escadusseres per a l’època medieval, al final de la qual s’hauria pogut enderrocar part de la muralla, entre la torre circular i la torre rectangular.
Fase IV. Mitjans del s. XVIII. Apareix també documentada a nivell arqueològic per nombroses restes que pertanyen a una habitació i diversos dipòsits i pous.
Fase V. Època contemporània. Es documenta la present edificació de Fontseré acabada el 1857, així com les reformes posteriors (eliminació de basses, nova pavimentació, accés al soterrani des del pati de llums, etc.)
Tipus: Notícies / documents | Data: vers el 1032
El bisbe de Barcelona va fer donació del castrum del Regomir a un tal Eldesind.
Tipus: Notícies / documents | Data: 1854-1855
Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 01/01/1865
Carrer del Regomir
A l'inici del segle XI, el comte Mir emprèn la restauració del vell rec romà per assegurar regatges, moure molins i portar aigües a les portes de la ciutat, abocant el corrent al Merdançà, bo i desviant aquest del vell port i duent el rec a mar pel peu de la muralla fins a la baixada que hom en dirà del Regomir. La versió més creïble és que es tracta d'un cognom de família, tot tenint en compte que els cognoms vénen del nom de lloc. Mateu Regomir fou canceller de la ciutat l'any 1258. El Castrum Regominorum és esmentat l'any 1025.
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons
Permalink Http://cartaarqueologica.bcn.cat/373
+ 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona