Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida
Descripció:
La intervenció arqueològica a la plaça de Sant Josep-Mercat de la Boqueria s’ha dut a terme arran de la necessitat de reformar les parades número 512, 513, 514 i 517. Aquesta reforma ha comportat la realització, entre altres treballs, d’un rebaix d’1 m en el terreny per instal·lar-hi una cambra frigorífica que ha d’ocupar tota la superfície d’aquestes parades.
El procés de desmuntatge dels elements existents va permetre documentar un paquet estratigràfic d’origen al·luvial, aportat sense cap mena de dubte per la riera d’en Malla, la qual transcorria per l’actual traçat de La Rambla. La presència de material baix-medieval permet establir-hi una cronologia de formació d’aquest nivell estratigràfic entre els segles XIII i XIV. Aquest paquet estratigràfic estava tallat per tres estructures que, pel es desprèn de la seva tipologia, pertanyien a moments diferents, ja que l’absència de material ceràmic relacionat no permet una datació segura.
L’estructura més antiga documentada es tracta d’un pou de planta circular d’1 m de diàmetre, situat en una cantonada de l’àrea intervinguda, a una cota d’uns 8,12 m snm. L’ús de morter sorrenc vermellós en la seva construcció, en base a altres paral·lels tipològics i el fet que la seva construcció afecta a un estrat que pot ser datat com a molt tard de vers el segle XV, permet situar aquest element en un moment no anterior a aquest segle i no posterior al segle XVI. Es podria tractar, doncs, d’un pou existent a la zona abans de la construcció del convent de Sant Josep, la qual s’inicia cap al 1586; és possible que fos en aquest any quan es va fer la cobertura de la boca del pou amb els blocs de pedra, cosa que devia comportar la seva amortització definitiva.
Al costat oest de la intervenció, sota la plataforma del muntacàrregues, a una cota de 8,10 m snm, es va documentar un tram de la fonamentació d’un mur que podria ser l’única resta vinculada amb l’antic convent de Sant Josep. La tipologia constructiva, de pedres irregulars lligades amb un morter de color beix, pot correspondre perfectament a una obra realitzada a partir de la darreria del segle XVI, fet que també concorda amb la tipologia d’altres restes documentades en anteriors intervencions al mercat i que han estat relacionades amb estructures del convent. Així, en la intervenció dirigida per l’arqueòleg Jacinto Sánchez durant el 2009 en les parades 461 i 463 es va documentar un mur de tipologia constructiva idèntica i d’orientació similar. El fet que ambdós murs transcorrin de manera paral·lela, separats per uns 6 m, permet establir la hipòtesi que ambdós murs devien delimitar un tram de la galeria del claustre esmentat. Tampoc es va poder localitzar material ceràmic relacionat directament amb aquesta estructura, i es va basar la proposta cronològica en el fet que la fonamentació retalla estratigrafia baixmedieval i en aspecte tipològics.
Darrera del pou es va localitzar una nova estructura, en aquest cas una altre fonamentació de mur que seccionava el pou, construït amb pedres irregulars lligades amb morter marronós, i que presentava una tipologia diferent respecte al mur descrit anteriorment, per la qual cosa no sembla que s’hi pugui relacionar. Aquest mur, que només era visible en l’espai que va deixar el pou després del desmuntatge, feia cantonada amb un altre mur que tenia la mateixa tipologia constructiva. El fet que ambdós quedessin fora de l’àrea afectada només va permetre documentar-los fotogràficament. Sembla que podrien tractar-se de dues estructures amb cronologia contemporània.
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons
+ 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
